Germà siamès
bessons units per una part del cos en néixer / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un siamès (o siamés[1]) o germà siamès és un bessó que, després del naixement, el seu cos segueix unit al del seu germà per algun membre. Aquests es produeixen a partir d'un únic espermatozou i òvul, és a dir, d'una única fecundació. Per tant, són bessons univitel·lins. És un accident de la naturalesa i representen un de cada 200.000 naixements.[2] És molt freqüent que els siamesos no sobrevisquin, a causa de deformacions provocades pel poc espai que tenen per desenvolupar-se a l'úter, i en el 54% dels casos, els nadons neixen sense vida o moren els primers dies de vida, i només sobreviuen un 18%.[3] El fet que visquin o no, té a veure amb la forma o amb el punt amb el qual estan units.[3] Tres quartes parts dels siamesos són noies.[3]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/6a/Violetdaisykids.jpg)
Els bessons siamesos es diuen així en honor de Chang i Eng Búnquer, nascuts el 1811 a Tailàndia, en aquella època es deia Siam. Com que eren especials i diferents treballaven per a un circ anomenat P.T. Barnum on se'ls coneixia com els “Siamese Twins”. I d'aquí prové el nom de “siamesos”, per anomenar dos bessons units per alguna extremitat.