mineral fosfat From Wikipedia, the free encyclopedia
La planerita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la turquesa. Rep el seu nom en honor de Dimitrii Ivanovich Planer (1821-1882), mineralogista i antic director de les mines de coure de Gumeshevsk, a Rússia, qui va descobrir l'espècie en un indret proper a aquestes mines.
 Planerita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Al₆(PO₄)₂(HPO₄)₂(OH)₈·4H₂O |
| Epònim | Dimitrii Ivanovich Planer (en)  |
| Localitat tipus | Mont Chernovskaya, Riu Chernaya, Verkhnyaya Sysert', óblast de Sverdlovsk, Districte Federal dels Urals, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DD.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DD.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.08 |
| Dana | 42.9.3.6 |
| Heys | 19.2.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,704Å; b = 10,109Å; c = 7,390Å; α = 110,84°; β = 115,07°; γ = 70,76° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | grup espacial 1 |
| Color | blanc, verd clar, blau clar |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoïdal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | vítria, subvítria, cerosa, mat |
| Color de la ratlla | blanc verdós, blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,68 g/cm³ (mesurada); 2,71 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Dispersió òptica | r < v feble |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1998 s.p. |
| Any d'aprovació | 1862 |
| Símbol | Pnr |
| Referències | [1] |
La planerita és un fosfat de fórmula química Al₆(PO₄)₂(HPO₄)₂(OH)₈·4H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la turquesa. És una espècie relacionada amb l'afmita i la kobokoboïta.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la planerita pertany a «08.DD - Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 2:1» juntament amb els següents minerals: chenevixita, luetheïta, acrocordita, guanacoïta, aheylita, calcosiderita, faustita, turquesa, afmita, childrenita, eosforita i ernstita.
Va ser descoberta al segle xix al mont Chernovskaya, prop el riu Chernaya, a l'óblast de Sverdlovsk, al Districte Federal dels Urals (Rússia). Ha estat trobada en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita únicament a les mines de Rocabruna de Bruguers, a Gavà (Baix Llobregat, Barcelona).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
