pentinadora; estri pla amb pues que serveix per a adobat, desembolicar, desembullar i netejar el cabell o altres fibres From Wikipedia, the free encyclopedia
Una pinta o un pinte és un estri pla amb pues que serveix per a adobat, desembolicar, desembullar i netejar el cabell o altres fibres. Hi ha diferents models, que varien en el nombre i gruix de les pues, segons el tipus de cabell o fibra que es desitgi arranjar.
Dades bàsiques | |
---|---|
Ús | cura del cabell, pentinat, allisar el cabell, eliminació i collita |
Característiques | |
Material | fusta, metall, galalita i plàstic termoestable |
Les pintes es fabricaven antigament de closca de carei però, en ser interdida la caça de la tortuga, ara els materials més habituals són el plàstic i la fusta. Bàsicament, existeixen els tipus següents de pintes:
També hi ha aqueixes pintes especials per a l'ús en humans i en animals :
Antigament també designava un instrument de tortura guarnit de pues per a turmentar esqueixant la carn.
Les pintes més antigues s'han trobat en tombes egípcies. Aquestes eren de forma semblant a les actuals i n'hi havia tant per a servir per a la neteja del cap com per a l'adorn dels cabells. S'han trobat pintes per la higiene dels cabells no només procedents d'Egipte, sinó també a assentaments prehistòrics d'arreu d'Europa a partir de la primera edat dels metalls, la majoria de les quals eren fetes de fusta. No s'han descobert però restes de pintes amb fins decoratives: la referència a aquest tipus d'estri s'ha trobat en pintures egípcies.
Al Palau de Sargon a Korsabad (Assíria) es van descobrir pintes amb figures de lleó al centre. El mateix doble caràcter abans esmentat el manifesten les pintes trobades a sepultures romanes, que eren fetes d'ivori, closca de tortuga, coure o fusta.
A l'edat mitjana s'usaven també com a objecte litúrgic entre clergues. Eren d'ivori o de fusta i tant els profans com els religiosos d'aquesta època (i de tot el segle XVI) solien usar pintes adornades amb relleus de figures a la part central. La pinta litúrgica més antiga és l'anomenada pinta de San Lupo.[1]
La pinta s'utilitza com a instrument musical (raspador) i també per a amplificar i emfatitzar el contingut harmònic d'alta freqüència produït pels ressonadors vocals dels éssers humans, dels quals se'n pot modular l'espectre resultant mitjançant el canvi de volum de la cavitat bucal. Això s'aconsegueix entrellaçant una fulla d'una planta o un tros de paper en un costat de la pinta i realitzant el so al costat oposat de la pinta. Aquest sistema va inspirar la creació del Kazu.
També s'utilitza com a instrument de percussió, tocant repetidament en totes les dents (que tenen llargària i qualitats harmòniques idèntiques). Això va inspirar un tipus de pinta amb dents desiguals, que finalment va evolucionar fins a esdevenir el carilló i la capseta de música.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.