pintor francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Baró Pierre-Narcisse Guérin (13 de maig del 1774, París - 6 de juliol del 1833, Roma), fou un pintor francès membre de l'Acadèmia. Practicà un art neoclàssic i tingué una carrera brillant qui el va fer esdevenir director de la Vil·la Mèdici a Roma. Admès amb onze anys, el 1785, a l'escola de l'Acadèmia reial de pintura i escultura, hi fou alumne de Hughes Taraval, Nicolas Guy Brenet, i més tard, de Jean-Baptiste Regnault. El 1795 va debutar al Saló de París. Dos anys més tard, Guérin ja amb l'edat de vint-i-tres anys, el 1797, obté el Prix de Rome (una beca per estudiar a la Vil·la Mèdici). A partir de 1815 va dedicar més temps a l'ensenyament i es convertí en el director de l'Acadèmia de França a Roma (1822-1828). Carlos X el nomenà baró en reconeixement als seus èxits, i més tard, rebé els graus de cavaller i oficial de la Legió d'Honor. Finalment tornà a Roma on moriria.[1]
 Jodocus Sebastiaen van den Abeele, retrat de Pierre-Narcisse Guérin, París, Museu del Louvre. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 març 1774  París |
| Mort | 16 juliol 1833 (59 anys) Roma |
| Director Acadèmia de França a Roma | |
| 1823 – 1828 ← Charles Thévenin – Horace Vernet → | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | francesa |
| Formació professional | Salon de peinture |
| Formació | Acadèmia de França a Roma (1804–1806) École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
| Es coneix per | Membre de l'Acadèmia, director de la Vil·la Médici i pintor |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París (1829–1833) Roma (1822–1829) París (1805–1822) Nàpols (1804–1804) Roma (1803–1805) París (1785–1803) Nàpols Nàpols Roma |
| Ocupació | pintor i docent |
| Ocupador | Acadèmia de França a Roma (1822–1828) École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
| Membre de | |
| Gènere | Retrat |
| Moviment | Neoclassicisme |
| Professors | Hughes Taraval, Nicolas Guy Brenet, Jean-Baptiste Regnault |
| Alumnes | Léon Cogniet Alexandre Colin Delacroix Géricault Louis-Pierre Henriquel-Dupont Paul Huet Orsel Ary Scheffer Henry Scheffer |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Premis | |
| |
El seu primer quadre remarcable és Le Retour de Marcus Sextus (El retorn de Marc Sisè), que va tenir un gran èxit el 1799 al Salon de peinture (Saló de pintura). Poc després va pintar Orphée au tombeau d'Eurydice (Orfeu a la tomba d'Eurídice) i l'Offrande à Esculape (Ofrena a Esculapi), un dels seus millors llenços.
Va traslladar-se immediatament a Itàlia, on va romandre diversos anys. De tornada a París, va reaparèixer al Salon de peinture el 1810 amb tres quadres: L'Aurore et Céphale (Eos i Cèfal), composició graciosa que fou fredament acollida; Andromaque et Pyrrhus (Andròmaca i Pirros), producció teatral i freda, i Bonaparte pardonnant aux révoltés du Caire (Bonaparte perdona els revoltats del Caire), tela que va donar peu a moltes crítiques. Aquell mateix any, Guérin va obrir, a París, un estudi, aviat molt freqüentat, d'on van sortir els romàntics més apassionants: Géricault, Scheffer, Léon Cogniet, Orsel, Paul Huet i també Delacroix.
D'entre les obres més remarcables que Guérin va produir són de mencionar Clytemnestre hésitant avant de frapper Agamemnon endormi (Clitemnestra vacil·la abans de matar el dorment Agamèmnon) i Énée et Didon (Dido i Enees), el qual fou molt viu al Salon de peinture el 1817. La majoria de les seves obres són consagrades a la història i inspirades en temes de la mitologia grega i el teatre. A continuació s'esmenten les obres amb el títol original i la traducció al català, l'any i el museu on estan exposades:[a][2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
