Peu romà
From Wikipedia, the free encyclopedia
El peu romà (en llatí pes) és una mesura de longitud emprada pels romans, que apareix citat en nombrosos textos normatius i tècnics de diverses èpoques com les XII Taules (450 aC), les normes urbanístiques de'August i Neró (I dC), Trajà (II dC), la Constitució de Zenó, els escrits de Vitruvi, Plini el Vell, etc. El model oficial o patró era el pes monetalis , que es guardava en el Temple de Juno Moneta de Roma, la seva mesura de 0,296 m pot comprovar-se en les regles de bronze i os trobats a Herculà,[1] en l'estela funerària d'un fuster naval trobada al port d'Òstia, i en una taula oficial de mesures de longitud vigents en el segle i dC trobada al mercat de la ciutat líbia de Leptis Magna.
Dades ràpides Tipus, Sistema d'unitats ...
Tipus | Unitat de longitud romana i unitat de longitud |
---|---|
Sistema d'unitats | unitat de mesura romanes |
Unitat de | longitud |
Conversions d'unitats | |
A unitats del SI | 0,2957 m |
A unitats estàndard | 12 uncia (en) 16 digitus (en) 0,0002 milles romanes 0,0016 stadium (en) 0,2 Roman pace (en) 0,96 pousos 4 palmus (en) |
Tanca