Pau de Fexhe
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Pau de Fexhe (en francès Paix de Fexhe) es un tractat que es va signar el 18 de juny 1316 a Fexhe-le-Haut-Clocher prop de Lieja. Els signataris n'eren el príncep-bisbe de Lieja, Adolf de la Mark i els tres estaments. Estipula per a la primera vegada en la història del principat un repartiment dels poders, una llibertat individual, una limitació de l'absolutisme i una justícia més imparcial.
Tipus | tractat de pau | ||
---|---|---|---|
Data | 18 juny 1316 | ||
Localització | Fexhe-le-Haut-Clocher (Bèlgica) | ||
Estat | Països Baixos | ||
Participant | Adolf de la Mark, príncep-bisbe i els «Grans» Els «Petits», representants dels arts i oficis | ||
Signatari | Representats del príncep-bisbe: Enric de Petersheim Libert de Langdris Gil de Charneux Representats de l'oposició: Radoux des Preit Pere Boveal Joan Mottet[1] | ||
És un exemple de l'evolució a l'alta edat mitjana de nou repartiment del poder com ho va passar amb la Magna Carta anglesa o la institució de les Corts Catalanes, el poder encara no es delega al «poble» al sentit de democracia moderna, però es comparteix per primera vegada amb persones notables que no tenen poder hereditari com els nobles.[2] De malgrat els prínceps cedeixen el seu poder absolut Dei gratia, no realment per amor de la llibertat del poble, i sovint arrosegats pels problemes financers dels seus esforços de guerra.
Moviments de restauració segueixen aquestes concessions, quan la balança de poder canvia. La Pau de Fexhe és un dels documents més famosos de la història del principat de Lieja com que conté els fonaments d'un sistema jurídic de drets i de llibertats iguals per a tota la gent del principat. Hom hi troba tres principis que van fonamentar el dret públic liegès i que vigiran fins a l'annexió del principat a França el 1795.