Carta Magna
document legal de 1215 que estableix una sèrie de drets i llibertats per als anglesos / From Wikipedia, the free encyclopedia
Carta Magna, també anomenada Magna Carta Libertatum, que traduït del llatí vol dir «Gran Document de les Llibertats», és un document redactat conjuntament per l'arquebisbe de Canterbury i el barons anglesos, en temps del rei anglès Joan Sense Terra el 1215, el qual va fingir que l'aprovava però no va ser així.
Per a altres significats, vegeu «carta magna». |
Tipus de document | constitució | |
Motiu de la redacció: | Tractat de pau | |
Creat: | 1215 | |
Autors: | Stephen Langton Robert FitzWalter Joan sense Terra | |
Manuscrits originals conservats a: | Biblioteca Britànica Catedral de Lincoln Catedral de Salisbury | |
Modificacions: | 1216, 1218, 1225, 1297, 1300 | |
Es tractava d'una declaració de drets i deures de cada estament social i obligava el rei a respectar el procediment legal. Per a un rei de la dinastia Plantagenet resultava nou, i en certa manera humiliant, acceptar que també el rei estava sotmès a la llei. Els drets dels súbdits es trobaven especialment protegits: entre d'altres mesures s'establia una comissió de 25 barons per controlar el poder del rei, assegurava la llibertat religiosa i política, i pel principi d'habeas corpus es permetien apel·lacions a les sentències reials.
Arran del descontentament per la política del rei Joan, amb abusos de poder i fracassos en política exterior, els barons més poderosos d'Anglaterra van revoltar-se i van entrar a la ciutat de Londres. Després de tenses i dures negociacions, van obligar el rei a sancionar la Carta Magna, que es convertí en el primer document imposat a un rei anglès per tal de limitar el seu poder mitjançant la llei.
La Carta Magna ha influït en les constitucions actuals (sovint denominades «carta magna» en al·lusió al document), i va establir un precedent en subjectar el poder del governant a la llei i al control d'una comissió o parlament.