advocat espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Pau Miserachs Sala (Barcelona, 24 d'abril de 1946 - ibídem, 13 de juliol de 2022) va ser un advocat, professor universitari i polític català liberal d'esquerres, proper a les solucions socialdemòcrates,[1] especialista en propietat intel·lectual i industrial. Fill de l'advocat Antoni Miserachs i Rigalt (1908-1982) i d'Isabel Sala i Bigas.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 abril 1946 Barcelona |
Mort | 13 juliol 2022 (76 anys) Barcelona |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | advocat, polític, escriptor |
Partit | Esquerra Catalana (1989-1993) (1989–1993) Esquerra Republicana de Catalunya (1976–1989) |
Participà en | |
13 juliol 2016 | Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017 |
Lloc web | https://paumiserachs.cat/ |
Miserachs va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en la defensa dels drets d'autor, àmbit en el qual va exercir des del 1969 fins al 2019 i en el qual va ser un especialista a nivell estatal.[3] També era especialista en la defensa de la marca de companyies multinacionals i entitats esportives contra la pirateria.[4]
Va ser cofundador el 1985 amb Carles Barral i Víctor Mora d'ALADDA, l'Associació Literària i Artística per a la Defensa del Dret d'Autor[3] com a grup espanyol de l'ALAI, de la qual va ser secretari general.[5] També va fundar el 2011 i presidir l'associació Societat Catalana de Lliure Opinió, que tenia com a objectiu denunciar, en el sector de la comunicació, les violacions dels drets humans a la llibertat d'informació i d'expressió.[4] Durant molts anys va exercir com a professor de Dret de la Informació a la Universitat Ramon Llull de Barcelona i del màster en Propietat Intel·lectual i Industrial de la Universitat d'Alacant.[1] Va ser col·laborador de diversos mitjans de premsa[1] i secretari del consell de redacció de la revista Economia Mediterrània.[4]
Pau Miserachs va integrar-se a ERC el 1976, partit que va representar l'Assemblea de Catalunya, sent candidat al Congrés en les eleccions generals espanyoles de 1977,[3] en les quals el seu partit no va poder presentar-se amb les seves sigles i es va integrar en la coalició Esquerra de Catalunya. Va militar a ERC fins al trencament del partit al Congrés de Lleida del novembre de 1989, que va atorgar la secretaria general a Àngel Colom i integrant-se a Esquerra Catalana, fundada per Joan Hortalà fins a la seva desaparició el 1993 per fusió amb CDC. Al cap dels anys es va reintegrar al Consell Nacional i Direcció de Nova Esquerra Catalana d'Ernest Maragall el 2012, i posteriorment a ERC.[1]
El seu arxiu personal ha estat cedit a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.