From Wikipedia, the free encyclopedia
El patinatge artístic sobre rodes és un esport utilitzant patins de rodes,[1] fent execucions artístiques. A l'estil és similar del patinatge artístic sobre gel. Hi ha dos tipus de patins: el de línies i a quatre rodes.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Tipus | patinatge sobre rodes i artistic skating (en) |
---|---|
Autoritat esportiva | Federació Internacional de Patinatge |
S'esmenta l'holandès Hoans Brinker com el primer inventor dels patins de rodes. En 1770, el belga Joseph Merlin va crear uns patins incorporant quatre rodes disposades en una sola línia. Aquests primers patins tenien rodes metàl·liques i era difícil frenar.
En 1789 Lodewijik Maximilian Van Lede va introduir el patí en línia a França, on va ser anomenat patí a terre («patí de terra»). Aquests patins consistien en una placa de metall amb rodes de fusta. En 1819, es va establir la primera patent comercial del patí en línia amb tres rodes. Sobre aquesta mateixa època es tenen notícies de la primera representació, el ballet Der Maler oder die Wintervergnügen («El pintor o els plaers hivernals») en la qual apareixien patinadors sobre rodes simulant el patinatge sobre gel.
Al llarg del segle xix van aparèixer més models de patins, tots ells amb les rodes en línia i que no permetien prendre bé les corbes. El primer patí de tipus quad, amb dues rodes a cada costat, va ser inventat pel nord-americà James Plimpton en 1863. Les rodes podien pivotar independentment de la muntura, la qual cosa els feia molt més maniobrables. Més tard es van incorporar els rodaments en les rodes, que disminuïen la fricció i el bloc de goma usat per frenar. Aquests patins van permetre el desenvolupament del patinatge artístic sobre rodes. Cap al final del segle xx va ser quan es van inventar els primers patins in-line apropiats per al patinatge artístic.
L'abril del 1924 es va fundar a Montreux (Suïssa) la Federation Internationale du Patinatge a Roulotte (FIPR) (Federació Internacional de Patinatge de Rodes. La FIPR va organitzar els primers campionats de patinatge artístic en 1947, a Washington, EUA. L'organització va passar a cridar-se més tard Federation Internationale de Roller Skating (FIRS). la FIRS està reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional com la representant de totes les disciplines de patinatge sobre rodes, un primer pas necessari perquè s'accepti aquest esport en els Jocs Olímpics.
El 2002 van tenir lloc els primers campionats de patinatge artístic en la modalitat en línia.
El clàssic patí, també conegut com a quad, té quatre rodes col·locades per parelles en dos eixos. Hi ha molts tipus diferents de patins, sempre seguint una mateixa estructura, el que pot variar és el color, la forma o l'estil. Una bona manera de personalitzar-se uns patins és canviar el color dels cordons, per exemple.
El patinatge artístic sobre rodes té com a objectiu principal barrejar els moviments de dansa amb la sincronització del moviment de les mans i dels peus. Es tracta d'aconseguir la combinació perfecta. Per aquest motiu en patinatge trobem tanta diversitat de moviments, salts, piruetes, figures, etc.
Es duu a terme en superfícies diferents al gel, en general de terratzo o parquet, que al seu torn poden tenir opcionalment una capa de material plàstic (poliuretà, resina sintètica, etc.). El patinatge artístic es desenvolupa en pistes.
Dintre d'un club de patinatge distingim dos grans grups: l'escolar i el federat. Per una part, ens referim a escolar, quan ho fem per divertir-nos, és a dir per a passar l'estona. Per altra part, el federat, és quan ho fem per dedicar-nos-hi i pertànyer a un club determinat.
Segons l'escolar distingim una sèrie de nivells, els quals distingeixen el grau de dificultat de cada patinador/a:
1r nivell: El primer nivell és el principiant. En aquest nivell les figuretes elaborades són: essencialment saber anar endavant i enrere, el dimoni/equilibri/floreta, el carro o la cadireta, el canó, l'àngel endavant, la papallona o àncora, el picadillo, la patada a la lluna i finalment la pirueta de dos peus.
2n nivell: En el segon nivell, a part de saber fer tots els del nivell 1 es fa a part: l'àngel enrere, pirueta d'un peu, salt del tres, i combinat de figures.
3r nivell: En el tercer nivell, a part de saber fer tots els del nivell 1 i dos es fa també: l'àguila, el salcow, el metz i la pirueta d'un peu amb entrada.
4t nivell: " " " tots els dels nivells anteriors més: el ripper o també anomenat rittberger
5è nivell: " " " " " més: saber fer cinc voltes, flip i combinat de salts (patada a la lluna, salt anglès i mex)
Segons el federat distingim:
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Nivell 4
Nivell 5
Nivell 6
Nivell 7
Nivell 8
Nivell 9
Nivell 10
Nivell 11
Categories per edat
L'escola és una modalitat que es duu a terme al patinantge artístic i el qual es basa en realitzar uns girs concrets sobre unes línies (en forma de rodones). El patí que es duu en aquesta modalitat és diferent al que es duu per realitzar els salts. En aquest cas, el patí no té fre i té unes rodes més grans. A més a més, els carros del patí es mouen en diverses posicions per tal de poder adaptar-se a la figura. La rodona es realitza amb només un peu i es canvia el peu on es creuen les dues rodones, mitjançant una sortida. l'Escola també té la modalitat de bucle i el qual es basa en dues rodones molt més petites que les que es fa l'escola i on, mitjançant el patí i seguint una rodona molt més petita, s'ha de realitzar la volta amb un peu.
Per l'escola hi ha diferents nivells com el lliure: Iniciació C: Les figures més bàsiques. Les anomenades 1 i 2 i les quals es basen en seguir una rodona amb el peu dret i l'altre amb el peu esquerre. Tot això realitzat des d'una sortida central (on s'ajunten les dues rodones) i fet endavant. Iniciació B: Al B realitzem la 3 i la 4. Les quals es basen en realitzar la rodona dreta amb el peu dret i l'esquerra amb l'esquerre però, la complicació d'aquesta és que les rodones es fan endarrere i la seva sortida també. Iniciació A: Es realitzen les figures 8 i 9, les quals tenen un tres al mig (girar d'endavant a endarrere). Són unes figures complicades ja que has de girar de davant a radera i al revés sense sortir de la línia marcada. També es realitza la figura 11, la qual és un doble tres i per tant, que en cada rodona té dos tresos a realitzar, a la mateixa alçada en cada extrem vertical de la rodona. Certificat: Les escoles de certificat són: El doble tres endarrere, amb els tresos marcats al vertical de la rodona i els bucles, els quals són rodones més petites que les normals i on es realitzen voltes en una rodona més petita. Categories Cada categoria té les seves figures, des dels bucles bàsics fins als brackets o contra-brackets. Aquests van augmentant i canviant la seva complicació conforme vas canviant de categoria. Les categories són: Benjamí, infantil, cadet, júnior, juvenil i sènior, dividides sempre segons l'edat de les patinadores.
Per tal de passar de nivell, s'han de fer una sèrie de proves, que es fan dos o tres cops a l'any. Aquestes proves consisteixen a fer una sèrie de balls, davant d'un jurat, i per tal d'aprovar i passar de nivell, els membres del jurat, el qual el formen tres persones, t'han de puntuar amb dos cincs de tres notes, o sigui 5.0, 5.0, 5.0. Si aproves, passes de nivell i sinó encara tens una segona oportunitat en la segona copa, que cau en el març. Però si no aproves aquesta última, hauràs de passar de nivell l'any que ve, quan es torni a fer la competició.
En el patinatge lliure, no hi ha una indumentària obligatòria, però abans d'arribar a la competició s'ha de dur l'equipament de l'entitat o del club on es patina.
La competició de patinatge lliure consisteix en un programa curt i un programa llarg, que contribueixen un 25% i un 75% respectivament a la puntuació final. En el programa curt s'han de realitzar sis elements obligatoris: salts —simples, dobles o triples, segons la categoria—, girs —piruetes de múltiples rotacions en diferents postures i sobre diferents rodes— i treball de peus. Aquests elements sol es poden intentar una vegada. En el programa llarg el nombre màxim d'elements d'un tipus no està regulat sempre que no es repeteixin. S'ha d'incloure un cert nombre de girs i salts; aquests poden ser simples, si només s'efectua un salt, o s'usa un sol peu i posició en els girs o combinats, enllaçant múltiples salts o, en el cas dels girs, amb canvis dempeus i/o posició. També és obligatori efectuar dues seqüències de passos. El programa rep dues notes: El mèrit tècnic, valorant la varietat i dificultat dels elements, i la impressió artística, que puntua l'execució harmònica dels elements reflectint en la interpretació el caràcter de la música.
Les parelles realitzen un programa curt (25% de la puntuació total) i un programa llarg (75% de la puntuació). Els elements obligatoris del programa curt són: l'espiral de la mort, un salt ombra (els dos patinadors realitzen el mateix salt costat a costat), un gir ombra, un gir de contacte, dues elevacions diferents, un salt llançat i una seqüència de treball de peus. En el programa llarg, no es poden realitzar més de tres elevacions. El programa llarg inclou dues espirals de la mort, una seqüència de passos i una seqüència d'arabescos. La resta dels elements són de lliure elecció. Els programes de parelles reben puntuacions pel mèrit tècnic i la impressió artística.
La dansa per parelles consta de dues danses obligatòries, una dansa original, en la qual els patinadors realitzen passos de la seva elecció, i una dansa lliure. Per a les danses obligatòries i originals s'utilitzen ritmes tradicionals de ball de saló, com el vals, foxtrot, tango, pas doble, marxa, etc. En aquest segment de la competició és important executar els passos correctament i al ritme marcat pel tempo de la música. La música de la dansa lliure ha de tenir un ritme ben definit. En la dansa lliure es permeten moviments de patinatge lliure, encara que amb algunes restriccions: per exemple, els salts no poden comptar amb més d'una rotació i les elevacions no poden ser més altes que a nivell de les espatlles. La dansa original i la dansa lliure reben dues notes al mèrit tècnic i impressió artística, i la puntuació total és la suma de les puntuacions obtingudes en cada segment.
En dansa també es pot competir individualment. Homes i dones competeixen conjuntament en la dansa individual, excepte en la categoria Sènior. La competició de dansa individual consta de dues danses obligatòries i una dansa lliure. Les danses obligatòries són les mateixes que les realitzades en parella, però per a la competició individual, tant homes com dones realitzen els mateixos passos.
Els grups de patinatge de precisió compten entre 16 i 24 membres que patinen en formació. En aquesta categoria no es permeten salts ni girs amb més d'una rotació però si elevacions. S'atorguen dues notes: la primera per la composició del programa i la segona per la presentació. L'originalitat i la dificultat de les formacions i l'uníson dels patinadors en efectuar-les són factors importants per a obtenir una puntuació alta. Hi ha cinc maniobres fonamentals que s'han de realitzar almenys una vegada durant el programa: En cercle, en aspa, en línia, en bloc (compost de 4 a sis línies) i interseccions.
Es realitza a quatre diferents de patinatge de xou, una per a grups grans (12-30 patinadors), una altra per a grups petits (6-22 patinadors), una altra per a grups juvenils (8-16 patinadors) i una altra per a quartets (4 patinadors). Els elements del patinatge de precisió estan permesos, encara que en un número limitat, i no es permeten elements propis de patinatge de parelles. En els programes es puntua en primer lloc el contingut, reflectint la dificultat i el disseny del programa i la tècnica del grup, i en segon lloc la presentació, per l'expressivitat, la interpretació i l'ús del vestuari i maquillatge per a reflectir el tema de la música. Des de fa uns anys també s'ha afegit a la disciplina la competició de grups juvenils i quartets.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.