Pascal Lainé

Pascal Lainé (Anet 1942) és un escriptor i guionista francès, Premi Goncourt de l'any 1974 per la seva novel·la La Dentellière.

Pascal Lainé

Biografia
Naixement	10 maig 1942 (82 anys) Anet (França)
Formació	Escola Normal Superior de Fontenay-Saint-Cloud
Activitat
Ocupació	escriptor, catedràtic, assagista, dramaturg, novel·lista, actor, professor d'universitat, guionista, dramaturg
Obra
Obres destacables (1974) La Dentellière (en)
Premis
(13 juliol 1993)  Cavaller de la Legió d'Honor (1974)  premi Goncourt, per l'obra La Dentellière (en) (1971)  premi Médicis  Premi Jean Le Duc

Biografia

Pascal Lainé va néixer el 10 de maig de 1942 a Anet, Eure-et-Loir (França), on els seus pares s'havien instal·lat durant la guerra. Va estudiar a L'Escola Normal Superior de Fontenay-Saint Cloud (1962) i ha fet de professor universitari de Filosofia.^[1]

Obres

• 1967 : B comme Barabbas
• 1971: L'Irrévolution
• 1974: La Dentellière. L'any que va rebre el Premi Goncourt va vendre 350.000 exemplars en l'edició normal i 500.000 en l'edició de France Loisirs.^[2]
• 1974: La Femme et ses images
• 1978: Si on partait
• 1979: L'Eau du miroir i Tendres Cousines
• 1982: Terres des ombres
• 1984: Le Dîner d'adieu
• 1985: Trois petits meurtres et puis s'en va
• 1986: i Jeanne du bon plaisir ou Les hasards de la fidélité
• 1987: L'assassin est une légende
• 1988: Les Petites Égarées
• 1989: Plutôt deux fois qu’une
• 1990: Monsieur vous oubliez votre cadavre
• 1992: Dialogues du désir
• 1993: L'Incertaine
• 1994: Collision fatale i La semaine anglaise
• 1994: Les enquêtes de l'inspecteur Lester
• 1996: Fleur de pavé
• 1997: Le Commerce des apparences
• 1998: Capitaine Bringuier (teatre) i Il n'est rien passé
• 2000: Sacré Goncourt !, À croquer, i Quatre femmes
• 2001: Derniers jours avant fermeture
• 2002: Votre libre de la semaine
• 2003: La Presque Reine i Stupéfiantes lucarnes
• 2004: La légende vrai d'Evita
• 2005: Le Mystère de la Tour Eiffel i Traité de nudité (assaig)
• 2006: Un clou chasse l'autre ou La vie d'artiste i L'Instant amoureux)
• 2008: Maman, quand je serai grand je veux être patron du CAC 40 (assaig) i Nude Attitude, llibre sobre el naturisme.

Adaptacions al cinema i a la TV

• 1976: La Dentellière va ser adaptada al cinema pel director Claude Goretta i protagonitzada entre altres per Isabelle Hupert.^[3][4]
• 1976: Le jardin des supplices del director Christian Gion i protagonitzada entre altres per Jean-Claude Carrière
• 1980: Tendres Cousines, que amb el mateix títol va ser adaptada al cinema per David Hamilton.^[5]
• 1995: Les vacances de l'inspecteur Lester, dirigida per Alain Wermus^[5]
• 2005: La légende vrai de la Tour Eiffel, dirigida per Simon Brook^[5]
• 2014. Dommages collatéraux, dirigida per Michel Favart^[5]

Premis

• 1971: Premi Médicis per la seva segona novel·la L'Irrévolution
• 1974: Premi Goncourt per La Dentellière
• 1977: Premi Jean Leduc de l'Académie Française per La Dentellière^[6]  

Referències

1. Lamy, Jean-Claude «Pascal lainé, dans l'ombre du Goncourt» (en francès). Le Figaro, 24-07-2008.
2. Frey, Pascal «Pascal Lainé» (en francès). L'express, 1 0ctubre 1997.
3. Es va emetre per primer cop a TV3 el 10 de gener de 2000.
4. «La dentellière». CCMA. [Consulta: juliol 2020].
5. «Laine Pascal Lainé» (en anglès). Imdb. [Consulta: juliol 2020].^{[Enllaç no actiu]}
6. «Pascal Lainé» (en francès). Académie Française. [Consulta: juliol 2020].^{[Enllaç no actiu]}