tipus de pa inspirat a Salvador Dalí From Wikipedia, the free encyclopedia
El pa de tres crostons o pa Dalí és una varietat catalana de pa que rep el seu nom del pintor surrealista Salvador Dalí. A diferència d'un pa normal, que té dos crostons (un en cada extrem), el pa Dalí en té tres.
Pa Dalí | |
Característiques | |
---|---|
País d'origen | Catalunya |
Gastronomia | Cuina dels Països Catalans |
Detalls | |
Tipus | pa |
Ingredients principals | farina, aigua, sal comuna, llevat |
Aquest pa probablement va existir abans que el pintor. La denominació pa de crostons ha estat usada històricament per fleques des de Barcelona fins a l'Empordà per referir-se a peces similars.[1] Per exemple, segons Jaume Fàbrega, a Salt, a Banyoles i a l'Empordà, el pa de tres cantons o crostons era antigament un «pa de funerals», ja que se servia en aquestes ocasions.[2] No obstant això, Dalí va ser qui va fer famós aquest pa perquè a principis dels anys 1970 va decidir immortalitzar-lo a les parets de la Torre Galatea del seu Teatre-Museu.
S'han conservat diverses fotografies en les quals es veu el pintor portant un barret amb la forma d'aquest pa; per exemple Dalí en una cursa de toros a Figueres, el 1961, al costat de Gala, entre d'altres.[3][4]
El pa Dalí conté farina de blat panificable, aigua, massa mare, llevat i sal. La massa usada per al pa és la mateixa que per al pa de pagès. La massa es bolea i es reposa. Potser la part més laboriosa sigui donar-li la seva peculiar forma; per a això s'ha de modelar una mena de barret fort a força d'aplanar la massa per les vores; després, per formar els crostons, s'han de doblegar fins a tres vegades: una primera vegada, es pleguen les vores fins a formar un triangle; després, els crostons es retorcen sobre si mateixos; finalment, s'enrotllen sobre si mateixos fins a quedar enganxats a la massa.[n. 1]
Segons Àngel Baró, exalcalde de Cadaqués, el pa de tres crostons és un «pa gironès que ha de reposar, funyir, reposar, funyir i formar (...) No es tracta de fer-hi tres crostons i prou; era una peça de la gent rica, perquè és molt elaborat de fer. El meu pare en feia quan Dalí tenia convidats a casa seva, d'aquí li ve el seu nom de pa de Dalí, no perquè ell l'inventés».[5] També es diu, segons Àngel Segarra del Gremi de Forners Artesans de les Comarques gironines, que un pare tenia tres filles i les tres volien el currusco del pa, així que el pare va fer aquest pa perquè totes estiguessin satisfetes.[6]
Una vegada fornejat i servit a la taula, no cal tallar-lo amb ganivet; es parteixen manualment els crostons perquè al final del menjar quedi tan sols un centre esponjós.[7]
Probablement aquest pa ja s'elaborés prèviament a Figueres, però Dalí el va adoptar com a pa arquetípic per diverses de les seves obres. En el llibre Dalícies, a taula amb Salvador Dalí (2004), Fàbrega explica que el pintor «sempre va tenir una gran afició pel pa, que es menjava amb eriçons, sardines, etc.».[2] Es creu que Dalí va ser un «devot» del pa Dalí, i que per això el va batejar amb el seu propi nom.[8] Cap aliment té la presència i significació en les seves obres com el pa.[9] El pa és un tema recurrent i fetitxista en l'obra del pintor. Algunes pintures de Dalí amb pans són:
Així mateix, Dalí va pintar dos bodegons sobre cistelles de pa; el primer el 1926 i el segon el 1945. Una vegada va comentar que comparant els dos «es podia estudiar tota la història de la pintura, des de l'encant lineal del primitivisme fins a l'hiperesteticisme estereoscòpic».[10]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.