Nikolai Gógol
escriptor rus / From Wikipedia, the free encyclopedia
Nikolai Vassílievitx Gógol (rus: Николай Васильевич Гоголь), o Mikola Vassíliovitx Hòhol (ucraïnès: Мико́ла Васи́льович Го́голь), cognom en néixer Ianovski (rus: Яно́вский, ucraïnès: Яно́вський), nascut a Veliki Soròtxintsi, Poltàvsxina, 1 d'abril [C.J. 20 de març] de 1809, mort a Moscou, 4 de març [C.J. 21 de febrer] de 1852, fou un escriptor, dramaturg i poeta ucraïnès en llengua russa.[1][2][3][4][5][6][7][8][9]
Nom original | (uk) Микола Васильович Гоголь-Яновський гербу Яструбець |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (uk) Микола Васильович Яновський 20 març 1809 (Julià) Veliki Soròtxintsi |
Mort | 21 febrer 1852 (Julià) (42 anys) Moscou |
Sepultura | Cementiri de Novodévitxi (1931–) 55° 43′ 28″ N, 37° 33′ 18″ E Monestir de Danílov (–1931) |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme ortodox |
Formació | Universitat Imperial de Sant Petersburg |
Activitat | |
Camp de treball | Prosa, ficció literària i crítica literària |
Ocupació | dramaturg, poeta, prosista, periodista d'opinió, professor, historiador, crític literari, escriptor |
Activitat | 1827 – 1852 |
Ocupador | Universitat Imperial de Sant Petersburg |
Gènere | Drama i prosa |
Professors | Nikolai Grigorevitx |
Influències | |
Nom de ploma | В. Алов Г. Янов N. N. ОООО П. Глечик Н. Г. *** |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | cap valor |
Pares | Vasil Panàsovitx Gógol-Ianovski i Maria Ivànovna Gógol |
|
De ben jove, es traslladà a Sant Petersburg, on intentà fer d'actor, de pintor i d'historiador, sense gens d'èxit. Derivà cap a la literatura tot conreant uns quants registres i evolucionant des d'un incipient romanticisme fins a l'anomenat realisme crític. La seva obra està amarada de pessimisme i de tortura pel sentiment del pecat, encara que intenti aplicar-hi el lenitiu del sarcasme.
Gogol va ser un dels primers a utilitzar la tècnica del grotesc, en obres com El nas, Viy, L'abric, i Nevsky Prospekt. Aquestes històries, i altres com Diari d'un boig, també han estat destacades per les seves qualitats proto-surrealistes. Segons Víktor Xklovski, l'estrany estil d'escriptura de Gógol s'assembla a la tècnica de desfamiliarització de l'ostranènia.[10] Les seves primeres obres, com Cavallers en una granja a prop de Dikanka, van ser influenciades per la seva educació ucraïnesa, la cultura ucraïnesa i el folklore.[11][12] La seva obra posterior va satiritzar la corrupció política a la Rússia contemporània (L'Inspector, Ànimes mortes), encara que Gógol també va gaudir del patrocini del tsar Nicolau I, a qui li va agradar la seva obra.[13] La novel·la Taràs Bulba (1835), l'obra de teatre Marriage (1842), i els contes El conte de com Ivan Ivànovitx es va barallar amb Ivan Nikiforovich, El retrat i El carruatge, també es troben entre les seves obres més conegudes.
Molts escriptors i crítics han reconegut la gran influència de Gógol en la literatura russa, ucraïnesa i mundial. La influència de Gógol va ser reconeguda per Fiódor Dostoievski, Mikhaïl Saltikov-Sxedrín, Rinosuc Akutagawa, Franz Kafka, Mikhaïl Bulgàkov, Vladímir Nabókov, Flannery O'Connor i altres.[14][15] Eugène-Melchior de Vogüé va dir: «Tots nosaltres hem sortit del capot de Gógol».
Els seus treballs més importants són la novel·la o, com ell mateix ho descrivia, el poema èpic en prosa sobre l'heroi ucraïnès Taràs Bulba (1835), la comèdia L'inspector general (1836) i sobretot la novel·la Les ànimes mortes (1842), un gran fresc sobre l'Imperi rus encara feudal que truca a les portes del capitalisme. Escrigué una segona part d'aquesta novel·la, però l'acabà destruint pocs dies abans de morir.