Calendari julià
sistema de calendari precedent del gregorià / From Wikipedia, the free encyclopedia
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà[1] que va entrar en vigor l'1 de gener AUC 709 (45 aC), mitjançant un edicte. Va ser dissenyat amb l'ajut de matemàtics i astrònoms grecs, com ara Sosígenes d'Alexandria.
Va esdevenir el calendari predominant a l'Imperi Romà i, posteriorment, a la major part del món occidental durant més de 1.600 anys. En efecte,va ser utilitzat fins que, al 1582, el papa Gregori XIII va promulgar una modificació menor per a reduir la durada de l'any mitjà de 365,25 dies a 365,2425 dies i, per tant, es va corregir la deriva del calendari julià contra l'any solar.[2][3] Aquest calendari gregorià revisat es va adoptar progressivament durant els segles posteriors, primer als països catòlics i, posteriorment, als països protestants del món cristià occidental.
El calendari julià encara es fa servir en parts de l'Església ortodoxa oriental i en parts de l'ortodòxia oriental, així com entre els amazics.[4]
El calendari julià té dos tipus d'anys: un any normal de 365 dies i un any de traspàs de 366 dies. Segueixen un cicle senzill de tres anys normals i un de traspàs, donant un any mitjà de 365,25 dies. Això és més que el valor real de l'any solar de 365,24219 dies, la qual cosa significa que el calendari julià guanya un dia cada 128 anys. Per això a qualsevol esdeveniment donat esdevingut entre els anys 1901 i 2099, inclosos, la data segons el calendari julià és de 13 dies per darrere de la seva data gregoriana corresponent.