Nausica (Joan Maragall)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Nausica és l'obra pòstuma Joan Maragall, escrita entre 1908 i 1911. És considerada una de les més grans tragèdies gregues de la dramatúrgia catalana. Tracta de la història de la princesa adolescent Nausica, filla del rei Alcinous, i de l'heroi ja madur Ulisses. Inspirant-se en Nausikaa de Johann Wolfgang von Goethe, Maragall descriu la tornada d'Ulisses a les seves terres d'origen, Itaca, guiat per la veu d'un poeta cec. Nausica, és la trobada d'un desconegut que arriba a terra estrangera, home madur que es troba amb la bogeria i l'ànim adolescent de Nausica, però que no la pot tenir. El tràgic final de Goethe projectava el suïcidi de Nausica, acomiadada d'Ulisses, en canvi, el de Maragall es limita a acomiadar amb llàgrimes la jove de l'heroi, acceptant tots dos els seus inapelables destins.[1]
Tipus | obra literària |
---|---|
Llengua | català i castellà |
País d'origen | Espanya |