museu a Barcelona From Wikipedia, the free encyclopedia
El Museu d'Història de Catalunya (MHC) és un museu ubicat al Palau de Mar de Barcelona, creat amb la missió de narrar als seus visitants la cultura i la història de Catalunya, cosa que fa mitjançant una col·lecció d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions històriques i ambientacions i d'equipaments audiovisuals i informàtics, que acosten de manera lúdica a la història d'aquesta nació, pretenent estimular així, alhora que informar, l'interès sobre l'evolució de la cultura catalana. Va ser creat el 1996 per impuls del Govern de la Generalitat.[1]
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | MHC | ||||
| Tipus | museu d'història | ||||
| Història | |||||
| Creació | 29 febrer 1996 | ||||
| Activitat | |||||
| Visitants anuals | 191.978 (2011) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Gerent/director | Jordi Principal Ponce | ||||
| Conservadors | Mariona Companys i Huguet Teresa Rodon i Borràs Raquel Castellà i Perarnau | ||||
| Part de | Agència Catalana del Patrimoni Cultural Xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya | ||||
| Lloc web | mhcat.cat | ||||
| |||||
El Pla de Museus 2030, aprovat pel govern de la Generalitat l'octubre del 2020, te previst convertir la institució en museu nacional, el Museu Nacional d'Història de Catalunya.[2]
El museu està gestionat i finançat per la Generalitat de Catalunya El museu depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, que el gestiona mitjançant l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural.[3][4]
És el museu líder de la Xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya i la Xarxa de Museus d'Etnologia de Catalunya. Aquestes dues xarxes agrupen els principals museus d'història, etnologia, ecomuseus i monuments d'arreu del país sumant una vinenta d'equipaments. Des de l'any 1997, l'edifici del museu acull també el Centre d'Història Contemporània de Catalunya i la seva biblioteca, gestionats pel Departament de Justícia.
El MHC està ubicat al Palau de Mar.[9] El Palau de Mar és un edifici construït entre 1880 i 1890 situat a la plaça Pau Vila per acollir els antics Magatzems Generals de Comerç. És un edifici típic de l'arquitectura portuària del segle xix i actualment és seu del Museu d'Història de Catalunya, del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i d'un seguit de negocis de noves tecnologies i de restauració gastronòmica.[10] Antigament servia de dipòsit d'emmagatzematge de les mercaderies que arribaven al port.[11] L'edifici forma part del conjunt d'elements més importants del patrimoni industrial de Catalunya, s'acabaren de construir a la primera dècada del segle XX i foren rehabilitats i transformats a partir de l'any olímpic del 1992. Van ser projectats l'any 1881 per l'enginyer Maurici Garrán, primer director de la Junta d'Obres del Port de Barcelona, amb la intenció de destinar-los a dipòsits comercials.
El dia 28 de juny de 1993 el Consell Executiu del Govern de la Generalitat de Catalunya prengué l'acord amb el suport unànime del Parlament de Catalunya de realitzar un projecte per a crear un Museu d'Història de Catalunya. El llavors president Jordi Pujol en fou un dels impulsors més destacats.[12] La futura institució hauria de tenir com a objectiu principal fer que els ciutadans de Catalunya es retrobessin amb la seva història. Es va encarregar a la pedagoga Carme Laura Gil i Miró el comissiariat principal. Els arquitectes Josep Benedito i Agustí Mateos van encarregats de la remodelació i adequació del Palau de Mar. Al mateix temps, es va formar un equip pluridisciplinari per a dissenyar el relat històric, format per Francesc-Xavier Hernàndez, Agustí Alcoberro, Àngels Solé i Marina Miquel. També hi van col·laborar altres personalitats destacades com Josep Fontana, Albert Balcells, Borja de Riquer, Joan B. Culla o Josep M. Ainaud, entre altres, i tècnics de les principals institucions museístiques del país.[13]
Tot aquest procés va ser àmpliament debatut entre la societat civil i política catalana. Es va debatre, per exemple, si la nova institució havia de dur el nom museu o dir-se col·lecció, o exposició, degut a la seva manca inicial de fons propis. També es va debatre com representar millor una pluralitat ideològica.[13]
El Museu d'Història de Catalunya es va inaugurar el 29 de febrer de 1996[14] amb la intenció d'explicar la història del país als ciutadans de Catalunya, així com als estudiants i persones vingudes d'arreu del món, mitjançant una exposició permanent i diverses exposicions temporals.[15] Va obrir les portes a la ciutadania el 4 de març del mateix any, i prop de 70.000 persones el van visitar durant els primers dies de portes obertes. El seu primer director fou en Josep Maria Solé i Sabaté.[16]
El museu va néixer sense una col·lecció pròpia, i explicava la història de Catalunya mitjançant diversos recursos de museografia didàctica i fent servir documentació i objectes provinents del fons de la Generalitat i d'altres museus. Va dedicar la seva primera exposició temporal a la Marxa de la Llibertat.[16]
Progressivament, el museu ha anat rebent donacions de fons materials, testimonis històrics per enriquir la seva exposició permanent, i per això ha anat gestant la seva pròpia col·lecció d'objectes.[16] Amb l'objectiu de garantir la pluralitat històrica, l'any 2000 el museu va organitzar un equip d'experts en història de Catalunya perquè assessoressin la institució i n'actualitzessin i milloressin el discurs. Aquest equip estava format per professionals com Ernest Lluch, Jordi Maluquer, Carme Molinero i Pere Ysàs, entre altres.[17] Gràcies a aquest fet l'exposició permanent s'ha anat modificant contínuament des de llavors.
El febrer de 2004 el museu va assumir la gestió de la Xarxa de Monuments propietat de la Generalitat. Aquell mateix any, va modificar les cartel·les i tota la retolació posant-la en 3 idiomes (català, castellà i anglès), per garantir-ne la difusió.[17]
Actualment, a nivell museològic, el MHC pertany als anomenats museus de societat.[18]
El 2016 va encetar un seguit d'activitats per commemorar el seu 20è aniversari, sota el lema Vint anys construint la nostra memòria. El 27 de febrer va tenir lloc l'acte central de l'aniversari, amb discursos a càrrec de Santi Vila, i el director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya, i posteriorment es va oferir un petit espectacle que repassarà el passat, el present i el futur de la nostra història i de la cultura catalana, a partir de la dansa tradicional i popular i els nous llenguatges artístics. Van ser-hi presents els directors que han dirigit anteriorment el museu: Carme Laura Gil, Josep Maria Solé, Jaume Sobrequés i Agustí Alcoberro.[19]
El futur del museu es veu encaminat en convertir-se en un museu nacional de la historia i la cultura catalanes. El Pla de Museus 2030, aprovat pel govern de la Generalitat l'octubre del 2020, impulsarà la creació del Museu Nacional d'Història de Catalunya fusionant els actuals Museu d'Arqueologia de Catalunya i Museu d'Història de Catalunya. Partint del projecte inicial del Pla de Museus 2007, esdevindrà així un museu de societat que aplegarà les disciplines de la història, l'arqueologia i l'etnologia per explicar el passat, el present i el futur de la societat catalana.[2] Encara que el projecte de museu nacional está sobre la taula des de 2007 resta encara per determinar projecte, ubicació i data d'obertura. Amb la crisi economica de 2008 s'hauria descartat un edifici de nova planta i proposat usar algun dels edificis de Fira de Barcelona construïts per l'Exposició Internacional de 1929.
Per ara només s'ha fet públic que un altre museu nacional, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, s'ampliarà fent ús del Palau de Victòria Eugència de Fira de Barcelona amb l'horitzó d'inauguració el 2030.[2]
L'exposició permanent és una proposta per recórrer la història de Catalunya, abastant des de la prehistòria fins a l'actualitat, centrant el seu discurs en el coneixement i la comprensió de les característiques i evolució de les societats que han ocupat el territori avui conegut com a Catalunya, remarcant tant la vessant política, com la social, econòmica i cultural, amb un caràcter visiblement didàctic i popular. Aquesta exposició ocupa 4.000 metres quadrats i es troba distribuïda en 7 etapes:
Des de la seva creació, el museu ha realitzat nombroses exposicions temporals, entre les quals destaquen:
El Museu d'Història de Catalunya és la institució que coordina dues xarxes de museus de societat catalanes: la Xarxa de Museus d'Etnologia de Catalunya i la Xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya.
Entre el 2004 i el 2010 el Museu d'Història de Catalunya va gestionar directament els monuments oberts al públic propietat de la Generalitat de Catalunya que estan sota la custòdia del Departament de Cultura i els monuments que són propietat d'altres entitats públiques o privades, que n'han encomanat la gestió al Departament de Cultura.[28] Aquesta funció actualment la gestiona l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural, el Museu d'Història de Catalunya es limita a coordinar els equipaments a través de les xarxes temàtiques.
Des de llavors s'han anat millorant les instal·lacions, creant plans directors i regulant-ne els usos i funcions dels diferents espais. També s'han anat musealitzant i creant discursos que facilitin la interpretació dels espais al màxim nombre de ciutadans. Els primers monuments que van ser transferits el 2004 van ser: El Monestir de Sant Pere de Rodes, la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, el Castell de Miravet, la Torre de la Manresana, el Castell de la Granada, el Monestir de Sant Pere de la Portella, el Castell i canònica de Sant Vicenç de Cardona, la Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei, el Reial monestir de Santes Creus, el Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou, el Convent de Sant Francesc de Montblanc, la Seu Vella de Lleida, la Capella Reial de Santa Àgata, el Convent de Sant Bartomeu, la Casa Museu Rafael Casanova, el Palau Moja i la Casa Museu Prat de la Riba.[29]
El gran gruix de visitants del museu són estudiants. Aquesta taula només observa les visites al mateix museu, no als seus monuments.
| Espai | Municipi | 1996 | 1997 | 1998 | 1999 | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004[30][31] |
| Museu d'Història de Catalunya | Barcelona | 148.557 | 144.853 | 158.655 | 161.138 | 170.075 | 190.475 | 302.326 | 336.453 | 337.706 |
| Monument | Municipi | 2005 | 2006 | 2007 | 2008[32] | 2009 | 2010 | 2011[33] | 2012 | 2013 | 2014 |
| Museu d'Història de Catalunya | Barcelona | 293.141 | 287.381 | 263.352 | 221.998 | 287.663 | 254.285 | 191.978 | |||
| Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona | Cardona | 26.091 | 24.318 | 25.425 | 23.564 | 29.496 | 30.874 | 28.183 | 31.552 | ||
| Casa Museu Prat de la Riba | Castellterçol | 3.503 | 2.579 | 2.072 | 1.581 | 1.553 | 2.866 | 2.156 | 2.430 | ||
| Casa Natal de Rafael Casanova | Moià | 10.404 | 9.240 | 8.787 | 8.652 | 8.435 | 8.867 | 8.959 | 8.352 | ||
| Reial Monestir de Santes Creus | Aiguamúrcia | 78.440 | 75.193 | 77.852 | 76.516 | 76.398 | 82.095 | 77.054 | 63.964 | ||
| Castell monestir de Sant Miquel d'Escornalbou | Riudecanyes | 26.100 | 22.392 | 16.540 | 15.195 | 15.800 | 20.451 | 15.615 | 21.260 | ||
| Castell de Miravet | Miravet | 31.304 | 32.391 | 33.436 | 30.510 | 32.529 | 36.517 | 36.414 | 34.208 | ||
| Cartoixa d'Escaladei | La Morera de Montsant | 20.150 | 20.311 | 20.140 | 17.750 | 20.638 | 21.014 | 21.701 | 21.230 | ||
| Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig | Bellpuig | 3.411 | 2.650 | 3.123 | 2.606 | 2.529 | |||||
| Canònica de Santa Maria de Vilabertran | Vilabertran | 12.068 | 11.014 | 8.352 | 9.087 | 14.755 | 15.344 | 15.850 | 14.679 | ||
| Monestir de Sant Pere de Rodes | El Port de la Selva | 105.452 | 102.920 | 103.802 | 100.727 | 105.435 | 101.005 | 103.843 | 91.635 | ||
| Claramunt | 6.422 | 5.855 | 5.186 | 5.085 | 5.464 | ||||||
| Total | Catalunya |
El museu també organitza i promou diversos projectes relacionats amb el món de la recerca i de la divulgació científica, organitzant desenes de jornades, simposis, cursos, seminaris i col·loquis relacionats amb la història congressos i seminaris de temes relacionats amb la història de Catalunya, com per exemple alguns basats en els camps de concentració, presons de franquisme, el feudalisme, la guerra de successió o la guerra del francès.[34] També participa en activitats com les Jornades Europees del Patrimoni, l'EFIM, diversos certàmens literaris, les Jornades de Pedagogia del Patrimoni Monumental.[35]
A l'última planta de l'edifici de Palau de Mar es troba la biblioteca del museu, així com la terrassa, el restaurant i l'auditori, amb capacitat per a més de 80 persones. A la planta baixa hi ha una botiga-llibreria i una sala d'exposicions temporals d'accés lliure. Tot l'edifici està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.[36]
El museu disposa d'un servei educatiu propi, amb l'objectiu de «possibilitar el descobriment, la investigació, l'experimentació, la sensibilització i el gaudi de la història i del patrimoni cultural. El Servei Educatiu treballa en col·laboració amb diferents professionals que aporten la seva experiència i ofereixen noves maneres d'aproximar-se a la història i a les ciències socials»[37]
A principis de 2013 van desenvolupar una app pròpia per a fer difusió de tots els monuments que gestiona la institució.[38]
El Museu d'Història de Catalunya disposa d'un servei de publicacions amb l'objectiu de difondre permanentment la seva programació d'activitats i el coneixement sobre la història de Catalunya que es genera a la institució. També publica obres relacionades amb les exposicions temporals i actes de les jornades i congressos més destacades que s'hi celebren a l'MHC:
Des de setembre de 2020, el Museu d'Història de Catalunya publica mensualment el seu pòdcast "SOM".[40]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
