Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya és el màxim representant del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. L'actual conseller és Ramon Espadaler i Parcerisas, des de l'11 d'agost de 2024.

Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya

Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya, nova seu del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica des de 2020
Dades
Tipus	Departament de la Generalitat de Catalunya administració de justícia
Història
Reemplaça	Departament de Justícia, Drets i Memòria
Creació	17 desembre 2003
Governança corporativa
Seu (2020–)	Carrer del Foc, 57, 08038 Barcelona Barcelona
Part de	Govern de Catalunya 2003-2006 Govern de Catalunya 2016-2017 Govern de Catalunya 2018-2021 Govern de Catalunya 2021-2024 Govern de Catalunya 2012-2016 Govern de Catalunya 2006-2010 Govern de Catalunya 2010-2012 Govern de Catalunya 2024-present
Lloc web	justicia.gencat.cat
Seu social Infotaula edifici Casal Sant Jordi Dades Tipus Edifici d'oficines Arquitecte Francesc Folguera i Grassi Característiques Estil arquitectònic racionalisme arquitectònic art déco Localització geogràfica Localització Casp, 24-26 i Pau Claris, 81  41° 23′ 22″ N, 2° 10′ 16″ E Bé cultural d'interès local Id. IPAC 40335 Id. Barcelona 1401

Funcions

Corresponen al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica les funcions:^[1]

• Les funcions relacionades amb l'Administració de justícia a Catalunya i la seva modernització.
• Els serveis penitenciaris, la reinserció i la justícia juvenil.
• La conservació, l'actualització i el desenvolupament del dret civil de Catalunya.
• Les associacions, les fundacions, els col·legis professionals i les acadèmies.
• Els notaris i registradors.
• La promoció i desenvolupament dels mitjans alternatius de resolució de conflictes.
• La memòria democràtica.
• Els processos electorals.
• Els afers religiosos.
• Les polítiques de qualitat democràtica.
• Qualsevol altra que li atribueixin les lleis i altres disposicions.

Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC)

L'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya és un òrgan tècnic al servei de l'Administració de justícia, adscrit al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica i dependent de la Secretaria per a l'Administració de Justícia,^[2] amb seu a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat.^[3] L'Institut té una doble missió d'auxiliar els jutjats, tribunals, fiscalies, etc. mitjançant la pràctica de proves pericials mèdiques previstes en la normativa^[4] i de realitzar docència i investigació relacionades amb la medicina legal i forense.^[5]

Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)

El Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), creat per la Llei 5/1989, de 12 de maig, és l'empresa pública del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica que té com a objectiu fonamental la reinserció sociolaboral de les persones privades de llibertat, a través de la formació en oficis i el treball productiu.^[6]

Centre de Mediació de Catalunya

El Centre de Mediació de Catalunya, creat per la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat,^[7] és una institució, adscrita al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica que té com a principals objectius fomentar i difondre la mediació i facilitar-hi l'accés a tots els ciutadans, estudiar les tècniques de mediació, gestionar el Registre general de persones mediadores en l'àmbit familiar i el Registre general de persones mediadores en els àmbits de dret privat, designar la persona mediadora, fer el seguiment del procediment, homologar els estudis, els cursos i la formació específica en matèria de mediació, i organitzar el servei públic. L'any 2015 va presentar el Pla Nacional d'Impuls de la Mediació.^[8]

Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)

El Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) és un organisme autònom administratiu adscrit al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, creat per la Llei 18/1990, de 15 de novembre, amb la finalitat de desenvolupar activitats de formació especialitzada i d'investigació en l'àmbit del dret i la justícia.

La missió principal del Centre consisteix a planificar i organitzar la formació de tot el personal que treballa al Departament de Justícia, així com fomentar la recerca en estudis sobre l'execució penal i les ciències de la criminologia, l'Administració de justícia i el dret propi de Catalunya.

Memorial Democràtic

El Memorial Democràtic de Catalunya és una institució pública de la Generalitat de Catalunya, independent de tota opció política, religiosa o ideològica, que persegueix el respecte dels drets humans. Fou creat l'1 de novembre de 2007 amb la Llei 13/2007, del 31 d'octubre, del Memorial Democràtic.

Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC)

El Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) té com a objectiu la recollida de documentació sobre la història contemporània de Catalunya i fomentar la seva investigació i divulgació. D’aquesta manera, el CHCC promou i en alguns casos dirigeix estudis i treballs d’investigació, així com la redacció de memòries de persones que evoquen vivències de la Guerra Civil, la postguerra, la lluita antifranquista i l'exili.

Llista de consellers

#	Legislatura	Nom		Inici mandat	Fi mandat	Partit polític
Conselleria de Justícia i Dret (1931-1939)
1	1931-1932		Pere Comas i Calvet	28 d'abril de 1931	24 de gener de 1933		Esquerra Republicana de Catalunya
	1932-1933
2			Pere Corominas i Montanya	24 de gener de 1933	3 de gener de 1934
3	1934-1939		Joan Lluhí i Vallescà	3 de gener de 1934	6 d'octubre de 1934[lower-alpha 1]		Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra
				1 de març de 1936[lower-alpha 2]	26 de maig de 1936
-			Pere Comas i Calvet	26 de maig de 1936	31 de juliol de 1936		Esquerra Republicana de Catalunya
4			Josep Quero i Molares	31 de juliol de 1936	26 de setembre de 1936
5			Andreu Nin i Pérez	26 de setembre de 1936	17 de desembre de 1936		Partit Obrer d'Unificació Marxista
6			Rafael Vidiella i Franch	17 de desembre de 1936	3 d'abril de 1937		Unió General de Treballadors
7			Joan Comorera i Soler	3 d'abril de 1937	5 de maig de 1937
-			Rafael Vidiella i Franch	5 de maig de 1937	29 de juny de 1937
Departament de Justícia (1980-2002)
8	I		Ignasi de Gispert i Jordà	8 de maig de 1980	24 d'agost de 1982		Unió Democràtica de Catalunya[lower-alpha 3]
9			Agustí Bassols i Parés	24 d'agost de 1982	9 de maig de 1986
	II
10			Joaquim Xicoy i Bassegoda	9 de maig de 1986	4 de juliol de 1988
-	III		Agustí Bassols i Parés	4 de juliol de 1988	22 de desembre de 1992
	IV
11			Antoni Isac i Aguilar	22 de desembre de 1992	1 de febrer de 1995
12			Núria de Gispert i Català	1 de febrer de 1995	5 de febrer de 2001
	V
VI
	13		Josep-Delfí Guàrdia i Canela	5 de febrer de 2001	4 de novembre de 2002
Departament de Justícia i Interior (2002-2003)[9]
-	VI		Núria de Gispert i Català	4 de novembre de 2002	17 de desembre de 2003		Unió Democràtica de Catalunya[lower-alpha 3]
Departament de Justícia (2003-2022)[10]
14	VII		Josep Maria Vallès i Casadevall	17 de desembre de 2003	29 de novembre de 2006		Ciutadans pel Canvi[lower-alpha 4]
15	VIII		Montserrat Tura i Camafreita	29 de novembre de 2006	29 de desembre de 2010		Partit dels Socialistes de Catalunya
16	IX		Pilar Fernández i Bozal	29 de desembre de 2010	27 de desembre de 2012		Independent[lower-alpha 3]
17	X		Germà Gordó i Aubarell	27 de desembre de 2012	14 de gener de 2016		Convergència Democràtica de Catalunya[lower-alpha 3]
18	XI		Carles Mundó i Blanch	14 de gener de 2016	28 d'octubre de 2017[lower-alpha 5]		Esquerra Republicana de Catalunya[lower-alpha 6]
19	XII		Ester Capella i Farré	29 de maig de 2018	26 de maig de 2021		Esquerra Republicana de Catalunya[12]
20	XIII		Lourdes Ciuró i Buldó	26 de maig de 2021	10 d'octubre de 2022		Junts per Catalunya
Departament de Justícia, Drets i Memòria (2022-2024)
21	XIII		Gemma Ubasart i González	10 d'octubre de 2022	12 d'agost de 2024		Independent
Departament de Justícia i Qualitat Democràtica (2024-)
22	XV		Ramon Espadaler i Parcerisas	11 d'agost de 2024	En el càrrec		Units per Avançar

Notes

1. Suspensió del govern arran dels fets del sis d'octubre.
2. Restitució del govern.
3. A proposta de Convergència i Unió
4. A proposta del Partit dels Socialistes de Catalunya.
5. Destituït arran de l'aplicació de l'article 155 pel Govern d'Espanya.^[11]
6. A proposta de Junts pel Sí

Referències

1. «DECRET 133/2024, d'11 d'agost, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments en què s'organitza el Govern i l'Administració de la Generalitat de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 11-08-2024. [Consulta: 28 agost 2024].
2. «Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2021-05-18. [Consulta: 28 maig 2021].
3. «Cataluña.-El Instituto de Medicina Legal de Catalunya se muda a la Ciudad de la Justicia de L'Hospitalet (Barcelona)» (en castellà). El economista. Ecoprensa, S.A, 22-12-2008. [Consulta: 23 gener 2013].
4. Diversos Autors. Temari Específic Cos de Psicòlegs Generalitat de Catalunya. Barcelona: Adams, 2010. ISBN 978-84-9943-483-4.
5. «L'Institut de Medicina Legal estudia els casos de mort sobtada per evitar que es repeteixin en una família». 324.cat. CCRTV, 06-07-2012. [Consulta: 29 gener 2013].
6. «Web del CIRE». Gencat, 21-07-2014. [Consulta: 21 juliol 2014].
7. «Llei 15/2009». [Consulta: 3 febrer 2015].
8. Pla Nacional d'Impuls de la Mediació ( PDF). Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya.Arxivat 2015-02-04 a Wayback Machine.
9. «DECRET 253/2002, de 4 de novembre, de creació i reorganització de diferents departaments». DOGC. [Consulta: 29 octubre 2022].
10. «DECRET 296/2003, de 20 de desembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència». DOGC. [Consulta: 29 octubre 2022].
11. Ugart, Daniel S.; Serra, Ot; F. Fornells, Mariona «Rajoy cessa Puigdemont i el Govern i anuncia eleccions autonòmiques per al 21 de desembre». Ara.cat, 27-10-2017 [Consulta: 22 maig 2018].
12. «Quim Torra nomena els consellers del nou govern de la Generalitat». Vilaweb, 19-05-2018. [Consulta: 22 maig 2018].

Enllaços externs

• Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya - Lloc web oficial