From Wikipedia, the free encyclopedia
El Museu Nacional de San Marco, que té la seu en la part monumental d'un antic convent dominicà, es troba a la Piazza di San Marco de la ciutat italiana de Florència, a prop de la Galleria dell'Accademia.
Museo di San Marco | |
 Façana del museu | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | museu d'art museu nacional d'Itàlia museu monestir museu del Ministeri de Cultura italià  |
| Història | |
| Creació | 1869 |
| Activitat | |
| Utilitza | biblioteca digital |
| Àmbit | Museu d'art |
| Superfície | exposició: 8.000 m² (2018) exposició: 3.055 m² (2015) |
| Mida de la col·lecció o exhibició | exposició: 2.000 peces (2018) |
| Visitants anuals | 41.995 (2021) |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Format per | |
| Part de | complexe de San Marco (fr)  |
| Altres | |
| Número de telèfon | +39-055-238-8608 |
| Lloc web | Pàgina oficial del Museu |
El museu exposa obres de Fra Angelico, Jacopo Vignali, Domenico Ghirlandaio, Fra Bartolomeo, Giovanni Antonio Sogliani i d'altres. Les antigues cel·les monacals de la planta superior, que es despleguen a través de tres passadi,ssos, estan decorades amb un cèlebre cicle de frescs representant escenes de La vida de Crist de Fra Angelico i els seus ajudants.[1]
San Marco va ser fins al 2014 la seu d'una comunitat dominicana, on els germans vivien als ambients a l'oest, al voltant del claustre; els pocs supervivents religiosos es van unir aquell any als monjos de Santa Maria Novella.
Cosme el Vell va cedir el convent i l'església de San Marco als Domenicani osservanti de Fiesole el 1436.
Fundat en el segle xiii, de l'antic edifici queden alguns vestigis de frescs. Com narra a la seva obra Le Vite Giorgio Vasari, Cosme Pater Patriae no va escatimar energia ni diners per portar a terme una reestructuració radical de l'edifici, encarregada a l'arquitecte Michelozzo; en acabar les obres, el 1452, el convent de San Marco va ser un dels més moderns, bells i confortables d'Itàlia.
El projecte de Michelozzo es va concretar en un ampli edifici de sobri estil renaixentista, graciós i elegant, caracteritzat per àmplies superfícies i espais regulars compartimentats amb claredat. L'obra mestra de l'arquitecte va ser la sala de la biblioteca, saala espaiosa amb columnes, que es va convertir, durant l'època de Llorenç el Magnífic refugi privilegiat d'humanistes, entre els que pot citar-se Angelo Poliziano i Pico della Mirandola, que podien consultar lliurement textos en llatí i grec, a la primera «biblioteca pública» que va existir en el món occidental.[2][3]
El Convent de San Marco va ser expropiat per primera vegada el 1808, en l'època napoleònica; es va tornar als frares dominicans després de la caiguda de l'emperador francès i durant la Restauració, el monestir va ser novament confiscat per l'Estat italià el 1866, per un famós Reial Decret del 7 de juliol de 1866, que preveia la supressió dels ordes religiosos. Declarat monument d'importància nacional, es va obrir al públic el 1869.
El convent de San Marco és cèlebre, a més a més per les seves obres d'art, pels nombrosos personatges que va allotjar darrere els seus murs: sant Antoní de Florència, fra Girolamo Savonarola i sobretot el frare i pintor Giovanni da Fiesole, anomenat Fra Angelico.[2] En l'església, són enterrats els humanistes Pico della Mirandola i Angelo Poliziano.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
