Lluneta

La lluneta és un element arquitectònic característic d'edificis coberts per voltes.^[1] És la porció de paret que resulta de la intersecció de la volta amb la mateixa paret. En el cas de voltes amb arcs, la lluneta adquireix la forma semicircular; també pot tenir formes d'ordres agut, rebaixat, el·líptic, etc. La lluneta és particularment interessant en la història de l'art, ja que sovint s'ha decorat amb pintures al fresc o d'un altre tipus, o escultures. Per similitud de forma, es denomina també lluneta l'espai existent entre l'arquitrau d'una porta i un arc superior. Finalment, es denomina lluneta la taula semicircular disposada com a rematada d'un retaule. La decoració de les llunetes amb escultures es va difondre en el període romànic per França i Espanya. Successivament es estendre també per algunes regions d'Itàlia, com Verona i Pisa.

Fresc de Bernardino Poccetti, en una lluneta (Florència)

Referències

1. «Lluneta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.