Muralles de Granollers

El Recinte emmurallat de Granollers és una obra de Granollers (Vallès Oriental) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Infotaula edifici Recinte emmurallat de Granollers
Dades
Tipus	Muralla urbana
Construcció	S. XVI-XVII
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Granollers (Vallès Oriental)
Localització	C. Constància, c. de Sant Cristòfol, corredossos de Sant Cristòfol i Sant Roc
41° 36′ 32″ N, 2° 17′ 17″ E
BCIN
Tipus	Monument històric
Identificador	BCIN: 918-MH-ZA BIC: RI-51-0005494 IPAC: 1017
Bé d'interès cultural Data 8 novembre 1988 Identificador RI-51-0005494 Bé cultural d'interès nacional Codi BIC RI-51-0005494 Id. IPAC 1017 Id. IPAPC 14759

Descripció

Amb un perímetre de 2800 metres i un traçat aproximadament hexagonal, les muralles recorrien els actuals carrers Constància - plaça Maluquer i Salvador - Santa Esperança - Sant Cristòfol, tot travessant una part de l'actual església i el mercat de Sant Carles. Actualment se'n conserven restes al carrer Constància. El parament és de pedres del riu Congost i fragments de maó. Fa 1,20 metres d'ample i 5 metres d'alçada. El 2000 es va documentar la muralla amb el seu fossat al Pati de la rectoria, el traçat no és recte, un tram va direcció sud-est i l'altre nord-est dividint el pati. A la Plaça de l'Església es van documentar entre 2002 i 2003 un pany de muralla i una bestorre, del segle xiv, de planta quadrangular oberta per l'est amb carreus perfectament escairats als angles, a més d'un fossat en forma de U.^[1]

Història

Les muralles foren construïdes entre el 1366 i el 1380, però d'historiador granollerí Alfred Canal afirma que anteriorment ja existien les muralles (1291), puix que Pere Marquès, senyor de la vila, concedí 10000 sous per a construir-les.^[1]

Hi havia 11 torres de defensa, avui desaparegudes, i un camí de ronda en gran part encara subsistent encara conegut popularment com els "corredossos", els actuals carrerons de la Constància, de Santa Esperança i Sant Cristòfor. Els portals eren inicialment cinc i cada un tenia superposada una capella. L'any 1567, el consell fa una petició al rei per tal de construir una muralla al carrer de Corró (Llibre del Consell 1555-72 fol. 176). Aquest fet és important perquè demostra el creixement de la vila sobrepassant les antigues muralles. El segle xix, degut a noves necessitats urbanístiques, alguns trams de les muralles foren enderrocades i les capelles traslladades al costat. Es començava a traçar l'eixample; l'eix principal de la ciutat es traslladà des de l'angle Corró -Barcelona a la carretera Barcelona - Vic.^[1]

Referències

1. «Recinte emmurallat de Granollers». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 octubre 2017].

Enllaços externs

• «Recinte emmurallat de Granollers». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.