From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Expedició Moto Igualada – Aconcagua – Amazones, coneguda també simplement com a Moto Igualada – Aconcagua, fou una expedició motoritzada portada a terme per cinc muntanyencs catalans l'any 1977, en el decurs de la qual intentaren l'ascensió de l'Aconcagua a bord de dues motocicletes Bultaco Sherpa T de 350 cc, amb l'objectiu d'assolir la màxima altitud possible amb moto. Els membres de l'expedició eren muntanyencs amateurs experts en alpinisme d'alta muntanya i alhora afeccionats al trial, tots ells igualadins i membres del Moto Club Igualada: Pep Bou, Joan Comellas, Santi Godó, Josep Maria Lladó i Jaume Llansana.
Tipus | Expedició | ||
---|---|---|---|
Data | 1977 | ||
Durada | 27 dies | ||
Localització | Aconcagua | ||
Estat | Espanya | ||
Continent | Amèrica | ||
Organitzador | Moto Club Igualada | ||
Participant | Pep Bou, Joan Comellas, Santiago Godó, Josep Maria Lladó i Jaume Llansana
| ||
Punt de sortida | Puente del Inca (2.800 m) | ||
Punt d'arribada | La Canaleta (6.800 m) | ||
Objectiu | Assolir la màxima altitud possible amb moto | ||
Inici | 4 de gener de 1977 | ||
Fi | 30 de gener de 1977 | ||
La iniciativa fou un èxit i el 14 de gener de 1977 aconseguiren arribar als 6.800 metres d'altitud,[1][2] superant així el rècord mundial vigent fins aleshores (5.895 metres al Kilimanjaro, assolit el 26 d'octubre de 1974[3] per l'expedició Moto Igualada-Kilimanjaro en què havien participat també Godó, Lladó i Llansana).[4]
L'intent de pujar a l'Aconcagua en motocicleta no era el primer: el febrer de 1976 hi havia hagut una expedició de sis muntayencs organitzada per l'importador de Bultaco a França, Frank Lucas, però tot i anar-hi amb el mateix model de moto que els igualadins no passaren dels 4.400 m.[5]
L'expedició Moto Igualada-Aconcagua sortí de l'aeroport del Prat amb direcció a Buenos Aires el dissabte 18 de desembre de 1976. Un cop arribats a la capital argentina s'encaminaren a Mendoza, on contactaren amb un destacament de l'exèrcit argentí per tal d'aconseguir guies i material logístic. Finalment, el 29 de desembre sortiren en un camió de l'exèrcit cap a Puente del Inca, pas natural entre l'Argentina i Xile situat a 2.800 m d'altitud que és pràcticament una base militar. Allà s'hi estigueren fins al dilluns 3 de gener de 1977.[5]
Dimarts, 4 de gener, començà l'expedició: Carregaren 10 mules amb uns 40-50 kg cadascuna, distribuïdes així: quatre per a portar el menjar, tres per als recanvis, dues amb els equips personals d'alta muntanya i la “mula cisterna”, carregada amb 40 litres de mescla de benzina i oli. En Jaume Llansana i en Josep Maria Lladó es desplaçaren en moto (Lladó fou qui portà la moto al cim del Kilimanjaro), mentre en Santi, en Pep i en Joan hi anaren en mula. Els acompanyaren sis militars, dels quals només el sergent coneixia el camí i hi entenia de mules.[5]
Un cop acabat el projecte de l'Aconcagua, començaren la segona part de l'aventura: l'expedició per terres de l'Amazones. Sortiren cap al nord de l'Argentina amb la moto que va atènyer els 6.800 m i un vehicle tot-terreny (un “Estanciera-IKA” de 6 cilindres i motor de benzina). Per tal d'aconseguir fons, organitzaven projeccions als pobles per on passaven de les pel·lícules “Expedición en moto Igualada – Kilimanjaro” i “Raid Motociclista Barcelona – Cape Town”, les dues aventures que havia portat a terme recentment el Moto Club Igualada.[8]
Després de passar per Corrientes en època de carnavals entraren al Paraguai, i d'allà al Brasil per les cascades de l'Iguaçú. D'allà, passaren al litoral: Estat de São Paulo (on en Santi abandonà l'expedició i tornà a Igualada), Rio de Janeiro, etc. Al llarg d'uns 4.000 km de pistes, travessaren les regions del Mato Grosso, Rondônia i entraren a l'Amazònia en època de pluges. Tot i que la seva intenció era arribar a Veneçuela, a Manaus se'ls acabaren els diners i donaren per acabada l'expedició, empaquetant la moto per a trametre-la a Barcelona.[8]
Finalment, el 2 d'abril de 1977 arribaren a Barcelona, tres mesos i mig després que n'haguessin sortit per a començar l'expedició.
La composició detallada del grup era aquesta:
Expedicionari[9] | Edat el 1977 | Any de naixement | Professió | Tasca durant l'expedició |
---|---|---|---|---|
Pep Bou Farreras | 27 | 1950 | Dissenyador en una empresa tèxtil | Reporter gràfic i secretari |
Joan Comellas Benítez | 22 | 1954 o 1955 | Mecànic | Preparació i manteniment de les motos |
Santiago Godó Rodés | 42 | 1934 o 1935 | Comerciant | Relacions públiques i finançament |
Josep Maria Lladó Costa | 21 | 1955 o 1956 | Estudiant (4t d'enginyeria aeronàutica) | Primer pilot i alimentació |
Jaume Llansana Marcé | 29 | 1947 o 1948 | Professor d'informàtica | Segon pilot i primers auxilis |
Les dues Bultaco Sherpa T que portaven eren sengles exemplars del model 183, completament de sèrie. Inicialment les muntaren amb culates i carburadors normals de trial, bugies de la marca Champion -tirant a calentes- i els amortidors Betor originals. Muntaven pneumàtics de trial marca Dunlop al darrere i, al davant, una en duia de Pirelli i l'altra, de Michelin. Finalment, olis de canvi i embragatge estàndard, així com líquid hidràulic per a la suspensió del davant.[5]
Després de provar les motos a 4.400 m d'altitud decidiren de canviar-ne la compressió i la carburació, tot substituint les culates originals per unes amb més compressió (tipus Pursang) i canviant els xiclets dels carburadors per uns altres de pas més petit, aconseguint així que anessin més "seques".[5]
L'equip que havien portat des de Barcelona totalitzava 500 kg de càrrega, format per les dues motos desmuntades i tota mena de recanvis i accessoris per tal d'adaptar-les a la muntanya (trial) i a la travessa per l'Amazones (tot terreny). A banda, tot l'equip d'alta muntanya i gran quantitat de material fotogràfic i fílmic.[5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.