Bultaco Pursang

model de motocicleta de motocròs From Wikipedia, the free encyclopedia

Bultaco Pursang
Remove ads

La Bultaco Pursang fou un model de motocicleta fabricat per Bultaco entre 1967 i 1981, dissenyat específicament per a la pràctica del motocròs. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en cilindrades variades (des dels 125 fins als 400 cc), per bé que les més populars foren les de 250 i 370 cc. Com a característiques generals a totes les versions, disposaven d'un motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire, bastidor de simple bressol, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere.[1]

Dades ràpides Classe, Fabricant ...
Remove ads

Durant les dècades de 1960 i 1970, la Pursang fou una de les motocicletes de motocròs més ben valorades,[1] ja que gaudia d'un motor fiable i potent i un xassís molt estable, oferint robustesa i grans prestacions. Seguint la filosofia de Bultaco,[2] la moto es venia amb tots els avenços tècnics que havien provat en competició els pilots oficials de la marca, amb la qual cosa esdevenia una autèntica Curses-Client. Tot i que mai ningú no guanyà el Campionat del Món de motocròs amb aquesta motocicleta, sí que s'hi aconseguiren nombrosos campionats estatals i proves internacionals: pilots com ara Jim Pomeroy, Bengt Åberg o Harry Everts en foren els usuaris més famosos, arribant a guanyar-hi diversos Grans Premis (cal destacar que Pomeroy assolí amb una Pursang MK6 la primera victòria d'una moto catalana al mundial de motocròs: fou el 1973, al Circuit del Vallès[3]).

Remove ads

Història

Thumb
Logotip històric de la Pursang, al dipòsit d'una MK15 125 de 1980

Francesc Xavier Bultó, fundador i amo de Bultaco, es va començar a interessar pel motocròs després d'haver-ne vist una cursa a Manresa en què hi corria el seu nebot Oriol Puig Bultó amb una Tralla 101 modificada[2] (aquella cursa, disputada cap al 1959, fou guanyada per l'aleshores pilot de Derbi Pere Pi). Ja el 1960 aparegué la primera Bultaco específica per a aquella disciplina: la Sherpa S,[2] una evolució molt bàsica de la Tralla 101 de carretera.[4] De cara al I Motocross Internacional de Barcelona, que s'havia d'estrenar aquell mateix any al Circuit de Pedralbes, Bultó demanà al conegut especialista britànic Taylor Matterson que li enviés dos famosos pilots i constructors de motocicletes de motocròs, els germans Don i Dereck Rickman, pels quals havia preparat una Tralla amb motor de 175 cc.[2] Els anglesos quedaren impressionats pel motor, però el xassís no els agradà. Tot i així, Don guanyà la cursa amb aquella moto i acordà amb Bultó que un cop tornat a Anglaterra prepararia als seus tallers de Hampshire un nou xassís per al motor Bultaco.

La moto resultant, apareguda el 1964,[1] es batejà com a Métisse ("Mestissa" en francès) pel fet dels seus components d'orígens diversos. Ambdues parts tancaren un acord pel qual els Rickman muntarien motors Bultaco a les seves Métisse i les vendrien al Regne Unit, mentre Bultaco les fabricaria a Catalunya per a comercialitzar-les a la resta del món.[4] Al començament aquella motocicleta es destinà al mercat europeu, mentre que la seva predecessora, la Sherpa S, es destinà a Nord-amèrica atès que la seva corba de motor s'adeia més als gustos d'aquell mercat.

Les Métisse es començaren a vendre a partir de 1965,[5] però d'ençà de 1967 els Rickman es veieren desbordats per la demanda. Afegint-hi el fet que els anglesos i Bultó no es posaven d'acord amb aspectes de disseny (el xassís es trencava per dalt) i tècnics (els Rickman només volien tub Reynolds 531,[6] mentre Bultó es conformava amb un de més econòmic) finalment Bultaco decidí dissenyar el seu propi xassís, creant un "simple bressol" en comptes del doble de la Métisse.

Origen del nom

Aquella moto rebé el nom de Pursang ("Pura sang" en francès, en oposició a l'anterior "Mestissa", ja que es fabricà íntegrament per Bultaco).[7] El nom se li acudí a Bultó, qui no va dubtar: «Bultaco no farà una mestissa, ans una pura sang!»[4][8] Tot i trencar-se les relacions comercials amb els germans britànics, Don Rickman es decantà per a competir amb la Pursang en comptes de la Métisse, admetent elegantment que era millor que la seva.

Remove ads

Versions

Assumint que les Métisse inicials foren la primera versió de la Pursang i, per tant, els corresponia el distintiu MK1, les noves i autèntiques "Pura sang" es començaren a enumerar a partir de l'ordinal MK2. La primera MK2 de 1967, amb la seva innovadora silueta, encetà una nissaga que es va allargar fins al tancament de la fàbrica. Successivament, tot recollint l'herència de les competicions de cada temporada, entre 1968 i 1971 es llançaren al mercat les versions MK3, MK4 i MK5. Aquesta darrera adoptava ja formes arrodonides, seguint la moda de l'època. En aquells moments, la Pursang era la moto més venuda de la seva categoria.[1]

Posteriorment sortiren a la sèrie la MK6 (1973), fabricada en diverses cilindrades, i aquell mateix any també la MK7. El 1975 apareixia la MK8, que aportava moltes novetats (sobretot pel que fa a les suspensions i al sistema de frens). Entre els anys 1976 i 1979 es llançaren la MK9, MK10, MK11, MK12 (coneguda com a Everts per ser una rèplica de l'oficial de la marca pilotada per Harry Everts) i finalment la MK15, ja en el període de crisi de l'empresa.[1]

Llista de versions produïdes

Més informació Versió, Cilindrada ...
  1. [a 1]
    Malgrat no ser una Pursang, la Métisse en fou l'antecessora directa i es numerà com a MK1.

MK1 (Métisse)

Thumb
Oriol Puig Bultó amb una Bultaco Métisse al Motocròs de Manresa de 1966
Vegeu també: Rickman Motorcycles

Tot i no ser encara una Pursang pròpiament dita, la Métisse co-fabricada amb els germans Rickman en fou l'antecessora directa i és considerada la primera Bultaco 100% de motocròs,[12] havent estat anomenada de vegades Pursang-Métisse.[13] Com a tal, li correspondria l'ordinal MK1.

Fitxa tècnica
Bultaco-Métisse MK1[12][14]
250
Thumb
Bultaco Métisse 250cc de 1964
Id. Model11
Núm. Sèrie11.000.001[10]
Anys1964 - 1968
CC244
CV29 a 8.000 rpm
CarburadorAMAL 389
Canvi4 velocitats
Pneumàtic davant3,00 x 21
Pneumàtic darrera4,00 x 18
Pes en sec103 kg
DipòsitGroc[15]

MK2

La primera Pursang, la Mk2, fou el primer model de motocròs concebut íntegrament per Bultaco. Respecte de la Métisse, era una moto completament nova, amb canvi de cinc velocitats, un dipòsit innovador i una part cicle molt millorada,[16] adoptant unes suspensions desenvolupades per Bultaco de llarg recorregut (167 mm per a la forquilla del davant i 100 mm per a la del darrere). El carburador era un Amal 389/30/BM amb difussor de 30 mm i el motor, super-quadrat: 72 x 60 mm.[5]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK2
250
Thumb
Pursang MK2 250cc de 1967
Id. Model42
Núm. Sèrie42.000.001
Anys1967 - 1968
CC244,29
Diàmetre x Carrera72 x 60 mm
Compressió12:1
CV34 a 8.000 rpm
CarburadorAMAL 30
Canvi5 velocitats[5]
Pneumàtic davant3,00 x 19 i 3,00 x 21
Pneumàtic darrera4,00 x 18
Pes en sec102 kg[16]
DipòsitVermell

MK3

Thumb
Domingo Gris amb la Pursang MK3 a San Isidro (Burgos) el 1969
Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK3
250
Thumb
2a per la dreta: Pursang MK3 250cc (pintada com una MK4)
Id. Model48
Núm. Sèrie48.000.001
Anys1968
CC244,29
Diàmetre x Carrera72 x 60 mm
Compressió12:1
CV34 a 8.000 rpm
CarburadorAMAL 32
Pneumàtic davant3,50 x 19 i 3,00 x 21
Pneumàtic darrera4,00 x 18
Pes en sec102 kg[17]
DipòsitVermell

MK4

La versió Mk4 representa un punt d'inflexió en l'evolució de les Pursang. El seu motor era més sofisticat que el dels models anteriors, dotat d'encesa de doble bugia per a millorar la resposta de l'accelerador i una carrosseria més estilitzada, tot i seguir el disseny general de les versions anteriors. Els gràfics també eren nous i s'iniciava un esquema de colors (combinació de vermell i argent) que es mantingué fins a la Mk6.[18]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK4
250
Thumb
Pursang MK4 250cc de 1971
Id. Model68
Núm. Sèrie68.000.001
Anys1969 - 1971
CC244,29
Diàmetre x Carrera72 x 60 mm
Compressió12:1
CV37,6 a 8.500 rpm
CarburadorAMAL 32
Pneumàtic davant3,50 x 19 i 4.00 x 18
Pneumàtic darrera4,00 x 18
Pes en sec100 kg[19]
DipòsitVermell i argentat

MK5

Amb la MK5 s'estrenaren dos nous cubicatges: 125 i 350cc, aquest darrer estrenat en competició el 1972.[5] Pel que fa a la versió de 250cc, la MK5 era significativament diferent a les realitzacions anteriors, amb un motor més potent, frens més eficients i suspensió de més recorregut. A més a més, s'hi va treballar força en l'apartat del pes per tal de rebaixar-lo el màxim possible. D'altra banda, la carrosseria evolucionà estèticament, tot perdent les formes angulars i adoptant-ne unes de més arrodonides.[20]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK5
125 250[21] 350
Id. Model898687
Núm. Sèrie89.000.00186.000.00187.000.001
Anys1971 - 1972
CC124,98244,29326,03
Diàmetre x Carrera51,5 x 60 mm72 x 60 mm83,2 x 60 mm
Compressió14:112:110,5:1
CV24 a 10.000 rpm35,2 a 8.000 rpm32,2 a 7.000 rpm
CarburadorAMAL 30AMAL 32AMAL 36
Pneumàtic davant3,00 x 21
Pneumàtic darrera4,00 x 18
Pes en sec95 kg[22]96 kg[23]96 kg[24]
DipòsitVermell i blanc, arrodonit ?

MK6

La MK6, força semblant estèticament a la MK5, va passar a la història en ser la que pilotava Jim Pomeroy quan guanyà la primera mànega del mundial de 1973, al Circuit del Vallès.[25]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK6
125[26] 175 200 250[26] 350
Thumb
Pursang MK6 250cc de 1972
Id. Model100101102103104
Núm. Sèrie100.000.001101.000.001102.000.001103.000.001104.000.001
Anys1972 - 1973
CC124,98174,77196,04244,29326,03
Diàmetre x Carrera51,5 x 60 mm60,9 x 60 mm64,5 x 60 mm72 x 60 mm83,2 x 60 mm
Compressió14:114:113:112:110,5:1
CV25,4 a 10.000 rpm30,1 a 9.000 rpm31,2 a 9.000 rpm36,3 a 7.500 rpm39 a 7.000 rpm
CarburadorAMAL 627AMAL 32AMAL 32AMAL 1036AMAL 36
Canvi5 velocitats
Pneumàtic davant3,00 x 21
Pneumàtic darrera4,00 x 18
Frens davant125 x 25 mm
Frens darrera140 x 40 mm
Pes en sec95 kg95 kg[27]95 kg100 kg102 kg[28]
DipòsitVermell i blanc (7 litres)7 litresVermell i blanc
(7 litres)		7 litres

MK7

El 1973, el fins aleshores desconegut Jim Pomeroy havia sorprès tothom en guanyar la primera cursa del Mundial, al Circuit del Vallès.[29] La nova Pursang 250 MK7, apareguda l'any següent, anava pintada amb el mateix color blau que el del casc Bell de l'americà,[30][31] incorporant també les seves característiques ratlles blanques al dipòsit. Aquella moto fou coneguda entre els simpatitzants de la marca com a Pomeroy Rèplica.[32]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK7
125 175 200 250 360
Id. Model117118119120121
Núm. Sèrie117.000.001118.000.001119.000.001120.000.001121.000.001
Anys1973 - 19751973 - 1974
CC124,98 ? ?244,29352,14
Diàmetre x Carrera51,5 x 60 mm ? ?72 x 60 mm83,7 x 64 mm
Compressió14:1 ? ?12:110,5:1
CV25,1 a 9.800 rpm ? ?40,8 a 8.500 rpm42,5 a 7.000 rpm
CarburadorAMAL 27 ? ?AMAL 36AMAL 36
Canvi5 velocitats
Pneumàtic davant3,00 x 21
Pneumàtic darrera4,00 x 18
Pes en sec88,5 kg[33] ? ?92 kg[30]95,5 kg[34]
DipòsitVermell amb ratlla blanca ? ?Blau amb ratlla blancaVermell amb ratlla groga

MK8

Desenvolupada a finals de 1974, la MK8 es mantingué en catàleg fins al 1976. Poc després del seu llançament, el mateix 1974, n'aparegué una nova versió anomenada GP, amb el dipòsit més ample i angulós en comptes de l'inicial (encara arrodonit) i unes fenedures per a la suspensió anterior.[35]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK8
125 200 250 370
Thumb
Pursang MK8 250cc de 1974
Thumb
Pursang MK8 GP 250cc de 1974
Id. Model144134135136
Núm. Sèrie144.000.001134.000.001135.000.001136.000.001
Anys1975 - 19761974 - 1976
CC124,98196,07244,29363,16
Diàmetre x Carrera51,5 x 60 mm64,5 x 60 mm72 x 60 mm85 x 64 mm
Compressió14:113:112:111:1
CV24,5 a 11.000 rpm24,5 a 7.000 rpm34,3 a 8.500 rpm40 a 6.500 rpm
CarburadorBING 28AMAL 32AMAL 36AMAL 36
Canvi5 velocitats
Pneumàtic davant3,00 x 21
Pneumàtic darrera4,00 x 18 i 4,50 x 18
Pes en sec88,5 kg[36]95 kg[37]95,5 kg[38]95 kg[39]
DipòsitVermell amb ratlla argentadaBlau amb
ratlla blanca		Vermell amb
ratlla groga

MK9

Jim Pomeroy assolí el 1976, amb la MK9 250, el seu millor resultat al Mundial de motocròs: quart de la general, aconseguint de passada per a Bultaco el tercer lloc final al mundial de marques.[5]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK9
125 200 250 370
Id. Model162170167168
Núm. Sèrie162.000.001170.000.001167.000.001168.000.001
Anys1976
CC124,98196,07244,29363,18
Diàmetre x Carrera51,5 x 60 mm64,5 x 60 mm72 x 60 mm85 x 64 mm
Compressió14:113:112:111:1
CV24,5 a 11.000 rpm24,57 a 7.000 rpm34,32 a 8.000 rpm40,18 a 7.500 rpm
CarburadorBING 28BING 32BING 36BING 36
Canvi6 velocitats5 v.5 v.5 v.
Pneumàtic davant3,00 x 21
Pneumàtic darrera4,00 x 184,50 x 184,50 x 184,50 x 18
Pes en sec89,5 kg[40] ?98,5 kg[41]98,5 kg[42]
DipòsitVermell amb franja negra ?BlauVermell

MK10

La MK10 aparegué un cop superat el primer conflicte laboral a l'empresa, preludi de la imminent crisi que la va fer entrar en fallida pocs anys després. En aquesta versió no hi havia canvis importants, tot i que se'n va millorar el rendiment general. La potència del motor s'augmentà gràcies a diverses modificacions en la termodinàmica. El bastidor, tot i mantenir el mateix disseny estructural, fou ara reforçat, especialment al voltant de la pipa de direcció.[43]

De la MK10 se'n va derivar el 1977 una versió especial de Frontera, anomenada Gold Medal, que era més una motocicleta de motocròs matriculable que no pas una d'enduro estrictament parlant.

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK10
125 200 250[44] 370
Thumb
Al mig: Pursang MK10 250 de 1977
Id. Model194200192193
Núm. Sèrie194.000.001200.000.001192.000.001193.000.001
Anys1977
CC124,59196,07244,29363,16
Diàmetre x Carrera54,2 x 54 mm64,5 x 60 mm72 x 60 mm85 x 64 mm
Compressió15:113:112:110:1
CV24,5 a 11.000 rpm24,5 a 7.000 rpm37 a 8.500 rpm41,37 a 7.500 rpm
CarburadorBING 32BING 32BING 36BING 36
Canvi6 velocitats5 v.5 v.5 v.
Pneumàtic davant3,00 x 21
Pneumàtic darrera4,00 x 184,50 x 184,50 x 184,50 x 18
Frens davant125 mm[45] ?125 x 25 mm140 mm[46]
Frens darrera125 mm ?140 x 30 mm140 mm
Pes en sec91 kg[45] ?99,5 kg97,5 kg[46]
DipòsitGroc amb
franges vermelles		Blau amb
franges vermelles		Blau amb franges
argentada i vermella
(9,5 litres)		Vermell amb franges
blanca i groga

MK11

La MK11, tant el model de 250 cc com el de 370 cc, representà una important passa endavant dins la nissaga de les Pursang. Fou una rèplica fidel de les motos oficials i oferia, per primera vegada, un tub d'escapament de tipus "bufanda" i suspensions de llarg recorregut amb dipòsits de gas independents[47] (concretament, els amortidors posteriors eren uns Betor inclinats a 45°). La moto era el fruit de la feina duta a terme dins el departament de curses per Ignasi Bultó, Toni Elías i Harry Everts.[48][49]

Fitxa tècnica
Més informació 250B ...
  1. [b 1]
    s.d.: Sense dades

MK12 Everts

El tret més característic de la MK12, rèplica de la que havia pilotat Harry Everts durant la temporada de 1978, era el seu dipòsit de plàstic i les noves plaques porta-número laterals, més endarrerides.

De la MK12 370 se'n va preparar més tard una versió matriculable, anomenada Mk12 370 TT, que tot i haver estat considerada com la darrera Frontera era en realitat una Pursang amb enllumenat i un silenciador més gros.[53]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK12 Everts[54]
250 370[55]
Thumb
Pursang MK12 250cc de 1978
Id. Model219220
Núm. Sèrie219.000.001220.000.001
Anys1978
CC246,29363,16
Diàmetre x Carrera70 x 64 mm85 x 64 mm
Compressió11:110:1
CV38,83 a 8.700 rpm42,24 a 8.000 rpm
CarburadorBING 38BING 40
Canvi5 velocitats
Pneumàtic davant3,00 x 21
Pneumàtic darrera4,50 x 18
Frens davant125 mm
Frens darrera140 mm
Pes en sec99 kg102 kg
DipòsitBlau (10,5 litres)

MK15

Aquella darrera Pursang muntava un revolucionari motor[56] en el qual la marca havia dipositat les seves esperances de futur:[4][57] entre altres avenços, disposava d'admissió per làmines, forquilla anterior telescòpica hidropneumàtica de 312 mm de recorregut i posterior oscil·lant amb amortidors de gas.[5] Era una bonica màquina que no es va arribar a comercialitzar pels problemes de la firma,[58] que portaren al seu tancament, i amb la qual Toni Elías va aconseguir el seu millor resultat internacional: el segon lloc en una mànega del Gran Premi d'Espanya de 250 cc de 1979, celebrat al Circuit del Vallès,[59] a banda del Campionat d'Espanya d'aquell any (el darrer dels nombrosos títols estatals que aconseguí la Pursang).

De la MK15 se'n va derivar també una versió de Frontera per a enduro, anomenada Frontera Mk15 TT, que tot i haver-se presentat a la premsa no va arribar mai a la producció.[53]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK15
125 250[5] 420
Thumb
Pursang MK15 125cc de 1980
Thumb
Pursang MK15 250cc de 1980
Id. Model226222223
Núm. Sèrie-222.000.001s.d.
Anys1980?19801980 - 1981
CCs.d.246,30s.d.
Diàmetre x Carreras.d.70 x 64 mms.d.
Compressiós.d.12:1s.d.
CVs.d.39,56 a 7.260 rpms.d.
Carburadors.d.Bing 54 de 38mms.d.
Canvis.d.5 velocitats
Pneumàtic davants.d.3,00 x 21
Pneumàtic darreras.d.4,50 x 18s.d.
Pes en secs.d.108 kg[5]s.d.
DipòsitBlau amb franges grogues
Remove ads

Resultats al Campionat del Món

Entre molts altres arreu del món, la Pursang guanyà 13 campionats d'Espanya de motocròs (que juntament amb 5 de guanyats amb models anteriors, en sumen 18 per a Bultaco), 7 de França, 4 de britànics i 1 d'Itàlia. Pel que fa al Campionat del Món, hi obtingué resultats destacats.

Tot seguit es relacionen aquells pilots que han obtingut punts al Campionat del Món de motocròs amb una Pursang al llarg de la història d'aquesta competició, detallats per cilindrada i any. S'hi indica la posició final obtinguda i el total de punts aconseguits per temporada. S'assenyala amb negreta la millor classificació final obtinguda a cada cilindrada.

250 cc

Thumb
Jean-Claude Laquaye amb la Pursang MK11 250 al Circuit del Vallès el 1978

Fou en la categoria dels 250 cc on les Pursang obtingueren els millors resultats internacionals.[60]

Més informació Any, Posició ...

500 i 125 cc

En les categories dels 500 cc (on Bultaco hi participava amb la Pursang 370) i dels 125 cc, els resultats obtinguts al mundial no varen ser tan destacats com en la dels 250 cc, en part perquè l'empresa esmerçava els màxims esforços en aquesta (més rendible comercialment). Tot i així, les Pursang hi varen protagonitzar també destacades actuacions, especialment en la categoria màxima.[61][62]

Thumb
Toni Elías amb la Pursang MK11 125 a Montgai, durant el GP d'Espanya de 1978
Més informació Any, Posició ...
Remove ads

Referències

Loading content...

Enllaços externs

Loading content...
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads