Mont Saint-Michel
illa situada a Normandia From Wikipedia, the free encyclopedia
El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia, França. Està localitzada a aproximadament un quilòmetre de la costa nord del país, a la boca del riu Couesnon a prop d'Avranches.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Illa de marea i atracció turística  | |||
| Part de | Mont Saint Michel i la seva badia i Camins de Sant Jaume a França | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | 4 km² | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Mont Saint-Michel (França) | |||
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 1998 (22a Sessió) | |||
Declarat monument històric el 1862, el Mont Saint-Michel forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat declarat per la UNESCO. A la declaració de la UNESCO també s'hi inclouen la badia i l'antic molí de Moidrey, a uns quatre quilòmetres terra endins.
Amb més de 1,355 milions de visitants l'any 2010, l'abadia és un dels primers llocs culturals visitats a França.[1]
El Mont Saint-Michel està situat a 48° 38′ 10″ de latitud Nord i a 1° 30′ 40″ de longitud Oest, banyant la seva badia a l'oceà Atlàntic. L'illot té gairebé 960 metres de circumferència i té una superfície d'aproximadament 280 hectàrees, mentre que el penyal s'enlaira a 92 metres d'alçada.
Les marees
Les marees de la badia (fins a 14,50 m d'alçada, 2 cops al dia) van contribuir molt a fer del mont una fortalesa inexpugnable. Durant segles únicament era accessible per via terrestre en els moments de marea baixa, i per via marítima quan la marea era alta. Actualment es pot accedir a la badia en tot moment gràcies a la carretera que porta als peus de la roca.
El Mont-Tombe en l'antiguitat
La Muntanya era, des del principi, un lloc on els homes estimaven escoltar o projectar les històries que els van construir i els tranquil·litzaven. Per tant, la suposició que en l'antiguitat era un lloc de cultes druïdics dels abrincats que habitaven la regió al voltant del Mont i Avranchin, es basa únicament en induccions.[2] D'acord amb el canonge de la catedral de Dol i historiador Gilles Deric (1726-1800), la roca era un temple pagà dedicat al déu gal del sol sota el nom de Mons vel Tumba Beleni: «Muntanya o cau de Belenos», hipòtesis ara abandonada, ja que no s'ha descobert cap nivell d'ocupació antiga i "Tumba Beneni" és, sens dubte, una cacografia per Tumbellana, Tombelaine. El « Mont-Tombe » (Mons Tomba), nom original del Mont Saint-Michel, ha estat cridat, ja que va sorgir de les sorres "en la forma d'una tomba." És més probable que l'arrel de la paraula tomba és en realitat indoeuropea ("tum", "monticle") i ve d'un nom anterior de la llatinització de la regió. El terme es refereix a la realitat geogràfica del lloc per designar un "monticle", una "elevació".[3]
Els romans
Els romans en van dir Port Hèrcules. Amb la seva arribada van provocar la construcció de vies romanes que solquen l'Armorique, i una d'elles, que unia Dolo amb Fanarfmers, passava a l'oest de Mons Belonus; no obstant això, va haver de ser desplaçada cap a l'Est amb la invasió del mar, que va acabar per fer-la desaparèixer, unint-se amb la via que passa per Avranches.
Segle XIII
El 1204, guerrers bretons dirigits per Guy de Thouars van cremar el Mont Saint-Michel. El rei Felip II va donar una bona quantitat de diners per a la reconstrucció del monestir. El nou monestir va ser acabat en estil normand.
En aquest segle, les lluites entre bretons, normands i anglesos van provocar la destrucció dels albergs, i llavors es va fortificar l'enclavament perquè no torni a passar.
Guerra dels Cent Anys
Es va mantenir inexpugnable, ja que els anglesos no la van poder conquerir malgrat dels seus atacs continus. L'estil gòtic flamíger prolifera a les construccions d'aquesta època. Hi ha una crisi econòmica i la badia entra en ruïna.
Les presons de la badia
El 1791, els últims benedictins deixen la badia a conseqüència de la revolució francesa. S'hi fa una presó on són engarjolats, des del 1793, més de 300 sacerdots que neguen la nova constitució civil del clero.
Eugène Viollet-le-Duc va visitar el mont el 1835.
Després de la detenció dels socialistes al mont, denuncien la badia-presó.
La presó va ser tancada el 1863 en resposta a un decret imperial.
Llista d'abats
- 991-1009: Maynard II
- 1009-1017: Hildebert I
- 1017-1023: Hildebert II
- 1025-1051: Almod
- 1051-1055: Théodoric
- 1055-1048: Suppo
- 1048-1058/60 : Radulphe o Raoul de Beaumont
- 1060/65-1084: Ranulphe o Renaut de Bayeux
- 1085-1102: Roger I
- 1106-1122: Roger II
- 1125-1131: Richard de Mère
- 1131-1149: Bernard du Bec
- 1149-1150: Geoffroy
- 1151-1153: Richard de la Mouche, Robert Hardy
- 1154-1186: Robert de Torigni
- 1186-1191: Martin de Furmendi
- 1191-1212: Jourdain
- 1212-1218: Radulphe o Raoul des Îles
- 1218-1223: Thomas des Chambres
- 1225-1236: Raoul de Villedieu
- 1236-1264: Richard Turstin
- 1264-1271: Nicolas Alexandre
- 1271-1279: Nicolas Famigot
- 1279-1298: Jean Le Faë
- 1299-1314: Guillaume du Château
- 1314-1334: Jean de la Porte
- 1334-1362: Nicolas le Vitrier
- 1363-1386: Geoffroy de Servon
- 1386-1410: Pierre le Roy
- 1410-1444: Robert Jolivet
- 1444-1483: Guillaume d'Estouteville
- 1483-1499: André Laure
- 1499-1510: Guillaume de Lamps
- 1510-1513: Guérin Laure
- 1515-1523: Jean de Lamps
- 1524-1543: Jean le Veneur
- 1543-1558: Jacques d'Annebault
- 1558-1570: François Le Roux d'Anort
- 1570-1587: Arthur de Cossé-Brissac
- 1588-1615: François de Joyeuse
- 1615-1641: Henri de Lorraine, duca di Guise
- 1641-1643: Ruzé d'Effiat
- 1644-1670: Jacques de Souvré
- 1670-1703: Étienne Texier d'Hautefeuille
- 1703-1718: Karq de Bebambourg
- 1721-1799: Charles Maurice de Broglie
- 1766-1769: Étienne-Charles de Loménie de Brienne
- 1788: Louis-Joseph de Montmorency-Laval
Desenvolupament del Mont Saint-Michel
Segle X
Del segle xi al XII
Del segle xvii al XVIII
Segle XX
Interior de l'abadia
L'ombra de la fortalesa sobre el mar
Una altra vista de la fortalesa
Vista aèria d'Avranches i el Mont Saint-Michel
Carrer del Mont Saint-Michel
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
