![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Womanhouse_exhibition_catalog_cover.jpg/640px-Womanhouse_exhibition_catalog_cover.jpg&w=640&q=50)
Miriam Schapiro
artista canadenca / From Wikipedia, the free encyclopedia
Miriam Schapiro (també coneguda com a Mimi) (Toronto, 15 de novembre de 1923 - Hampton Bays, Nova York, 20 de juny de 2015) fou una artista feminista estatunidenca, nascuda al Canadà, que va residir als Estats Units.[1]
![]() Miriam Schapiro i Judy Chicago en la coberta del catàleg de l'exposició Womanhouse ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 novembre 1923 ![]() Toronto (Canadà) ![]() |
Mort | 20 juny 2015 ![]() Hampton Bays (Nova York) ![]() |
Formació | Universitat d'Iowa Atelier 17 (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | Santa Clarita ![]() |
Ocupació | pintora, escultora, collagista, artista d'assemblage, artista gràfica, gravadora, fabricant d'edredons, escriptora, artista ![]() |
Activitat | 1968 ![]() |
Gènere | Art figuratiu i art abstracte ![]() |
Moviment | Art feminista i Pattern and Decoration (en) ![]() ![]() |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Premis |
Va ser pintora, escultora, gravadora, professora d'art i pionera de l'art feminista. També va ser considerada una líder del moviment artístic Pattern and Decoration connectant-lo amb l'art tradicional de les dones i qüestionant els prejudicis de considerar que el decoratiu era trivial.[2][3] El treball artístic de Schapiro desdibuixa la línia entre les belles arts i l'artesania i té com a objectiu valorar l'artesania i la cultura domèstica.[3] També connecta el feminisme i l'art, especialment pel que fa a l'art abstracte. Les seves obres representen la identitat de Schapiro com a artista que treballa en el centre de l'abstracció contemporània i, alhora, com a feminista desafiada a representar la «consciència» de les dones a través de les imatges.[4] Sovint usava icones associades amb dones, com a cors, decoracions florals, patrons geomètrics i el color rosa. En la dècada de 1970, va crear el ventall de mà, un objecte petit típicament propi d'una dona.[5] «El llenç en forma de ventall, una icona poderosa, va donar a Schapiro l'oportunitat d'experimentar... D'aquí va sorgir una superfície de complexitat colorista amb textura i opulència que van formar la base del seu nou estil personal. Els quimonos, els ventalls, les cases i els cors van ser la forma en què va abocar repetidament els seus sentiments i desitjos, les seves ansietats i esperances».[4]