Miquel Estorch i Siqués (Olot, octubre 1809 - Madrid, 1870) va ser un professor d'universitat, funcionari i escriptor de ciència-ficció.[1]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Plantilla:Infotaula personaMiquel Estorch i Siqués
Biografia
Naixement(es) Miguel Estorch y Siqués Modifica el valor a Wikidata
octubre 1809 Modifica el valor a Wikidata
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Mort1870 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Cervera
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, funcionari, escriptor, professor d'universitat, escriptor de ciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversidad de Camagüey (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Tanca

Biografia

Va estudiar Dret a les universitats de Cervera i Barcelona. Va traslladar la seva residència a Santa María de Puerto Príncipe (actualment Camagüey, Cuba),[2] i per oposició va obtenir-hi una càtedra de Matemàtiques al Liceu Calassanci. També treballà al síndic procurador de l'ajuntament de l'Havana. Va viatjar per diferents regions d'Amèrica i d'Europa i es va establir a Suïssa. Posteriorment es va traslladar a Madrid, on va ser nomenat director de l'Escola Normal de Madrid i va exercir de sotssecretari del Ministeri d'Ultramar. Va morir a Madrid el 1870. Com a escriptor, destaca Lunigrafía, ó sea noticias curiosas sobre las producciones, lengua, religión, leyes, usos y costumbres de los lunícolas (1855),[3] una ingent obra en vuit volums, que es pot considerar la primera obra de ciència-ficció espanyola.[4] També va escriure algunes poesies satíriques en català.[5]

Obres

  • Tartufo, comèdia de costums en vers.
  • Un colegio por dentro, comèdia de costums en tres actes i en vers.
  • «Apuntes para la historia sobre el terremoto que tuvo lugar en Santiago de Cuba y otros puntos el 20 de agosto de 1852».[6]
  • Un compendio de astronomía.
  • Los códigos en paralelo.
  • Desmembramiento de Polonia y sus consecuencias.
  • Lunigrafía, ó sea noticias curiosas sobre las producciones, lengua, religión, leyes, usos y costumbres de los lunícolas (1855), amb el pseudònim «M. Krotse».

Referències

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.