ciclista espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Miguel Indurain Larraya (Atarrabia, Navarra, 16 de juliol de 1964) és un ciclista professional navarrès retirat. Guanyador del Tour de França durant cinc anys consecutius (des del 1991 fins al 1995, l'únic que ho ha aconseguit consecutivament) i del Giro d'Itàlia en dues ocasions (1992 i 1993), és un dels ciclistes més destacats de la història. També fou campió del món en contrarellotge (1995), campió olímpic en contrarellotge (1996)[1] i va posseir el rècord de l'hora (1994) durant dos mesos.
.jpg) (2009)  | ||||||||||||||||||||
| Biografia | ||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Miguel Induráin Larraya 16 juliol 1964 (60 anys)Atarrabia (Navarra) | |||||||||||||||||||
| Alçada | 188 cm | |||||||||||||||||||
| Pes | 76 kg | |||||||||||||||||||
| Activitat | ||||||||||||||||||||
| Ocupació | ciclista | |||||||||||||||||||
| Nacionalitat esportiva | Espanya | |||||||||||||||||||
| Esport | ciclisme de carretera | |||||||||||||||||||
| Entrenat per | José Grande Sánchez | |||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| Participà en | ||||||||||||||||||||
| 1996 | Classificació UCI 1996 (14è) | |||||||||||||||||||
| 1996 | cycling at the 1996 Summer Olympics – men's time trial (en)  (medalla d'or olímpica) | |||||||||||||||||||
| 1995 | Classificació UCI 1995 (3r) | |||||||||||||||||||
| 1994 | Classificació UCI 1994 (2n) | |||||||||||||||||||
| 1993 | Classificació UCI 1993 (1r) | |||||||||||||||||||
| 1992 | Classificació UCI 1992 (1r) | |||||||||||||||||||
| 1991 | Classificació UCI 1991 (2n) | |||||||||||||||||||
| 1990 | Classificació UCI 1990 (4t) | |||||||||||||||||||
| 1989 | Classificació UCI 1989 (20è) | |||||||||||||||||||
| 1988 | Classificació UCI 1988 (79è) | |||||||||||||||||||
| 1987 | Classificació UCI 1987 (97è) | |||||||||||||||||||
| Tour de França |
||||||||||||||||||||
| Família | ||||||||||||||||||||
| Germans | Prudencio Indurain Larraya | |||||||||||||||||||
| Premis | ||||||||||||||||||||
 | ||||||||||||||||||||
A més, també es va proclamar campió de diverses voltes per etapes d'una setmana i de clàssiques d'un dia. Sobresurten els seus tres triomfs a la Volta a Catalunya (1988, 1991 i 1992), la París-Niça (1989 i 1990), la Clásica de San Sebastián (1990), el Campionat d'Espanya en Ruta (1992) i la Dauphiné Libéré (1995 i 1996),[1] destacant sobre manera en les etapes contrarellotge, encara que també fou un dels millors escaladors del panorama ciclista.[2]
Segons el Cycling Hall of Fame, és el cinquè millor ciclista de la història, superat només per Eddy Merckx, Bernard Hinault, Jacques Anquetil i Fausto Coppi, i, el 2003, fou considerat el vuitè millor ciclista de la història del Tour de França per un jurat integrat per cinc especialistes francesos seleccionats per l'organització de la competició.[3]
El seu palmarès ha fet que se'l consideri el millor ciclista espanyol de la història[4][5] i un dels millors esportistes estatals, destacant per la seva capacitat de sacrifici i pel seu savoir gagner.[6][7][8][9] Per aquest motiu, ha guanyat diversos guardons en reconeixement de la seva trajectòria esportiva,[10] entre els quals destaquen el Premi Príncep d'Astúries dels Esports (1992).[11] El seu germà petit, Prudencio Induráin, també fou ciclista professional.
Nascut el 16 de juliol a la població navarresa d'Atarrabia, fou corredor professional des del 1984, any en què va fitxar per l'equip Reynolds (posteriorment Banesto), després d'haver format part de l'equip de la seva població natal els vuit anys anteriors. El mateix any va participar en els Jocs Olímpics d'estiu de 1984, celebrats a la ciutat nord-americana de Los Angeles, i va finalitzar la temporada amb deu victòries.
El 1985 va prendre part en el seu primer Tour de França i va ser el líder més jove de la Volta a Espanya, on va lluir el jersei groc de líder de la classificació general durant quatre jornades.
Durant els primers anys va fer de gregari del seu company d'equip Pedro Delgado, guanyador de la ronda francesa el 1988. El 1989 es va imposar a la clàssica París-Niça i va obtenir la seva primera victòria d'etapa al Tour, en l'etapa Pau - Cauterets, on va arribar tan cansat que ni va celebrar el triomf.[12]
El 1991 va guanyar per primera vegada la classificació general d'un Tour de França en què també va assolir la victòria en dues etapes contrarellotge. Esdevenia, així, el ciclista més alt (1,9 m) que havia guanyat la competició, només superat posteriorment per Bradley Wiggins.[4] Anteriorment, havia obtingut la segona posició a la Vuelta a Espanya.
El 1992 va aconseguir la fita de guanyar dues de les tres Grans Voltes, el Tour de França i el Giro d'Itàlia, gesta que va repetir l'any següent 1993. L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.
El 1994 es va imposar al Tour per quarta vegada consecutiva, però va ser derrotat al Giro pel rus Ievgueni Berzin. El setembre d'aquell mateix any va aconseguir el rècord de l'hora, millorant la marca fins llavors en poder de Chris Boardman i fixant-la en 53.040 km. En aquest esdeveniment va emprar un model revolucionari de bicicleta anomenat Espada. Tot i que era una marca excepcional, poques setmanes després el suís Tony Rominger la va superar novament.
El 1995 va guanyar el seu darrer Tour de França, el cinquè consecutiu, i el Campionat del Món de ciclisme en contrarellotge.
El 1996 no va aconseguir el gran objectiu de guanyar per sisena vegada el Tour, una gesta mai aconseguida per cap altre ciclista, finalitzant la cursa en onzena posició, a causa d'un defalliment en un dels ports de muntanya de la ronda francesa. Aquell mateix any participà en els Jocs Olímpics d'estiu 1996, realitzats a Atlanta i oberts per primera vegada als corredors professionals, on va guanyar la medalla d'or.
El 2 de gener de 1997 va anunciar públicament la seva retirada del ciclisme professional. Des d'aquell moment ha col·laborat amb diversos organismes esportius com el COI i la Unió Ciclista Internacional. El 1997 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[13]
1r a la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa
1r al Tour de França i vencedor de 2 etapes 1r a la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa 1r al Tour de França i vencedor de 3 etapes
1r al Giro d'Itàlia, vencedor de 2 etapes i 
1r de l'Intergiro
Campió d'Espanya en ruta 1r a la Volta a Catalunya 1r al Tour de França i vencedor de 2 etapes 1r al Giro d'Itàlia i vencedor de 2 etapes 1r al Tour de França i vencedor d'una etapa 1r al Tour de França i vencedor de 2 etapes
Campió del món en contrarellotge
Medalla d'or als Jocs Olímpics d'Atlanta en contrarellotge individual 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes. 1r de la classificació general. Vencedor de 3 etapes. 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes. 1r de la classificació general. Vencedor d'una etapa. 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes. 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes. 1r de l'Intergiro 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes.Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
