Cursa de ciclisme per etapes From Wikipedia, the free encyclopedia
La París-Niça (en francès Paris-Nice) és una cursa ciclista per etapes que es disputa a França des de 1933.[1]
Tipus | cursa per etapes |
---|---|
Esport | ciclisme de carretera |
Organitzador | Amaury Sport Organisation |
Localització i dates | |
Estat | França |
Vigència | 1933 – |
Calendari de la temporada | març – |
Freqüència | anual |
Altres | |
Etiqueta | #ParisNice |
Lloc web | paris-nice.fr |
La primera edició d'aquesta cursa tingué lloc el 1933 i fou una iniciativa d'Albert Lejeune, el director dels diaris Le Petit Niçois (a Niça) i Le Petit Journal (a París). Lejeune volia connectar el centre geogràfic dels seus dos diaris a través d'una nova cursa ciclista. Per aquest motiu, va decidir crear una prova de sis dies entre les dues ciutats franceses anomenada "Six Jours de la Route", prenent la idea de les proves de Sis Dies, molt populars a l'època. L'Ajuntament de Niça donà suport immediatament a la iniciativa perquè ho veié com una bona manera d'allargar les celebracions del seu Festival annual. Per tal d'afavorir-hi la participació, es va decidir evitar el pas pels Alps i seguir el màxim possible el Roine. D'aquesta manera, Lejeune considerava que els ciclistes podrien retornar a la carretera després de l'hivern i fer servir la prova de preparació per a les competicions primaverals.[1]
D'aquesta manera, el 14 de març de 1933, 149 ciclistes iniciaven la cursa a les 5 del matí des de la plaça Itàlia de la capital francesa. La cursa es desenvolupà cada any fins al 1939, quan la Segona Guerra Mundial obligà a la seva aturada. El 1946 es fa un primer intent per recuperar la cursa, sota el nom París-Côte-d'Azur, però no serà fins al 1951 quan es consolida dins el panorama ciclista internacional. El 1954 recuperà el nom original París-Niça, tot i que el 1959 tornà a canviar el nom per ser la París-Niça-Roma, sent aquesta l'edició més llarga de les disputades fins al moment, amb 1.954,8 km.
Els ciclistes més destacats de la prova han estat Jacques Anquetil i Sean Kelly amb cinc i set victòries respectivament.
Durant molts anys el final de la cursa tingué lloc al coll d'Èze, un indret que s'abandonà en favor del passeig dels anglesos de Niça, tot i que des del 2012 es recuperà el coll d'Èze com a punt final de la cursa.
El 2000, l'exciclista Laurent Fignon passa a organitzar la cursa, però el 2002 la revèn a la societat organitzadora del Tour de França (ASO).
El 2003, la cursa quedà marcada per la mort del ciclista kazak Andrei Kivilev, fruit d'una caiguda produïda durant la disputa de la segona etapa, tot arribant a Saint-Etienne. Kivilev no portava casc. L'endemà els ciclistes neutralitzaren l'etapa, corrent a un ritme molt lent, sense cap mena d'atac. No serà fins a la quarta etapa que la cursa es reprengui amb normalitat, arribant a Mont Faron. La victòria fou pel seu compatriota Aleksandr Vinokúrov, en solitari, que mostrà una fotografia del seu amic en passar per la línia d'arribada.
El 2008 la cursa viu inmersa en la polèmica existent entre els organitzadors de la cursa, l'ASO, i l'UCI. El 7 de març de 2008, dos dies abans de l'inici de la cursa, Pat McQuaid (president de l'UCI) anuncia que els equips que hi prenguin part seran exclosos de la Unió Ciclista Internacional.[2] El mateix dia l'associació d'equips (AIGCP) vota per majoria (15 vots a favor i 8 abstencions) en favor de la participació en la cursa. El tribunal d'arbitratge de l'esport que havia estat requerit a intervenir pels equips ProTour, per la seva part, es declara incompetent a jutjar la legalitat d'eventuals sancions que podrien ser preses contra els corredors o els equips.[3]
Quan la cursa es va crear, el 1933 el mallot era blau i or. Aquests colors evoquen el Mediterrani i el sol i es manté fins al 1939. El 1946 el mallot de líder és verd. El 1951 l'organització va optar per un mallot groc i un rivet taronja. El 1955 s'adopta un mallot blanc, un color que es mantindrà fins al 2001. El 2002, en ser adquirida la cursa per l'Amaury Sport Organisation, empresa organitzador del Tour de França, el mallot passà a ser groc i negre fins al 2007. Des del 2008 el líder de la classificació general porta un mallot groc.
El líder de la classificació per punts actualment porta un mallot verd. Amb els anys ha canviat, sent rosa, groc, rosa i malva o verd i blanc. Entre 1986 i 1999 no es disputà aquesta classificació.
El mallot de la muntanya és blanc amb punts vermells, com al Tour de França, des del 2002. La classificació es va introduir el 1952 i el mallot ha patit nombrosos canvis: vermell, blanc, malva, groc i blau o blau.
El mallot de la classificació dels joves és blanc des del 2007. Anteriorment havia estat blau i blanc entre el 2002 i el 2006.[4][5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.