El mecanisme de defensa és una estratègia que utilitza el subjecte davant d'informació o successos adversos que poden alterar l'equilibri de la seva ment. Segons la teoria de Freud, s'activen per part del jo per frenar dos impulsos de l'inconscient en conflicte o per suavitzar la pressió del superjo. Aquests mecanismes poden alterar la visió de la realitat per fer-la més plaent per a l'individu.
Els mecanismes de defensa poden agrupar-se, segons la maduresa o relació amb la salut mental, en quatre nivells:[1]
- Nivell 1 (patològic): negació, distorsió cognitiva, projecció, complex d'inferioritat
- Nivell 2 (propis d'individus immadurs): fantasia, psicosomatització, agressivitat, idealització
- Nivell 3 (comuns en adults, poden ser neuròtics si són molt freqüents): desplaçament, dissociació, reacció, repressió, regressió, hipocondria
- Nivell 4 (propis de persones madures): anticipació, altruisme, humor, identificació, introjecció, sublimació, supressió
Molts d'ells poden pertànyer a una o una altra fase segons el grau en què es produeixin, de manera que no hi ha fronteres nítides entre els nivells.
- Estrats del jo. En Teràpia Gestalt, estratificacions del jo que funcionen com a mecanismes de defensa.
- Retroflexió. Procés psicològic que funciona com a mecanisme de defensa.
- L'Ansietat de la Influència, obra de crítica literària de Harold Bloom influïda per aquesta i altres idees de Freud.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
