Matilde Salvador i Segarra (Castelló de la Plana, 23 de març de 1918 - València, 5 d'octubre de 2007)[1] fou una compositora i pintora valenciana. Va ser una de les figures més representatives de la música i de la cultura de la Comunitat Valenciana.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Matilde Salvador  23 març 1918 Castelló de la Plana (Plana Alta) |
| Mort | 5 octubre 2007 (89 anys) València |
| Causa de mort | causes naturals |
| Activitat | |
| Ocupació | compositora, pintora, cantant, musicòloga |
| Gènere | Òpera i sardana |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Cònjuge | Vicent Asencio i Ruano |
| Premis | |
| |
  
  | |
Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer i Matilde Segarra Gil, i germana de la violinista Josefina Salvador Segarra, la infància i joventut de Matilde Salvador i Segarra es van desenvolupar al si d'una família de músics. El seu avi matern tocava el violoncel, i el seu pare, a més d'impulsar la creació de la Societat Filharmònica i el Conservatori de Castelló, era un bon violinista. La seva mare practicava amb distinció l'art de la pintura, que havia après amb el mestre Vicente Castell Doménech.
Estudis
Als sis anys va començar els estudis de piano amb la seva tia Joaquima Segarra, pianista amb molt de nom. Als 18 anys es va titular al Conservatori de València,on va ser professora des del 1974 fins al 1989. Va continuar els estudis musicals d'harmonia, composició i orquestració amb Vicent Asencio (1908-1979), amb qui es casà l'any 1943.[2] Als quinze anys va escriure la seva primera obra, una peça per a sis veus mixtes titulada Com és la lluna i als divuit va compondre la seua primera cançó per a veu i piano, Cuentan que la rosa.
Vida professional
Com a compositora, va ser autora de més d'un centenar de cançons de concert, havent musicat poemes de Bernat Artola, Xavier Casp, Joan Fuster,[3] Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.
Entre la seva producció simfònica, destaquen els ballets El segoviano esquivo (1953, estrenat a Barcelona al 1960) i El sortilegio de la luna, de 1954. També és autora d'òperes. La primera en va ser La filla del rei Barbut, basada en Tombatossals de Josep Pascual Tirado, estrenada a Castelló de la Plana el 1943. Vinatea recrea un episodi de la Crònica de Pere el Cerimoniós, amb text de Xavier Casp.[4] Aquesta darrera era la primera (i fins al 2022, l'única) òpera estrenada per una dona al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en 1974,[5]i representada, en versió ampliada, a València el 1975. Igualment, va realitzar obres per a la Comissió Diocesana de Litúrgia. També va compondre diverses obres per a cor mixt, com Viento, voz, álamo (1970, premi Joaquín Rodrigo), i la cantata Les hores (1974), així com cançons per a veu sola i piano, entre les quals estan Planys, cançons i una nadala (1945-1964) i Cervantinas (1975). Va ser també autora de la Marxa de la Ciutat de Castelló (1945, adoptada el 1987 com a himne oficial).
Són molts els poetes clàssics i contemporanis, amb textos en castellà, gallec, català, mallorquí, alguerès o anglès que han vist musicades les seves obres amb creacions de la compositora. Pianista de mèrit, en el seu haver figuren nombrosos concerts i enregistraments discogràfics acompanyant cantants que interpreten els seus cicles de cançons. Va exercir com a crític musical en diaris i revistes de Castelló, Catalunya i València.[6]
Altres de les seves obres destacables són Betlem de la Pigà i Cantata dels dotze estels, amb lletra de Miquel Peris, o Cant a la terra nativa.[7] També va realitzar encàrrecs per al Festival Coral de València i la Federació Catalana d'Entitats Corals.
Va compondre també música religiosa com Missa de Lledó (per a solistes i instruments de vent, 1967), en honor de la Mare de Déu del Lledó, patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la Missa de Perot, així com la cantata Les hores sobre poemes de Salvador Espriu i sota el patrocini de la Fundació Joan March. També va estrenar les misses Retaule de Nadal, Mujeres de Jerusalén (per encàrrec de RNE) o Cervantinas (per encàrrec de la Comisaría Nacional de Música). El 1973, juntament amb Josep Climent i Jaume Palou i Sabater, atengué la convocatòria de les Comissions Diocesanes de Litúrgia i Música sagrada de l'Arxidiòcesi de València perquè posessin música a les noves traduccions litúrgiques dels tradicionals cants marians Salve Regina, Sub tuum praesidium i Regina Caeli.[8]
Entre els seus recitals a Espanya, França o Itàlia, destaquen intèrprets com Josep Iturbi, Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé o Carme Bustamante.
Va desenvolupar una relació afectiva especial amb la cultura de L'Alguer i va dedicar diverses obres a aquesta ciutat sarda de parla catalana.
Tant Matilde Salvador com el seu espòs van seguir en un principi la línia estètica del darrer Manuel de Falla, és a dir, el neoclassicisme d'El retablo de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influència que és particularment evident, en el cas de M. Salvador, en la seua òpera La filla del rei Barbut. Malgrat haver-hi una comunitat estètica, cada membre del matrimoni va mantenir la seua línia personal.
Són moltes les obres d'encàrrec sol·licitades a la compositora des de diverses instàncies, igual que altres, les incloses com a obligades en concursos i premis de prestigi internacional, com el José Iturbi de piano[9] o el de la Ville de Carpentras a França.
De les nombroses distincions obtingudes, destaquen el premi Joaquín Rodrigo de composició coral, guanyat en dues ocasions, o el Premi Joan Senent a València per la seva col·lecció de cançons per a veu i piano "Planys, cançons i una nadala”. A més, hi ha moltes obres encarregades a la compositora des de diferents instàncies, així com altres que s'han inclòs com a obligatòries en concursos i premis de prestigi internacional, com el Premi José Iturbi de piano o el de la Ville de Carpentras a França. Ha rebut, entre d'altres, els següents reconeixements institucionals i acadèmics: Fill Predilecte de Castelló de la Plana —va ser la primera dona a aconseguir-ho—, Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana, Creu de Sant Jordi de la Generalitat Catalana, Medalles d'Or de les Universitats Valencianes, Valenciana de l'Any de la Fundació Huguet de Castelló. El seu nom presideix una sala auditori a la Universitat de València, diverses biblioteques valencianes, centres de jubilats i un institut d'ensenyament de Castelló, així com carrers, places i avingudes en dotze municipis de tot el territori valencià. Dona singular que forma part indiscutible de la història de la música.
És igualment destacable la seva fructífera tasca com a pintora sobre vidre, tasca que va iniciar de manera autodidàctica el 1983 i des d'aleshores ha realitzat importants exposicions individuals i col·lectives tant a Espanya com a l'estranger. La seva obra es pot contemplar, entre altres llocs, en els museus internacionals d'art naïf de Jaén i Max Fourny de París, desenvolupant la seva tasca creativa a Castelló i València, ciutats entre les quals ha repartit la seva vida.
Dona vitalista i activa amant de les tradicions, va continuar component i pintant sense descans fins a la seva mort, sumant dia a dia noves creacions al seu important i admirable catàleg d'obres: només a la Societat General d'Autors suma tres-centes peces registrades al seu nom. Abans de complir els noranta anys, va morir a València a causa d'una fallada cardíaca, i està enterrada en el cementeri de Sant Josep, de Castelló.
- 1964 Premi Joan Senent per Planys, cançons i una nadala.[10]
- 1967 Premi Joaquín Rodrigo de Sagunt, composició coral per Cantada de l'ocell.[11]
- 1973 Premi Joaquín Rodrigo de Sagunt de composició coral per Viento, voz, álamo.[11]
- 1979 Premi de Música Ciutat de Castelló per Cançoner de la ciutat i terme de Castelló.
- 1979 Colós del País Valencià.
- 1984 Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Carulla (llavors Fundació Jaume I).[12]
- 1987 Marxa de la Ciutat de Castelló és adoptada com a himne oficial de la ciutat.
- 1988 Inauguració del Centre Cultural Matilde Salvador d'Aldaia (València).
- 1989 L'Ajuntament de Benicàssim li dedica un carrer.
- 1993 Premi Senyera de Jaume I de la Comissió Cívica Jaume I de Castelló.
- 1993 Miquelet d'Honor de la Societat Coral el Micalet de València.
- 1995 L'Akademia Cantos et Fidis de L'Alguer (Sardenya-Itàlia) posa al seu cor el nom de Cor Matilde Salvador.
- 1996 Premi Valencià de l'Any de la Fundació Huguet de Castelló.[13]
- 1997 Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural.[14]
- 1998 L'Ajuntament d'Onda li dedica un carrer.
- 1998 Medalla de la Universitat Jaume I.[15]
- 2001 Medalla de la Universitat de València.[16]
- 2003 Filla predilecta de la ciutat de Castelló de la Plana[13] (va ser la primera dona en aconseguir-ho).[10]
- 2004 Dona de l'any de Castelló de la Plana.
- 2005 Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
- 2007 Premi Sor Isabel de Villena del Club de Subscriptors del Periòdic Independent d'Alboraia, durant la Setmana de la Dona.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
