compositora i violinista catalana From Wikipedia, the free encyclopedia
Lluïsa Casagemas i Coll (Barcelona, 14 de desembre de 1873 - Madrid 1942)[1][2] fou una compositora catalana del final del segle xix, la primera dona que va compondre una òpera a Catalunya.[3][4][5]
Lluïsa Casagemas i Coll, a la revista Barcelona cómica del 9.6.1894 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 desembre 1873 Barcelona |
Mort | 1945 (71/72 anys) Madrid |
Activitat | |
Ocupació | compositora, violinista |
Gènere | Òpera |
Família | |
Pare | Manuel Casagemas i Labrós |
Germans | Carles Casagemas i Coll Josefa Casagemas i Coll |
Descrit per la font | Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century |
Va néixer al carrer Nou de la Rambla, 57, de Barcelona (vegeu casa-fàbrica Alegre-Cirés), filla de Manuel Casagemas i Labrós, natural de Granollers i vicecònsol de Suècia i Noruega i dels Estats Units[6] i administrador del Banc de Catalunya, i de Maria Neus Coll i Vendrell, de Sitges.[7] Va tenir quatre germans, entre els quals el pintor Carles Casagemas i Coll.[4]
Estudià composició amb Francesc de Paula Sànchez i Gavagnach i violí amb Agustí Torelló al Conservatori del Liceu, i cant amb Giovanna Bardelli.[8] Entre els 16 i 18 anys, va compondre Schiava e regina (Esclava i reina), òpera fantàstica en tres actes amb llibret de Josep Barret,[9] que s'havia d'estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1893-1894, un fet completament excepcional en l'època.[3] Tanmateix, l'atemptat anarquista del 7 de novembre d'aquest any feu cancel·lar l'estrena, que no s'arribà a produir mai.[4]
L'autora la va presentar en l'Exposició Universal de Chicago de 1893, on va rebre una medalla i un diploma.[8] En compensació per la cancel·lació de l'estrena, la reina regent Maria Cristina d'Habsburg va fer estrenar-ne algunes parts al palau Reial de Madrid el 1894, amb l'assistència de la família reial. El segon acte fou representat en un concert al Conservatori del Liceu el 1896.[10] Amadeu Vives, que assistí a un recital particular amb parts de l'òpera, en lloà[11] la força dramàtica i la passió de l'autora. La partitura es va considerar perduda fins que es va trobar el 2017, en mans d'un particular; actualment, s'està estudiant per part de professors de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.[12] Actualment la partitura de la reducció per a cant i piano de Schiava e regina es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Deixà la partitura per a veu i piano d'una altra òpera, I briganti, segons el llibret d'Andrea Maffei basat en Die Räuber de Friedrich Schiller, que ja havien fet servir Saverio Mercadante i Giuseppe Verdi.
Aquest mateix any 1893, l'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra Crepúsculo al Teatre Líric (Barcelona), i va tornar a tocar-se al Liceu l'any següent. Escrigué sobretot peces breus per a piano i per a la veu. Felip Pedrell, en el Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música españoles antiguos y modernos, parla de 110 peces per a veu i piano escrites per Lluïsa Casagemas. Una d'aquestes, La bergeronnette, és l'opus 230.
Tota la seva obra és anterior al seu casament, que es va produir el 2 de maig de 1896, quan tenia 22 anys.[13] Després del matrimoni amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosch -membre de l'alta burgesia i promotor de l'esport, especialment l'automobilisme-, desapareix de la vida pública. Va quedar vídua el febrer de 1924; sembla que llavors va tornar a interpretar escadusserament en públic: se'n troben ressenyes d'alguns concerts com a pianista el 1927 a Barcelona.[14][15] El 1930 apareix en la premsa com a professora de violí en Fomento del Arte Lírico de Barcelona.[16] Les úniques referències que se'n troben en la premsa de l'època, fora d'aquests dos concerts, són per la seva condició social, informant-ne de l'assistència a actes benèfics i similars. L'última referència se'n troba el 1936, en un concert a Madrid, on podia haver anat a viure.[17] No se sap el lloc o data exacta de la seva mort, que es pot situar a Madrid en la immediata postguerra: ja era morta el desembre de 1943, quan mor sa germana i no és citada entre els assistents als funerals.
El lloc web familiar indica que va morir a Madrid el 1942.[1]
L'arxiu de l'Església del Pi, l'Arxiu dels Carmelites i l'Institut Municipal d'Història conserven documentació sobre ella.[8]
El Diccionario biográfico de músicos espanyoles[21] (1894-1897), del compositor, musicògraf i professor Felip Pedrell, cita més de 200 obres d'aquesta compositora, la majoria breus: cançons per a veu i piano i peces per a piano sol.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.