escriptora catalana From Wikipedia, the free encyclopedia
Marta Pessarrodona i Artigues[1] (Terrassa, Vallès Occidental, 18 de novembre de 1941)[2] és una poetessa, narradora i crítica literària catalana. També ha conreat l'assaig i el gènere biogràfic. És autora de llibres com Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), Tria de poemes (1994) i L'amor a Barcelona (1998).[2] L'any 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.[2] El 2019 va ser guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.[3]
.jpg) Marta Pessarrodona (2014)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 novembre 1941 (82 anys) Terrassa (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa, escriptora, crítica literària |
| Activitat | 1968 - |
| Premis | |
| |
Ha estat lectora d'espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. També ha viscut a Berlín. Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, W.H. Hudson, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record, però amb compromís feminista. Habitualment escriu articles a Avui i El Temps. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'any 2007 va publicar-se una antologia de la seva obra poètica.
Per les seves obres publicades el 2010, el poemari Animals i plantes i els assajos França: gener 1939. La cultura catalana exiliada i L'exili violeta, fou guardonada amb el Premi Nacional de Literatura.[4]
Actualment a Mira-Sol (Sant Cugat del Vallès) hi ha una biblioteca dedicada a ella amb el seu nom.
El 2019 va guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva trajectòria.[5]
El 2020 va rebre el Premi Rosalía de Castro, Centro PEN Galicia.[6] La seva trajectòria poètica va ser reconeguda el 2022 amb el Premi Especial de Poesia de la Fundació Jesús Serra.[7] El 2023 va ser guardonada amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, juntament amb l'editor i activista cultural Eliseu Climent i la cantautora Maria del Mar Bonet, premi anunciat el 19 de juliol[8][9] i lliurat el 7 de setembre.[10]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
