Mariano Navarro Rubio
polític espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Mariano Navarro Rubio (Burbáguena (Terol), 14 de novembre de 1913 - Madrid, 3 de novembre de 2001) va ser Ministre d'Hisenda d'Espanya entre 1957 i 1965 durant la dictadura franquista, fou el principal propulsor del Pla Nacional d'Estabilització Econòmica i Governador del Banc d'Espanya.
Va formar part del «govern dels tecnòcrates», juntament amb Laureano López Rodó i Alberto Ullastres Calvo, va dur a terme una política de reestructuració econòmica del règim franquista, que es va traduir en el denominat «Miracle Econòmic» dels 60, període d'extraordinari creixement econòmic a Espanya, país que va experimentar una obertura sense precedents, atraient inversions i capital estranger, que va permetre el creixement de l'economia, després d'un llarg període de recessió econòmica, producte de les polítiques autàrquiques que es van aplicar en inici a la dictadura franquista. De fet, durant els vuit anys que Navarro Rubio va romandre en el Ministeri d'Hisenda, Espanya va experimentar un creixement econòmic comparable al dels seus veïns europeus, i fins a països com Japó.
Després de la seva sortida del Ministeri d'Hisenda, va ser designat Governador del Banc d'Espanya, l'any de 1965, exercint durant cinc anys, fins que va ser acusat en el cas Matesa, fet que provocà la seva renúncia i eventual retir de la vida pública.