![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Maria_Klawe_2015.jpg/640px-Maria_Klawe_2015.jpg&w=640&q=50)
Maria Klawe
From Wikipedia, the free encyclopedia
Maria Margaret Klawe (Toronto, 1951) és una enginyeria informàtica i la cinquena presidenta de la Universitat de Harvey Mudd (des del juliol de 2006).[1] Va ser anteriorment degana de l'Escola d'Enginyeria i Ciències Aplicades a la Universitat de Princeton.
Klawe va néixer a Toronto (Ontario), però va viure a Escòcia des dels 4 fins als 12 anys, quan llavors, es va traslladar amb la seva família de nou a Edmonton (Alberta, Canadà).[2] Klawe va estudiar a la Universitat d'Alberta i després un bachelor of Science el 1973.[2] Es va llicenciar a Alberta i va finalitzar el doctorat en matemàtiques en 1977.[3] Va treballar com a auxiliar de professora a la facultat de matemàtiques de la Universitat d'Oakland el 1977 durant un any. Després va començar un segon doctorat d'enginyeria informàtica a la Universitat de Toronto, però li oferiren una plaça a la facultat abans de completar-lo.[2] Va treballar durant vuit anys en la indústria; primer com a investigadora a la Almaden Research Center d'IBM a San Jose (Califòrnia) i després com a directora del Grup de Matemàtica Discreta i del Departament d'Informàtica aplicada. Posteriorment, es va traslladar amb el seu marit Nick Pippenger a la University of British Columbia i va treballar-hi com a cap del Departament d'Informàtica des de 1988 fins a 1995, com a delegada d'estudiants i del servei acadèmic des de 1995 fins a 1998 i finalment, com a degana de Science des de 1998 fins a 2002. Aleshores, es va traslladar a Princeton i va esdevenir la primera directora dona de la Universitat de Harvey Mudd.[4][5] Més endavant, el 2009, es va unir a la junta directiva de l'empresa Microsoft.[6]
Alguns dels seus principals articles estan relacionats amb algoritmes per resoldre problemes d'optimització geomètrica, d'elecció distribuïda i el problema del guarda del museu, com també estudis sobre els efectes de gènere en els videojocs.[7][8][9][10][11] Va fundar l'Aphasia Project, una col·laboració entre l'UBC i Princeton per estudiar l'afàsia i per desenvolupar ajuts cognitius per a persones que pateixen aquesta afectació.[12][13]