Manyika
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
El manyika és un dialecte del xona en gran part parlada pels manyika a la part oriental de Zimbabwe i a l'altre costat de la frontera a Moçambic. Inclou els dialectes ChiBocha, ChiUngwe, i ChiManyika, del qual el manyika rep el seu nom.
Tipus | dialecte, llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Parlants | 1.334.000 (2016)[1] |
Autòcton de | Manica, Província de Tete i Manicaland |
Estat | Moçambic 242.000 Zimbàbue 1.042.000 |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu orientals llengües bantus meridionals llengües xona | |
Codis | |
ISO 639-3 | mxc |
Glottolog | many1258 |
Ethnologue | mxc |
IETF | mxc |
El chiManyika és parlat pels habitants de la part nord de la província de Manicaland de Zimbabwe, (Nyanga, l'àrea Honde Valley de Mutasa) mentre que el ChiBocha és parlat a la part sud de Manicaland. El manyika difereix del dialecte més predominant zezuru en una varietat de petites formes.
Existeixen algunes variacions en el vocabulari de paraules i prefixos. Per exemple, el prefix 'va-' (utilitzat en xona abans dels noms masculins per significar antiguitat i respecte) se substitueix per 'sa-' en manyika. També el prefix 'va-' s'utilitza com a col·lectiu, per exemple xona estàndard vanhu vakaenda vakawanda, és substituït per 'wa-' per convertir-se en wanhu wakaenda wakawanda. Com a resultat, el manyika no utilitza el prefix 'va' en cap forma, ja que la pronuncien, ja sigui com a 'sa' o 'wa'. Aquesta és la forma en què són reconeguts els manyika.
Els verbs en aquesta llengua tonal es divideixen en dos grups. Els patrons tonals dels verbs pertanyents a un grup es mostren a continuació en el cas de l'infinitiu, que té ku- com a prefix:
Aquests patrons tonals poden ser representats per kuCV’CV’CV’X, kuÓCV’CV’CV’X, kuŔXCá, on X representa una cadena de fonemes de qualsevol longitud, O per a un prefix d'objecte, i R per a un prefix reflexiu, amb un regle d'ajust a les dues primeres fórmules que si X=Ø, l'última CV’ pot ser Ø, i si ambdós són Ø, la segona CV’ també pot ser Ø, i amb un a l'última fórmula que si X=Ø, Cá esdevé Ca.
Els patrons tonals dels verbs pertanyents a l'altre grup es mostren a continuació:
La representació tonal seria: kuX, kuÓCV’X, kuŔXCá.
Aquesta llengua té molts temps d'indicatiu (com el remot passat, passat recent, passat progressiu, present, etc.), inclosos els negatius.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.