Manuel Fuxà i Leal

Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 2 de setembre de 1850 ^[1]- 28 de novembre de 1927^[2]) fou un escultor català.^[3]

Manel Fuxà i Leal

Biografia
Naixement	2 setembre 1850 Barcelona
Mort	desembre 1927 (77 anys) Barcelona
Nacionalitat	Catalunya
Activitat
Ocupació	escultor
Membre de	Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1903–1927) Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Art	escultura
Moviment	Modernisme
Obres destacables
Grup escultòric representant les virtuts teologals (Fe, Esperança i Caritat) a la tomba de Manuel Girona i Agrafel a la Catedral de Barcelona

Biografia

Fill de Pere Foixà i Prats i Joana Leal i Barbé, natural de Maó. Va cursar estudis en l'escola Llotja de Barcelona amb el mestre Rosend Nobas. Va continuar el seu aprenentatge a París.

Malgrat que va viure en plena època del modernisme català, la seva obra solament en mostra una lleugera influència i es decanta més per un estil clàssic i convencional. Va muntar un taller a Barcelona i de seguida va tenir nombrosos encàrrecs. La seva obra principal i més valorada és la monumental.

Fou nomenat director de Llotja entre els anys 1911 i 1920. Fou acadèmic de Belles Arts de Barcelona des del 1903.

Casat amb Antònia Villegas i Romagosa (1852-1927) vivien al carrer Bailén, 42 de Barcelona. Curiosament varen morir el mateix dia.^[4] El seu estudi estava ubicat al carrer Aragó.

Deixeble i col·laborador seu va se l'escultor Jaume Otero.

Reconeixements

Lope de Vega a Madrid per Manel Fuxà

Monument a Víctor Balaguer (1910) al Parc de la Ciutadella de Barcelona

• 1876 Tercera medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid
• 1881 Segona medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid
• 1892 Segona medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid
• 1900 Medalla de plata en l'Exposició Universal de París

Obres destacades

Monument a Anselm Clavé (1888) al passeig de Sant Joan

Bust de Jacint Verdaguer (1903) a MUHBA Vil·la Joana

• 1870 L'Escolà. Museu Nacional d'Art de Catalunya
• 1881 Neptú per a la cascada del Parc de la Ciutadella de Barcelona, i al Parc de l'Espanya Industrial, també de Barcelona.^[5] No hi ha acord sobre si les dues peces són originals, o si una d'elles és una còpia posterior.^[5][6]
• 1881 Leda, per a la cascada del Parc de la Ciutadella de Barcelona
• 1884 Monument a Bonaventura Carles Aribau Barcelona
• 1885 Bust de Manuel Milà i Fontanals. Vilafranca del Penedès
• 1885 Monument a Lope de Vega per a l'edifici de Biblioteques i Museus de Madrid
• 1887 Escultura del Bisbe Armanyà. Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú.^[7]
• 1887 Monument a Pere Turull. Sabadell
• 1887 Monument a Feijoo. Ourense
• 1888 Pare Bernat Boïl per al monument a Cristòfor Colom de Barcelona
• 1888 Monument a Josep Anselm Clavé. Passeig de Sant Joan de Barcelona
• 1888 Monument a Bernat Desclot. Passeig de Sant Joan de Barcelona. Desapareguda el gener de 1937.
• 1889 Escultures per al mausoleu de la família Batlló i Batlló al cementiri de Montjuïc de Barcelona, obra de Josep Vilaseca i Casanovas.
• 1895 Bust de Frederic Soler. Teatre Romea de Barcelona
• 1897-1901 Monument a l'alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet, al passeig de Lluís Companys de Barcelona, en col·laboració amb l'arquitecte Pere Falqués.^[8]
• 1903 Bust de Jacint Verdaguer. Ateneu Barcelonès i MUHBA Vil·la Joana
• 1913 Bust de Marcelino Menéndez Pelayo. Universitat de Barcelona
• 1913 Bust de Joaquim Vayreda. Parc de la Ciutadella de Barcelona
• 1913 Bust de Pepita Texidor i Torres. Parc de la Ciutadella de Barcelona
• 1917 Conjunt escultòric Caixa de Pensions. Via Laietana 56. Barcelona
• 1920 Monument a Les Ciències en el parc del Retiro de Madrid

Vegeu també

• Josep Cardona i Furró.

Referències

1. «Naixements.1850.Registres.Llibre 3 (Núms.2411 al 3616).Registre núm.2887». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 02-09-1850. [Consulta: 20 maig 2019].
2. «Hemeroteca de La Vanguardia dia 9 de desembre de 1927 pàg.27». La Vanguardia, 28-11-1927. [Consulta: 20 abril 2019].
3. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 95. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
4. «esquela». La Vanguardia, 29-11-1927, pàg. 3.
5. «Art Públic». [Consulta: 5 febrer 2017].
6. «Art Públic». [Consulta: 5 febrer 2017].
7. Comas i Güell, Montserrat. La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català (paper). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 48-49. ISBN 978-84-8415-882-0 [Consulta: 21 maig 2015].
8. Art públic a Barcelona, al web de l'ajuntament de Barcelona.

Bibliografia

• Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5.
• Santiago Alcolea Gil (1989), Escultura Catalana del Segle XIX, Barcelona,Fundació Caixa de Catalunya

Enllaços externs

• «Manuel Fuxà i Leal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Escultura urbana de Manel Fuxà Arxivat 2007-04-08 a Wayback Machine.
• Professors i assignatures de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1850-1900)