Vil·la Joana

La Vil·la Joana és una antiga masia a Vallvidrera situada dins del Parc de Collserola, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).^[1] Des del 1963 és la seu del Museu Verdaguer,^[2] que depèn del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA Vil·la Joana).

Infotaula edifici Vil·la Joana
Dades
Tipus	Masia i casa museu
Part de	Museu d'Història de Barcelona
Ús	residència creativa
Cronologia
1708	construcció
segle XIX	renovació
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura neoclàssica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (Barcelonès)
Localització	Carretera de l'Església, 104
41° 25′ N, 2° 06′ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	30349
Bé amb protecció urbanística
Tipus	bé amb elements d'interès
Id. Barcelona	2258
Activitat
Propietat de	Ajuntament de Barcelona
Lloc web	barcelona.cat…

Arquitectura

L'edifici es compon d'un cos principal central (en el qual es conserven les traces basilicals del mas original) de planta baixa i dos pisos amb coberta a dos vessants i una torre mirador, al qual se li afegeixen diversos cossos laterals amb galeries i terrasses amb balustres de terra cuita.^[1] La façana principal presenta una composició simètrica amb un porxo central de dues plantes i coronament amb una espadanya, sota la qual hi ha un rellotge amb la inscripció «Quinta Juana».^[2]

Història

Documentada des del segle XVI com a mas Ferrer,^[3] fou una de les masies més importants de Vallvidrera.^[4] Al segle XIX va ser adquirida per la família Miralles, que la reformà completament com a residència amb el nom de Vil·la Joana. El maig del 1902, Ramon Miralles va convidar-hi el poeta Jacint Verdaguer quan els metges van recomanar-li aire de muntanya per pal·liar els efectes de la seva avançada tuberculosi. El poeta hi va morir el 10 de juny d'aquell any.^{[cal citació]}

Escoles Vil·la Joana

Dins de l'acció escolar de l'Ajuntament de Barcelona empresa a les primeres dècades del segle xx, el 1917 es plantejà la reforma dels ensenyaments especials, que a partir de 1920 es van instal·lar a Vil·la Joana, aprofitant els grans avantatges que des del punt de vista higienista oferia el seu entorn natural.^[5] L'any 1920, l'Ajuntament va endegar la compra de la casa a la família Miralles i va habilitar-la com a escola d'educació especial, inaugurada formalment el 12 de març del 1921.^[6][7]

El projecte de les escoles incloïa una part pedagògica (escola de deficients,^[8] escola de cecs^[9] i escola de persones sordmudes) i una part científica: un laboratori general d'estudis i investigacions (amb branques dedicades a l'antropologia, la psiquiatria, la psicologia, la fonologia, l'òptica i l'otorrinolaringologia) que actuava com a centre director del conjunt de la institució. Les Escoles Vilajoana comptaren amb professionals de gran prestigi, com el doctor Jesús Maria Bellido i Golferichs, el psiquiatre Joan Alzina i Melis,^[10] el fonetista Pere Barnils i Giol (primer director de l'escola de sordmuts), o Joan Llongueres (responsable de l'educació musical pel ritme), fins al punt que es pot considerar una institució modèlica en l'àmbit dels ensenyaments especials. Es crearen, dins de l'escola, tallers de fusteria, impremta, cistelleria i fotografia, entre altres.^[11] L'escola de persones sordmudes romangué a Vil·la Joana fins al 1925; i la d'invidents, fins al 1954; de manera que a partir d'aquesta data Vil·la Joana va passar a ser, exclusivament, un centre per a persones amb discapacitats. El 1973 l'escola es va traslladar a un altre edifici de nova construcció, situat en aquell mateix entorn.^[12][6]

Museu

El 1962, l'Ajuntament acordà convertir-la en un museu dedicat a la memòria de Jacint Verdaguer com a centre vinculat al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA). El 1973, l'escola es va traslladar a un altre edifici de nova construcció, més adequat a les seves necessitats,^[12][13] fet que va facilitar el ple desenvolupament del museu verdaguerià.

Entre 2014 i 2015 es van emprendre les obres de rehabilitació integral de la casa i una completa renovació del seu contingut museogràfic.^[14][15] El subsòl fou objecte d'una intervenció arqueològica sota la direcció d'Esther Medina Guerrero i la supervisió del Servei d'Arqueologia de Barcelona. Pel que fa a les troballes més antigues, cal destacar quatre sitges amortitzades com a abocadors, que han proporcionat material ceràmic del segle xvi. La major part de les estructures i pavimentacions pertanyen a l'edifici del segle xviii. Una de les habitacions, situada al costat d'un antic cup de vi, conservava una estructura de planta poligonal, i l'arrebossat a les parets permet vincular-la al magatzematge de líquids. També s'ha trobat una mina d'aigua i un dipòsit d'aigua o aljub al costat meridional de la casa. Aquests elements, així com els murs i els paviments originals del mas i de la casa dels Miralles, han estat incorporats a la nova museografia.^[16]

Col·lecció[cal citació]

A les sales de la planta baixa, el discurs museogràfic es focalitza en la literatura. Les sales d'exposició del primer pis estan dedicades a Jacint Verdaguer i a Barcelona com a ciutat literària. Al segon pis hi han estat habilitades sales de reunió per acollir jornades i sessions de treball.

Alguns dels elements patrimonials que formen part de l'actual exposició permanent de MUHBA Vil·la Joana sónː

• Inscripció fundacional de la Casa Ferrer, antecedent de Vil·la Joana (1743).
• Cuina de l'escola Vil·la Joana, marca José Cañameras (1967).
• Bust de Jacint Verdaguer, en guix, de l'escultor Manuel Fuxà i Leal (1903).
• Cambra on va morir Jacint Verdaguer el dia 10 de juny de 1902. El mobiliari Thonet i el parament són els originals.
• Catorze dibuixos de Josep Maria Xiró per a una edició il·lustrada de L'Atlàntida (1906). Llegat de Francesc Matheu.
• Edició especial de l'oda A Barcelona de Jacint Verdaguer, amb dedicatòria de l'autor a l'Ajuntament de Barcelona (1883). Coberta amb l'escut de la ciutat.
• Fonògraf que va servir per a enregistrar la veu de Jacint Verdaguer l'any 1897. Es pot escoltar l'enregistrament original on Verdaguer llegeix els poemes la Cegueta i Amor de mare.
• Englantina d'or guanyada per Francesc Matheu als Jocs Florals de l'any 1888 pel poema Festa.
• Gravats d'Andreu Solà i Vidal, il·lustracions del Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, de Jacint Verdaguer.

Vegeu també

• Can Canals-Miralles
• Casa Museu Verdaguer

Galeria d'imatges

• 
  Vil·la Joana
• 
  Inscripció datada el 1708 a l'arc de la porta principal
• 
  Sala dedicada a Verdaguer i el seu temps
• 
  Cambra de Jacint Verdaguer, on va morir l'any 1902
• 
  Bust de Jacint Verdaguer, de Manuel Fuxà (1903)

Referències

1. «Vi·la Joana (Quinta Juana) actualment Museu Verdaguer». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
2. «Vil·la Joana». Parc de Collserola.
3. «Vil·la Joana. Història, ciutat i literatura». Museu d'Història de Barcelona.
4. Masies de Barcelona. Ajuntament de Barcelona i Angle Editorial, 2009. ISBN 978-84-9850-196-4.
5. «Les Construccions escolars de Barcelona». Barcelona, 1922.
6. «Escola Municipal de Sords-Muts de Barcelona. Vil·la Joana: Educació a l’aire lliure». Història de l'Escola Municipal de Sords-Muts de Barcelona.. [Consulta: 3 gener 2021].
7. «Esta mañana a las once...» p. 3, 12-03-1921.
8. «Escola Municipal de deficients».
9. «Escola de cecs».
10. «Ciutat / Joan Alzina».
11. Masanés, Cristina. Ajuntament de Barcelona, Institut d'Educació. Vil·la Joana : 90 anys d'educació especial, 2011. ISBN 978-84-9850-371-5.
12. «Història». CEE Vil·la Joana.
13. «Inauguración de la nueva escuela municipal "Vilajoana"». La Vanguardia, 06-05-1973, pàg. 3.
14. «Vil·la Joana de Barcelona es convertirà en casa Verdaguer de literatura». Diari Ara, 12-08-2014.
15. «La Vil·la Joana es convertirà en la Casa Verdaguer de la Literatura al 2016». Diari Ara, 04-03-2016.
16. «Vil·la Joana. Casa de la Literatura». web. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 26 juliol 2015].

Enllaços externs

• Vil·la Joana - Lloc web oficial
• «Vil·la Joana (Museu Verdaguer)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.