Mamífers
classe de vertebrats caracteritzats pel seu pelatge i per alimentar les cries amb llet / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries. Aquests caràcters els diferencien dels rèptils i els ocells, dels quals divergiren al Triàsic superior, fa entre 201 i 227 milions d'anys. Se n'han descrit unes 6.400 espècies vivents.[1] Els ordres més diversos són els rosegadors, els ratpenats, els eulipotifles (eriçons, talps, musaranyes i afins), els primats (éssers humans i altres simis, mones i afins), els artiodàctils i els carnívors (gats, gossos, foques i afins).
Mammalia | |
---|---|
Dades | |
Font de | llet, carn i pell |
Període | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Subregne | Bilateria |
Fílum | Chordata |
Subfílum | Vertebrata |
Superclasse | Tetrapoda |
Classe | Mammalia Linnaeus, 1758 |
Nomenclatura | |
Significat | [Animals] dotats de mamelles |
Subclasses * | |
Des del punt de vista de la cladística, que reflecteix la història evolutiva, els mamífers són els únics representants vivents del clade dels sinàpsids, que forma el grup dels amniotes juntament amb els sauròpsids (rèptils i ocells). Els primers avantpassats sinàpsids dels mamífers foren els pelicosaures esfenacodonts, un grup que incloïa animals com el dimetrodont. Aquest grup divergí del llinatge sauròpsid a la fi del període Carbonífer, fa uns 300 milions d'anys. El llinatge del grup troncal dels esfenacodonts es dividí en una multitud de grups diversos de sinàpsids que no eren mamífers (de vegades descrits incorrectament com a «rèptils mamiferoides») abans de desembocar en els teràpsids durant el Permià inferior. Els ordres de mamífers moderns sorgiren durant els períodes Paleogen i Neogen del Cenozoic, després de l'extinció dels dinosaures no aviaris, i han estat un dels grups dominants d'animals terrestres dels últims 66 milions d'anys.
El pla corporal fonamental és quadrúpede. La majoria dels mamífers es mouen per terra a quatre potes, però també n'hi ha que tenen extremitats adaptades a un estil de vida aquàtic, aeri, arborícola, subterrani o bípede. Els mamífers presenten una gran varietat de dimensions, que va des del ratpenat de nas porcí (30-40 mm i 2 g) fins al rorqual blau (33 m i 181 t), possiblement l'animal més gros de tots els temps. La seva longevitat màxima va des dels 2 anys de les musaranyes fins als 211 de la balena de Groenlàndia. Excepte els monotremes, tots els mamífers donen a llum cries vives en lloc de pondre ous com altres animals. Els placentaris, que en són el grup més divers, desenvolupen una placenta que permet alimentar els fetus durant la gestació.
Gairebé tots són intel·ligents i alguns tenen un cervell gros, consciència i la capacitat d'utilitzar eines. Es comuniquen mitjançant el marcatge de territori, ultrasons, senyals d'alarma, el cant, l'ecolocalització i tota una sèrie d'altres vocalitzacions. Es poden organitzar en societats de fissió-fusió, harems i jerarquies o ser solitaris i territorials. La majoria dels mamífers són poligins, però n'hi ha que practiquen la monogàmia o la poliàndria.
La domesticació de nombrosos tipus de mamífers fou un factor clau en la revolució neolítica i obrí la porta a la substitució de la caça i recol·lecció per l'agricultura com a principal font d'aliment dels éssers humans. Això permeté que les societats humanes fessin la transició del nomadisme al sedentarisme i comencessin a col·laborar més entre si en un procés que acabaria portant al desenvolupament de les primeres civilitzacions. Els mamífers domesticats proporcionen aliments (carn i productes lactis), pell i cuir i es fan servir en l'agricultura i com a mitjà de transport. Els éssers humans cacen mamífers, els fan competir en curses i els empren com a organismes model en la recerca científica. Els mamífers han estat representats en l'art des del paleolític i apareixen en la literatura, les pel·lícules, la mitologia i la religió. La caça furtiva i la destrucció d'hàbitats (en gran part a través de la desforestació) són la causa més important del declivi i l'extinció de moltes espècies de mamífers.