L'os rentador (Procyon lotor) és una espècie de mamífer carnívor de mida mitjana de la família dels prociònids i originari de Nord-amèrica. La seva llargada de 40–70 cm i el seu pes de 5–26 kg en fan el representant més gros de la seva família. El seu pelatge grisenc es compon principalment d'un pèl suau i espès que el protegeix del fred. Es caracteritza per la gran habilitat de les seves potes anteriors, la seva màscara facial i la seva cua anellada, que apareixen en les mitologies indígenes americanes. És conegut per la seva intel·ligència i s'ha demostrat que pot recordar les solucions als problemes durant tres anys o més. És un animal generalment nocturn i omnívor que s'alimenta d'invertebrats en un 40%, de plantes en un 33% i de vertebrats en el 27% restant.
| Procyon lotor | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Mitjà de locomoció | Plantígrad |
| Període de gestació | 66 dies i 62 dies |
| Principal font d'alimentació | invertebrat, material vegetal i vertebrat |
| Font de | raccoon fur (en) i raccoon meat (en) |
| Esperança de vida | 2,45 anys |
| Longevitat màxima | 21 anys |
| Hàbitat | bosc i urban habitat (en) |
| Nombre de cries | 3 |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 41686 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Procyonidae |
| Gènere | Procyon |
| Espècie | Procyon lotor (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Ursus lotor |
| Distribució | |
 Vermell: distribució original. Blau: introduït | |
Els seus hàbitats originals són els boscos caducifolis i mixtos, però la seva gran adaptabilitat ha fet que s'estengui a les regions muntanyoses, les maresmes i les zones urbanes, on alguns propietaris el consideren una molèstia. A més a més, ha arribat a gran part de l'Europa continental, el Caucas i el Japó com a resultat d'una sèrie de fugues i introduccions deliberades a mitjans del segle xx.
Comportament
És omnívor i oportunista. El seu nom deriva del seu costum de caçar a les ribes dels rius i al seu hàbit, més o menys real, de submergir els aliments a l'aigua abans de menjar-se'ls; si més no, fa l'efecte que s'hi renti. Malgrat ser una espècie d'hàbits nocturns, l'os rentador sovint aprofita la major disponibilitat de menjar a les hores diürnes per alimentar-se.
Animal invasor a Europa
A Europa, es considera una de les 100 espècies invasores més problemàtiques.[2] A Catalunya, encara és rar, però el 2013 ja se l'ha observat dues vegades.[3] Tenint en compte la facilitat amb què colonitza hàbitats nous i, com a omnívor, adapta la seva alimentació, prolifera fins i tot en zones molt urbanitzades. Segons la convenció de Berna (1979) cal controlar l'espècie, donat que suposa un perill per a la biodiversitat: amenaça, entre d'altres, la tortuga d'estany, els amfibis, així com l'avifauna, no directament, sinó perquè se'n menja els ous.
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
.svg){kind=link}