revista de còmics de caràcter underground From Wikipedia, the free encyclopedia
"Makoki" va ser una revista de còmics de caràcter underground. editada entre 1982 i 1993, primer per Ediciones La Cúpula i després per Ediciones Makoki.
Tipus | revista |
---|---|
Fitxa | |
Data d'inici | 1982 |
Data de finalització | 1993 |
Adreça | Barcelona |
Estat | Espanya |
Dades i xifres | |
Editor en cap | Ediciones La Cúpula Ediciones Makoki |
Editorial | Josep Maria Berenguer |
La revista Makoki va ser llançada per Josep Maria Berenguer per aprofitar l'èxit de la revista "El Víbora" i del personatge homònim, creat per Felipe Borrallo, Mediavilla i Gallardo.
Dirigida la revista per aquest últim dibuixant, va formar part de l'anomenat "boom del còmic adult a Espanya", i va durar fins a 1984, difonent un material vinculat al còmic underground, similar al de la seva germana major, però més orientat a l'humor cafre i amb una línia més lletgita, l'anomenada "línia chunga". Va publicar a autors espanyols com Calpurnio, Alberto Calvo, Damián Carulla, Mauro Entrialgo, el propi Gallardo, Kim, Martí, Mediavilla, Montesol, Simónides, Vázquez, i estrangers com Gilbert Shelton i Philippe Vuillemin.
El seu primer editorial començava així:
« | Hola chonis ...pues ejem... Aquistamos, dando la soba otra vez con las mismas historias de violencia gratuita de siempre además hemos recogido unos cuantos majaras (estos de verdad oyessss!) nacionales y astranjeros que no hay nada más que echarle un vistazo al sumario pa percatarse.....y de makoki que os vamos a contar pues que sigue igual... con los cuatro cablesen el tarro y metiendose en peniculas mas gordas cada vez... eso si con unos cuantos años mas encima. | » |
Durant la seva edició, a més de Makoki com a personatge fix, va haver-hi altres personatges i sèries, Buitre buitraker de Miguel Gallardo; Don vito and Co de Montesol; Chunchita i Marilin de Mediavilla, Murillo i Gallardo al n. 14; Los primos de Javi Soler; Los hermanos Aguirre de Vallès; Azagra amb A la barra i els grans fets del món modern; Pedro Oses i Javier Mina amb la seva sèrie bèl·lica; Calpurnio amb el seu Cutlas i altres històries soltes. Dibuixants habituals, Simónides, Tonnino, Mauro Entrialgo i també Max (3 historietes de la Barrila Bar), i per part estrangera, Gilbert Shelton amb les seves Furry Freak Brothers, Guía del motor i una història de Wonder Warthog, Vullemin, Kurtzman, Adans, Robert Williams, etc.
La col·lecció va aconseguir fins al núm. 17 però va haver-hi dos nombres dobles: 7/8 i 12/13, des del nunero 5 amb temàtiques especials: Tele, el nº5; superherois, el nº6; vacances, nº7-8; agents secrets, nº9; mili, nº10; atur, nº11; Nadal, nº12-13; Europa és asin, nº14; moguda, nº15; kopon, nº16; porno dur, nº17.
Quaderns grapats amb 52 pàgines, amb la coberta en color.
Una segona època de la revista va començar en 1989, editada llavors per Borrayo. Va estar dirigida, en els seus primers nombres, per Alberto Calvo, creador del personatge Supermaño, i posteriorment per Damián Carulla. Va publicar diversos autors del Makoki de la primera època, Azagra, Calpurnio, Valls, als quals es van afegir autors veterans com, el gran Vázquez, Jordi Bernet i Cussó, Enrique Sánchez Abulí, Nazario, Sánchez Zamora (Josep Maria Beà), Onliyú, Andreu Martín i Farrero, Alfonso Tamayo, Miguel Ángel Martín, Kim, Maitena, a més d'una més jove generació Mauro Entrialgo, Garcés, Das Pastoras, Quim Bou, Manel Fontevila i nombrosos dibuixants espanyols. Autors estrangers van ser pocs i cal destacar a Tabare, Alejandro Pose, Lager, i el polèmic Willen, autor de l'àlbum d'humor negre Hitler-SS, que fou prohibida i li costà un judici.[1][2][3]
Números | Data | Títol | Autor | Procedència |
---|---|---|---|---|
1 | 1989 | Makoki | Felipe Borrallo/Damián Carulla | El Víbora |
1 | 1989 | Supermaño | Alberto Calvo | El Víbora |
1 | 1989 | Herminio Bolaextra | Mauro Entrialgo | TMEO |
1 | 1989 | Cuttlas | Calpurnio | El Japo |
1 | 1989 | Dioxenes | Martí | Nova |
1 | 1989 | El sicario Macario | Martí | Nova |
1 | 1989 | Ovidio, vicioso del vidrio | Carlos Azagra | Nova |
1991 | Brian the Brain | Miguel Ángel Martín | Krazy Comics | |
Hitler=SS | Jean-Marie Gourio, Philippe Vuillemin i Gondot | Hara-Kiri | ||
1992 | El buitre es ave de paso | Enrique Sánchez Abulí/Oswald[4] | ||
1992 | Historias negras | Enrique Sánchez Abulí/Jordi Bernet i Cussó[5] | ||
Va aconseguir els 34 nombres ordinaris més 3 extraordinaris.[5] Quaderns d'historietes amb interior en blanc i negre més cobertes en color. A partir del número 12, les 16 pàgines centrals es van imprimir en bicolor. Entre els nombres 13 i 30 es va incloure un encarte central que consistia en un quadern engrapat de 24,50 x 17 cm. amb 16 pàgines en blanc i negre. Va portar el titlulo de Psikomoko i va contenir historietes diverses. Entre els nombres 31 i 33, l'encartament central va deixar d'anomenar-se Psikomoko i va passar a serialitzar la historieta "El buite es una ave de paso" d'Enrique Sánchez Abulí i Oswald.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.