Línia lateral

La línia lateral és un òrgan sensor característic d'organismes aquàtics. En els peixos s'estén des de l'opercle fins a la cua,^[1] i sovint són visibles com línies tènues que recorren cada costat del peix. Es fa servir per detectar moviment i vibració a l'aigua del voltant; d'aquesta manera, permet que l'animal descobreixi la presència de depredadors o de preses, o també nedar de manera quasi sincronitzada en grans bancs.^[1]

Lampanyctodes hectoris
(1) - opercle, (2) - línia lateral, (3) - aleta dorsal, (4) - aleta adiposa, (5) - peduncle caudal, (6) - aleta caudal, (7) - aleta anal, (8) - fotòfors, (9) - aletes pelvianes (per parells), (10) - aletes pectorals (per parells)

De vegades parts de la línia lateral es modifiquen com a electroreceptors, òrgans per detectar impulsos elèctrics. És possible que alguns vertebrats com els taurons la facin servir per detectar camps magnètics. La major part de les larves d'amfibis i alguns amfibis adults també tenen un òrgan lateral. Alguns crustacis i cefalòpodes tenen òrgans similars.^[2]

Referències

1. Club d'Immersió Biologia :: 24. Glossari, · Peix ossi, Facultat de Biologia · UB
2. Budelmann, Bernd U.; Bleckmann, Horst «A lateral line analogue in cephalopods: Water waves generate microphonic potentials in the epidermal head lines of Sepia and Lolliguncula». Journal of Comparative Physiology A, 164, 1, 1988, pàg. 1–5. DOI: 10.1007/BF00612711. PMID: 3236259.

Bibliografia

Viccionari

• Popper, A. N.; Platt, C. «Inner Ear And Lateral Line of Bony Fishes». A: The Physiology of Fishes (en anglès). 1st. CRC Press, 1993, p. 99–136. ISBN 978-0-8493-8042-6.
• Schellart, Nico A. M.; Wubbels, René J. «The Auditory and Mechanosensory Lateral Line System». A: The Physiology of Fishes (en anglès). 2a edició. CRC Press, 1998, p. 283–312. ISBN 978-0-8493-8427-1.