Aleta pectoral

Les aletes pectorals són unes aletes aparellades localitzades als costats del cos dels peixos o els cetacis, generalment darrere de les brànquies darrere de l'opercle, soldades a la cintura escapular.^[1] En els peixos primitius, es troben a la part inferior del cos.^{[cal citació]}

Lampanyctodes hectoris
(1) - opercle, (2) - línia lateral, (3) - aleta dorsal, (4) - aleta adiposa, (5) - peduncle caudal, (6) - aleta caudal, (7) - aleta anal, (8) - fotòfors, (9) - aletes pelvianes (per parells), (10) - aletes pectorals (per parells)

En el verat volador, les aletes pectorals recorden unes ales.

Poden variar tant en forma com en mida, depenent de l'espècie. Els radis de les aletes pectorals dels peixos voladors són molt prolongats i formen una mena d'ales, mentre que els d'alguns peixos que caminen sobre el fons estan lliures per poder recolzar-s'hi.^[1] Les aletes pectorals més grans corresponen a la balena geperuda, i en les rajades s'uneixen formant un gran disc i constitueixen la part principal del seu teixit muscular, que els permet desplaçar-se fent moviments ondulatoris.

Són homòlogues a les extremitats anteriors dels tetràpodes terrestres,^[2] i en els mamífers aquàtics poden tornar a adoptar la forma d'aletes, com ara en els cetacis, els sirenis i els pinnípedes.^[1]

La seva funció principal és la de mantenir l'equilibri, tot i que en algunes espècies tenen també una funcionalitat natatòria ja que es balancegen sobre la seva base, com en el cas dels taurons.^[3] Així com passa amb les aletes pelvianes i dorsals, durant la natació es pleguen per tal d'aportar més aerodinàmica a l'animal.^[4] En moltes espècies, en canvi, ajuden a caminar, com en el cas dels oxudercins.^[5]