actriu i directora teatral From Wikipedia, the free encyclopedia
Lurdes Barba i Rodríguez (Barcelona, 8 de febrer de 1949) és una actriu i directora teatral catalana.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | febrer 1949 (75 anys) Barcelona |
Formació | Institut del Teatre |
Activitat | |
Ocupació | actriu, directora de teatre, directora de cinema |
Participà en | |
21 juliol 2023 | No ens deixem endur per la resignació. Plantem cara! |
Barba i Rodríguez estudià interpretació a l’Escola de Nous Estudis dels Joglars, l’Escola Adrià Gual i a l'Institut del Teatre. També és llicenciada en direcció escènica a l'Institut del Teatre i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya. S'ha dedicat a la docència d'interpretació a diverses escoles tals com l'Institut del Teatre o l'Escola Universitària ERAM.[2]
El seu debut teatral tingué lloc el 1971 a Madrid amb La cocina, de Wesker, dirigida per Miguel Narros.[1] Ha treballat amb directors com Lluís Pasqual i Sánchez, Rafel Duran i Domenge, Xavier Albertí i Gallart, Carme Portacelli i Roig, Àlex Rigola o Jordi Casanovas i Güell.[2]
Com a directora teatral ha dirigit obres de Lluïsa Cunillé, Josep Maria Benet i Jornet, Peter Turrini, Jordi Coca, Maria Barbal i Farré o Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau. Per exemple el monòleg El dolor (2019) de Marguerite Duras; L'hèroe (2020) de Santiago Rusiñol, sobre la masculinitat tòxica[3][4] o també del 2020 la simbolista La casa de les aranyes de Paco Zarzoso.[5]
En cinema ha participat a Perduts al parking (1978), A través del cel obert (1979) de Josep Maria Benet i Jornet, Amor idiota (2004) de Ventura Pons i Sala, Veïnes (2007) de Marta E. Vilatella[6] o L'assaig (2015) de Lluís Baulida.[2][7]
El 2021 va protagonitzar amb Muntsa Alcañiz, Imma Colomer Marcet i Vicky Peña l'obra de Caryl Churchill I només jo vaig escapar-ne (2016).[8] Juntament amb les també directores i actrius Lina Lambert i Imma Colomer va estrenar Talking heads, d'Alan Bennett (1988), al Teatre Akadèmia.[9]
Té dos Premis de la Crítica de Barcelona a la millor interpretació per A la meta[10] de Thomas Bernhard (1981) i Les presidentes de Werner Schwab (1988) i dirigida per Carme Portaceli.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.