Ludwig Weber
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ludwig Weber (Viena, 29 de juliol de 1899 – Viena, 9 de desembre de 1979) va ser un baix austríac dels anomenats "baix negre" per la profunditat de la seva veu.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 juliol 1899 ![]() Viena (Àustria) ![]() |
Mort | 9 desembre 1974 ![]() Viena (Àustria) ![]() |
Sepultura | cementiri de Grinzing ![]() |
Activitat | |
Ocupació | cantant d'òpera ![]() |
Veu | Baix ![]() |
Instrument | Veu ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Va estudiar amb Alfred Borrotau i va debutar el 1920 en la Volksoper de Viena i va prosseguir la seva carrera en teatres d'Alemanya.
Posseïdor d'una de les veus de baix de tipus fosc i cavernós més grans del segle xx, Weber tenia una demanda igualment alta de papers dolents i personatges nobles.[1] Va ser un exponent destacat de la tècnica vocal coneguda com "escorça de Bayreuth".[2] A mitjans de la dècada de 1920 Weber cantava en papers de mida mitjana i principal amb companyies més petites a tota Alemanya. El 1932 es va unir a l'Òpera Estatal de Baviera i el 1936 va ser convidat al Covent Garden on va cantar personatges wagnerians per al seu registre com Pogner, Gurnemanz, Hunding, Hagen, Daland, Rei Marke i a més Osmin, Rocco i el Commendatore.
En 1945 va passar a integrar la Wiener Staatsoper on va cantar fins al 1965. Va actuar en el Festival de Bayreuth entre 1951 i 1962 i en el Teatre Colón de Buenos Aires el 1948 i el 1949 dirigit per Erich Kleiber. El 1950 va participar en l'històric L'anell del nibelungo a La Scala, dirigit per Wilhelm Furtwängler. Va cantar diverses temporades al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Es va retirar el 1965 per ensenyar en el Mozarteum de Salzburg.