Llengües de Guatemala

Les llengües de Guatemala són les llengües que es parlen a Guatemala. L'espanyol és l'idioma oficial. Els llengües maies, a més del garifuna i el xinca van rebre un reconeixement oficial després dels acords de Pau que van seguir al conflicte armat intern. Pel que, encara que l'idioma espanyol és el que té major difusió a Guatemala, no és entès per tota la població indígena. No obstant això, els Acords de Pau signats al desembre de 1996 fan un compromís d'estat el reconeixement dels diferents idiomes del país, la qual cosa fa que el país sigui reconegut com un país multilingüe, i es fa constar en la Constitució que els idiomes maies hauran de respectar-se i difondre's.

Idiomes de Guatemala

S'han fet esforços per dur-la a la pràctica. No obstant això els pocs habitants que queden d'algunes d'elles fan difícil la tasca, molts joves de les noves generacions no arriben a aprendre l'idioma indígena dels seus pares. Actualment els idiomes de major parla són el kekchí, el quitxé, el kaqchikel i el tzutujil, els quals tenen alguns vocables i regles gramaticals en comú.

Llengües maies

Les llengües maies de Guatemala, són les varietats lingüístiques que deriven històricament del proto-maia. El protomaia és una protollengua hipotèticament reconstruïda mitjançant el mètode comparatiu i altres tècniques de la lingüística històrica, en diversificar-se aquesta llengua per estar els seus parlants separats per distàncies grans, les diferents varietats es van fer més i més diferent fins a esdevenir un conjunt de parles diferents, que manquen en molts casos d'intel·ligibilitat mútua. Usualment aquestes parles maies es classifiquen en 24 llengües (la següent secció dona els noms i alguna informació addicional sobre cada llengua).

Taula lingüística de Guatemala

Idioma	Família	Branca	Parlants materns	Notes
Castellà	Indoeuropea	Llatina	9.481.907	Encara que el castellà és l'idioma oficial, no és parlat per tota la població o és utilitzat com a segona llengua, a causa que existeixen vint-i-quatre llengües maies diferents.
K’iche’	Maia	Kiche'	1.000.000	Parlat en sis departaments: en cinc municipis de Sololá, Totonicapán, Quetzaltenango, El Quiché, Suchitepéquez i Retalhuleu. És parlat per l'11,31% de la població.[1]
Q'eqchi'	Maia	Kiche'	555.461	Parlat a Alta Verapaz, El Petén, Izabal i El Quiché. És parlat pel 7,58% de la població.[2]
Kaqtxikel	Maia	Kiche'	500.000	Es parla a sis departaments: A Guatemala, Chimaltenango, Escuintla, Suchitepéquez, Baja Verapaz i Sololá. És parlat pel 7,41% de la població.[2]
Mam	Maia	Mam	480.000	Parlat a tres departaments: Quetzaltenango, San Marcos i Huehuetenango, pel 5,49% de la població del país.[2]
Poqomchi'	Maia	Kiche'	92.000	A Baja Verapaz i Alta Verapaz. És parlat per l'1,02% de la població.[2]
Tz'utujil	Maia	Kiche'	88.300	Parlat als departaments de Sololá i Suchitepéquez. És parlat únicament pel 0,7% de la població.[2]
Achí	Maia	Kiche'	85.552	És parlat a cinc municipis del departament de Baja Verapaz. És parlat únicament pel 0,94% de la població.[2]
Q’anjob’al	Maia	Q'anjob'al	77.700	Es parla a 4 municipis del departament de Huehuetenango, per l'1,42% de la població del país.[2]
Ixil	Maia	Mam	70.000	Parlat a 3 municipis del departament d'El Quiché, també conegut como el Triangle Ixil: Santa María Nebaj, San Gaspar Chajul, San Juan Cotzal, és parlat pel 0,85% de la població del país.[2]
Akatek	Maia	Q'anjob'al	48.500	Es hablado en dos municipios del departamento de Huehuetenango: San Miguel Acatán i San Rafael La Independencia, por el 0,35% de la población del país.[2]
Popti (Jakalteko)	Maia	Q'anjob'al	40.000	Es parla al departament de Huehuetenango pel 0,42% de la població del país.[2]
Chuj	Maia	Q'anjob'al	40.000	Es parla a tres municipis del departament de Huehuetenango, pel 0,57% de la població del país.[2]
Poqomam	Maia	Kiche'	30.000	A Guatemala, En els departaments de Jalapa i d'Escuintla. És parlat únicament pel 0,37% de la població.[2]
Ch'ortí	Maia	Ch'ol	30.000	Es parla a 2 municipis del departament de Chiquimula (Jocotán i Camotán) i a una part del municipi de La Unión a Zacapa, pel 0,42% de la població del país.[2]
Awakatek	Maia	Mam	18.000	Es parla principalment al municipi d'Aguacatán al departament de Huehuetenango, pel 0,10% de la població del país.[2]
Sakapultek	Maia	Kiche'	9.763	Es parla al municipi de Sacapulas a El Quiché. És parlat únicament pel 0,09% de la població.[2]
Sipakapense	Maia	Kiche'	8.000	Es parla només al municipi de Sipacapa al departament de San Marcos.
Garifuna	Arawak	Caribenya	5.860	Encara que no és una llengua del tronc maia, aquest idioma, propi dels habitants d'Izabal, és uno dels idiomes que se sembraren en terras guatemalteques, després que els espanyols portessin esclaus negres d'altres indrets. És parlat pel 0,04% de la població del país.[2]
Uspantek	Maia	Kiche'	3.000	És parlat als municipis d'Uspantán i Chicamán al departament d'El Quiché. És parlato únicament pel 0,07% de la població.[2]
Tektitek	Maia	Mam	2.265	És parlat al municipi de Tectitán al departament de Huehuetenango, pel 0,02% de la població del país.[2]
Mopan	Maia	Yucateca	2.000	Es parla al departament d'El Petén, pel 0,03% de la població del país.[2]
Xinca	Aïllada	Xinca	16	És una llengua no emparentada amb les llengües maies i el seu origen és dubtós. Algunes hipòtesis suggereixen que poden haver arribat des del sud. El xinca és parlat per unes dues-centes persones als departaments de Santa Rosa i Jutiapa i actualment és una llengua amenaçada en perill d'extingir-se, parlada pel 0,14% de la població del país.[2]
Itzá	Maia	Yucateca	12	És parlat a 6 municipis del departament d'El Petén, pel 0,02% de la població del país

Referències

1. Dades dels Censos XI de població i VI d'Habitació, 2002. Arxivat 2008-06-12 a Wayback Machine.
2. Dades dels Censos abans esmenats

Bibliografia

• La Carta de Colón (Tuij Colon). Traductor: Juan Ortiz Domingo, catedràtic de Mam de la Universitat Rafael Landívar, Facultats de Quetzaltenango, Projecte de Desenvolupament Integral de la Població Maia.