From Wikipedia, the free encyclopedia
El mam és una llengua maia parlada pels mams, un poble de cultura maia que habita en a l'estat mexicà de Chiapas i als departaments guatemalencs de Quetzaltenango, Huehuetenango, San Marcos, i Retalhuleu. També hi ha uns milers de parlants mam a Califòrnia, Estats Units.
.jpg)
| Qyol Mam | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | Guatemala 477.714 (2002)[1] Mèxic 10,374 (2010)[2] |
| Oficial a | Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[3] i Mèxic[4] |
| Autòcton de | Àrea lingüística mesoamericana |
| Estat | Guatemala |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües mam | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | ALMG i INALI |
| Codis | |
| ISO 639-2 | mam |
| ISO 639-3 | mam |
| Glottolog | mamm1241 |
| Ethnologue | mam |
| UNESCO | 1822 |
| IETF | mam |
| Endangered languages | 8091 |
El mam és força proper al tektitek, i les dues llengües formen part del grup mam, i juntament amb les llengües del grup ixil, és a dir, l'awakatek i l'ixil, formen la sotsbranca Gran Mam. Plegats, les branques Gran Mam i Gran Quitxé (que aplega 10 llengües maies, inclòs el quitxé) formen la branca quitxé-mam.
Nora C. England (1983) reconeix tres grans grups de dialectes mam.
A causa de la política colonial espanyola que va imposar càstigs sever en l'ús escrit de la llengua indígena el llenguatge pot variar molt d'un llogaret a un altre. A causa de la falta d'un dialecte escrit estandarditzat durant tota l'època colonial els diferents pobles van desenvolupar accents regionals que van evolucionar en dialectes diferenciats complets, tot i que els pobles poden estar a només uns pocs quilòmetres de distància l'un de l'altre. D'altra banda el poble mam han ocupat contínuament el seu territori actual, molt abans de la conquesta espanyola, possiblement ja en el 500 dC, segons el lingüista Terrence Kaufman (England 1983:6). Això explicaria la gran diversitat dialectal entre els idiomes mam. No obstant això la mútua intel·ligibilitat, encara que difícil, és possible a través de la pràctica (England 1983).
El mam és parlat a 64 comunitats en 4 departaments.[5] Entre les llengüe veïnes hi ha el jakaltek i el q'anjob'al al nord, Tektitek a l'oest, i ixil, awatek, sipakapense, i k'iche a l'est.
|
|
El mam té 10 vocals, 5 curtes i 5 llargues:[6]
Com a moltes llengües maies, la longitud vocàlica és contrastiva, i les vocals llargues i curtes tenen valors fonèmics diferents i es tracten com a vocals separades. Les versions llargues les vocals posteriors /o/, /u/, /ɑ/, transcrits com a [oo], [uu], i [aa] estan lleugerament comprimides i es pronuncien com /o͍ː/, /u͍ː/, and /ɑ͍ː/ respectivament, i són arrodonides parcialment.
Al dialecte Todos Santos l'estructura vocàlica és una mica diferent. Mentre /o/, /a/, i /u/ es mantenen igual que altres varietats, /e/ curta esdevé el diftong /ɛi/, aquí es pot sentir un exemple en àudio:[7] Endemés, les vocals llargues (distingides doblant les lletres) s'han convertit en sons separats per complet. /aː/ llarga ha esdevingut /ɒ/, /oː/ llarga ha esdevingut /øː/ i /uː/ llarga ha esdevingut /yː/.
El mam té 27 consonants, incloses les glotals:
| Bilabial | Alveolar | Postalveolar | Retroflex | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Normal | Palatalizada | ||||||||||
| Oclusiva | Normal | p /p̪ʰ~ɸʰ/ | t /tʰ/ | k /kʰ/ | ky /kʲ~kɕʰ/ | q /qʰ/ | ' /ʲʔ/ | ||||
| Ejectiva | t' /tʼ~ɗ/ | k' /kʼ/ | ky'/kʲʼ~kɕʼ/ | q' /ʛ/ | |||||||
| Implosiva | b' /ɓ/ | ||||||||||
| Nasal | m /m/ | n /n/ | ny/ɲ/ | n /ŋ/ | |||||||
| Fricativa | w /v/ | s /s/ | xh /ʃ/ | x /ʂ~ʐ/ | j /χ/ | ||||||
| Africada | Normal | b /β/ | tz /t͡sʰ/ | ch /t͡ʃʰ/ | tx /ʈ͡ʂʰ/ | ||||||
| Ejectiva | tz' /t͡sʼ~dzʼ/ | ch' /t͡ʃʼ~dʒʼ/ | tx' /ʈ͡ʂʼ~ɖʐʼ/ | ||||||||
| Bategant | r /ɾ/ | ||||||||||
| Aproximant | w /ʋ/ | l /l~ɺ/ | y /j/ | w /w/ | |||||||
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
