L'achí és un idioma maia molt proper al quitxé (K'iche'), parlada pels achís amb nucli original als municipis de Cubulco, Rabinal, San Miguel, Salamá, San Jerónimo, part de Granados i el Chol, tots pertanyents al departament de Baja Verapaz (Guatemala).
- * Per altres significats vegeu Achí (desambiguació)
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants |  Guatemala 82.640 (2002)[1] |
| Oficial a | Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[2] |
| Autòcton de | Àrea lingüística mesoamericana |
| Estat | Guatemala |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües quitxeanes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | ALMG |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-3 | acr |
| Glottolog | achi1256 |
| Ethnologue | acr |
| UNESCO | 1777 |
| IETF | acr |
| Endangered languages | 647 |
L'achí té dos dialectes: Achí, Cubulco i Achí, Rabinal.
Achí, Cubulco
Dialecte parlat per 48.252 persones[3] a Cubulco, que posseeix els següents noms alternatius:
- Achi', Cubulco
- Cubulco
- Cubulco Achi
- Kub'u:l
- Kub'u:l Achi
- Achi', Cubulco
Achí, Rabinal
Dialecte parlat a Rabinal per 37.300 persones, que posseeix els següents noms alternatius:
- Achi', Rabinal
- Chicaj Achi
- Rabinal
- Rab'ina:l
- Rab'ina:l Achi
- Rabinal Achi
- Rabinal K'iche'
- Rabinal Quiché
- Salama Achi
- S Jeronimo Achi
- S Miguel Chicaj Achi
Comprèn els següents 30 fonemes:[4] aa' a b' ch' ch ee e ii i j k' k l m n oo o p q q' r s t tz tz' u uu w x y
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
