Les Corts

Les Corts
Tipus	districte de Barcelona i districte
Epònim	les Corts
Localització
	41° 23′ 14″ N, 2° 08′ 31″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Barcelonès
Municipi	Barcelona
Conté la subdivisió	Pedralbes ; la Maternitat i Sant Ramon ; les Corts
Població humana
Població	81.576 (2021) (13.550,83 hab./km²)
Gentilici	cortsenc, -a
Geografia
Superfície	6,02 km²
Limita amb	Esplugues de Llobregat ; Eixample ; Sants-Montjuïc ; l'Hospitalet de Llobregat ; Sarrià - Sant Gervasi
Districte	IV
Dades històriques
Anterior	les Corts de Sarrià
Lloc web	ajuntament.barcelona.cat…

Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona. És el districte IV i està format pels barris de Pedralbes, Sant Ramon i la Maternitat i el barri de les Corts. Limita amb el terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat al sud i amb el districte de Sants-Montjuïc, al nord amb el districte de Sarrià - Sant Gervasi, a l'est amb l'Eixample i a l'oest amb els municipis d'Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern.^[1]

Dades ràpides Tipus, Epònim ...

Tanca

L'actual districte de les Corts, tal com fou delimitat el 1984, és una amalgama de tres components prou diferenciats:

la major part de l'antic municipi de les Corts de Sarrià, agregat el 1894; se n'exceptua, però, l'extrem oriental, que ha estat inclòs en l'Eixample per motius de coherència urbanística;
tot el barri de Pedralbes, històricament part de Sarrià;
la faixa de territori santsenc situada entre la travessera de les Corts, al nord, i l'avinguda de Madrid, al sud.

El districte de les Corts està dividit en tres barris:

Més informació Codi, Nom del barri ...

Barris del districte de les Corts^[2]
Codi	Nom del barri	Població (2009)	Superfície (ha)	Densitat (hab/ha)
19	Les Corts	47.664	141,3	337,4
20	La Maternitat i Sant Ramon	23.954	190,3	125,9
21	Pedralbes	11.650	270,2	43,1
IV	Les Corts	83.268	601,8	138,4

Tanca

Les Corts

El barri de les Corts comprèn cinc sectors:

Camp de la Creu

Els límits d'aquest veïnat són l'avinguda de Josep Tarradellas, el carrer de Berlín, el carrer de Numància, la Travessera de les Corts, el carrer d'Entença, l'avinguda Diagonal i l'avinguda de Sarrià. El barri del Camp de la Creu correspon a l'antiga partida medieval de Magòria i fa referència a la creu de terme que hi havia en aquest indret (la Creu de Magòria). Durant la dècada de 1870 es van obrir els principals carrers (carrer de Morales) i la plaça del Carme (anomenada primer de la Llibertat). Des dels anys 1879-1880 va adquirir un aspecte industrial amb la instal·lació de la fàbrica Castells i altres indústries i, més endavant, amb la construcció de les casetes obreres de la Colònia Castells (avui amenaçades per un Pla d'Ordenació Urbanística).^[3] Dues escultures de façana del Camp de la Creu estan incloses a l'inventari de Petits paisatges de Barcelona: el cavall del carrer de Morales, 44, i el moltó de Les Corts, al carrer del Montnegre, 44-46.^[4] Aquest darrer es va traslladar a l'Arxiu de les Corts l'octubre del 2022 a causa de l'enderroc de l'edifici.^[5]

Camp Vell

Els límits d'aquest veïnat són el carrer de Joan Güell, la Travessera de les Corts, el carrer de Numància i l'avinguda de Madrid, que limita amb el districte de Sants-Montjuïc. El nom d'aquest barri ve donat perquè en aquestes terres és on es va edificar l'antic camp del Futbol Club Barcelona, conegut llavors com el Camp de les Corts.^[6]

Can Batllori

Els límits d'aquest veïnat són l'avinguda Diagonal, l'avinguda de Sarrià, el carrer de Jiménez i Iglesias i el passeig de Manuel Girona. El nom del barri ve donat per l'històric mas de Can Batllori, important pels vestigis ibers i romans que conservava en el seu territori. Abans de ser enderrocat, s'hi van trobar sitges de gra, un caldarium i fragments de les columnes de l'hipocaust al costat d'una necròpolis romana. Avui dia, als antics terrenys del mas hi ha els jardins de Can Batllori. Històricament cortsenc, el veïnat de Can Batllori havia estat atribuït a Pedralbes, però en la reestructuració administrativa de 1984 retornà al barri de les Corts.^{[cal citació]}

Can Sol de Baix

Els límits d'aquest veïnat són la travessera de les Corts, la Gran Via de Carles III, el carrer de Joan Güell i l'avinguda de Madrid, que limita amb el districte de Sants-Montjuïc. El nom ve donat perquè ocupa l'espai on hi havia els camps i la masia de Can Sol de Baix. El nom originari d'aquest mas era de Can Planes de Baix, però el sol de ferro forjat que presidia l'entrada de la finca va donar aquest malnom a la masia, que va perdurar fins que la van enderrocar. L'any 1965 es va recuperar el topònim amb la construcció de la plaça del Sol de Baix, entre els carrers de Gerard Piera i de Fígols.^{[cal citació]}

Centre

Els límits d'aquest veïnat són l'avinguda Diagonal, la Gran Via de Carles III, la travessera de les Corts i el carrer d'Entença. Conegut com el Barri Vell, conté els edificis més representatius del barri: l'Ajuntament, l'Església de Santa Maria del Remei, la Biblioteca de Can Rosés i el Centre Cívic de Can Déu. També inclou el que en el seu dia es va conèixer com a l'Eixample de les Corts.^{[cal citació]}

La Maternitat i Sant Ramon

El barri de La Maternitat i Sant Ramon està format per dos sectors: Can Bacardí i Sant Ramon.

Pedralbes

El barri de Pedralbes està format per tres sectors: Zona Universitària, La Mercè i Pedralbes.

El districte disposa d'una xarxa d'equipaments culturals municipals formada pel Centre Cívic de Can Deu,^[7] el Centre Cívic Joan Oliver «Pere Quart»,^[8] el Centre Cívic Tomasa Cuevas,^[9] el Centre Cultural Josep Maria Trias i Peitx^[10] i el Centre Cívic Cristalleries Planell, inaugurat el 2017.^[11]

Al districte hi ha una notable oferta educativa:

Ensenyament públic

Llars d'infants: EBM Bambi, EBM Xiroi, EBM Can Bacardí i EBM Can Novell
Centres d'Educació Infantil i Primària: CEIP Lavínia, CEIP Itaca, CEIP Barcelona, CEIP Duran i Bas, CEIP Les Corts, CEIP Pau Romeva, CEIP Anglesola
Instituts d'Educació Secundària: IES Les Corts, IES Pedralbes (resultat de la fusió dels instituts Ausiàs March i Joan Boscà)
Centre de Formació d'Adults: AFA Les Corts
Universitats: UB i UPC.
S'inclou també el recent Institut-Escola Plaça Comes, resultat de la fusió de l'escola Les Corts (edifici d'infantil i primària) i la històrica escola Ausiàs March (edifici de secundaria, de moment no disposa de batxillerat)

Ensenyament concertat

Educació Infantil i Primària: Col·legi Pare Manyanet, Escola Santa Teresa de Lisieux, Col·legi Sant Ramon Nonat
Educació Secundària i Batxillerat: Col·legi Pare Manyanet, Súnion ICC, Col·legi Maristes Sants-Les Corts, Escola Santa Teresa de Lisieux, Col·legi Sant Ramon Nonat.

Ensenyament privat

Educació Infantil i Primària: Col·legi Loreto - Abat Oliba
Educació Secundària i Batxillerat: Col·legi Loreto - Abat Oliba

Educació especial

Centres d'Educació Especial: Escola Paideia, Escola Jeroni de Moragas i Escola Esclat.
Centres Ocupacionals: Centre Ocupacional les Corts i Taller Ocupacional Ariadna.
Centre d'Higiene Mental les Corts
Centre de Recursos Educatius Joan Amades - ONCE

Per altra banda, el districte també disposa de dues biblioteques integrades dins la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona: la biblioteca de Can Rosés i la Biblioteca Miquel Llongueras.

Les Corts és la casa del Barça, un dels clubs de futbol més famosos al món. El Museu del FC Barcelona és el segon museu a Catalunya pel nombre de visitants. El club sempre ha estat associat amb el catalanisme i té l'estadi més gran d'Europa, el Camp Nou, on hi caben 99.354 persones.^[12]

L'Associació Esportiva les Corts és una entitat que es va fundar l'any 1976 amb l'objectiu d'iniciar a infants i joves en la pràctica esportiva. Va néixer sota la creença que l'esport és una eina per formar els nens i nenes que decideixen fer esport.^[13]^[14]

La festa major del barri se celebra al voltant del 7 d'octubre, diada de la Verge del Remei, patrona de les Corts. Els seus colors són el blau i el vermell. L'any 2006 es va celebrar el 200è aniversari de la festa major del barri, ja que la primera de què es té constància documental data de l'any 1806.^{[cal citació]}

Les Corts té un creixent teixit associatiu.

Cultura popular

Plataforma Infantil i Juvenil de les Corts: Coordinadora d'entitats i joves de les Corts, que organitza cada any la Festa Major Jove del barri o el Foc i Rock, per la revetlla de Sant Pere, entre altres activitats.
Els Bocs de Can Rosés: Colla de diables i tabalers. Fundada l'1 de desembre de 1996.
La Repúbli-k de l'Avern: Grup de percussió nascut al barri que actualment compta amb una vintena de membres.
Diables de Les Corts: Colla de diables i tabalers fundada el 20 de maig de 1994 a la Plaça Concòrdia. Actualment la seva seu és al Casal de Joves de les Corts, al carrer Dolors Masferrer 33. A més a més de realitzar correfocs i tabalades, també realitza espectacles pirotècnico-teatrals i intercanvis amb altres colles.
Societat Coral L'Espiga de les Corts. Entitat fundada el 1924 i que el 2004 va inaugurar el seu nou casal, on tenen la seva activitat les seccions de Coral, Teatre i Escacs. També hi tenen lloc cursos de ball, country, pintura...
Trip-Itaka
Diables i Timbalers d'Itaca

Associacions de veïns

CVML Coordinadora de Veïns de Mejía Lequerica
AVV El Racó de les Corts
AVV Els tres jardins
AVV Camp Nou
AVV Les Corts
AVV Les Corts Sud
AVV Pedralbes
AVV Pedralbes Nord
AVV Zona Universitària
AVV Barri de la Mercè

Marc Cartes, actor andorrà
Pau Farinetes, personatge popular del segle xix
Jordi Hereu, polític
Ramon Mercader, militar i polític comunista
Vicenç Piera i Pañella, futbolista del Barça dels anys 20.
Guerau Piera i Piera, polític del segle XIX
Carles Rexach i Cerdà, exfutbolista i exentrenador del Barça

[1]
«Les Corts». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
[2]
«El districte i els seus barris», 05-10-2017. [Consulta: 26 març 2021].
[3]
«Camp de la Creu». Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 17 desembre 2016].
[4]
«Petits paisatges». Ajuntament de Barcelona.
[5]
«Retiren l'històric cap de moltó, un símbol del veïnat del Camp de la Creu». Betevé, 06-10-2022.
[6]
«Llocs i històries curioses de Barcelona». Arxivat de l'original el 2016-12-21. [Consulta: 17 desembre 2016].
[7]
«Centre Cívic Can Deu». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2024].
[8]
«Centre Cívic Joan Oliver "Pere Quart"». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2024].
[9]
«Centre Cívic Tomasa Cuevas - Les Corts». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2024].
[10]
«Centre Cívic JM Trias i Peitx i Ludoteca La Tardor». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2024].
[11]
«Les Cristalleries Planell». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2024].
[12]
«Camp Nou». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
[13]
^{[enllaç sense format]} http://www.aelescorts.cat
[14]
^{[enllaç sense format]} http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/06/12/mamuts-ae-corts-ubae/

Casasús i Gurí, Josep M. Les Corts: un poble perdut, un barri introbable. Edicions 62 (Llibres a l'abast, 129).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les Corts

Pàgina web del districte de les Corts

[1] [1]
«Les Corts». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] [2]
«El districte i els seus barris», 05-10-2017. [Consulta: 26 març 2021].

[3] [3]
«Camp de la Creu». Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 17 desembre 2016].

[4] [4]
«Petits paisatges». Ajuntament de Barcelona.

[5] [5]
«Retiren l'històric cap de moltó, un símbol del veïnat del Camp de la Creu». Betevé, 06-10-2022.

[6] [6]
«Llocs i històries curioses de Barcelona». Arxivat de l'original el 2016-12-21. [Consulta: 17 desembre 2016].

[7] [7]
«Centre Cívic Can Deu». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2024].

[8] [8]
«Centre Cívic Joan Oliver "Pere Quart"». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2024].

[9] [9]
«Centre Cívic Tomasa Cuevas - Les Corts». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2024].

[10] [10]
«Centre Cívic JM Trias i Peitx i Ludoteca La Tardor». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2024].

[11] [11]
«Les Cristalleries Planell». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2024].

[12] [12]
«Camp Nou». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.

[13] [13]
^{[enllaç sense format]} http://www.aelescorts.cat

[14] [14]
^{[enllaç sense format]} http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/06/12/mamuts-ae-corts-ubae/

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]