Leila Alaoui (en àrab: ليلى علوي; en tifinag: ⵍⴰⵢⵍⴰ ⵄⴰⵍⴰⵡⵉ) (París, 10 de juliol de 1982—Ouagadougou, 18 de gener de 2016) va ser una fotògrafa i videoartista franco-marroquina.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Leila Belhassan-Alaoui  10 juliol 1982 11è districte de París (França) |
| Mort | 18 gener 2016 (33 anys) Ouagadougou (Burkina Faso) |
| Causa de mort | homicidi |
| Sepultura | Marràqueix |
| Residència | Marràqueix Beirut |
| Formació | Universitat de la Ciutat de Nova York |
| Activitat | |
| Ocupació | fotògrafa, videògraf, periodista |
| Família | |
| Cònjuge | Nabil Canaan |
| Premis | |
| |
| Lloc web | fondationleilaalaoui.org |
     | |
Primers anys
Leila Alaoui va néixer a París, de pare marroquí i mare francesa, i es va criar a Marrakech (Marroc).[2] Durant la seva infància i adolescència, va ser exposada regularment a les històries tràgiques d'immigrants que s'ofegaven en el mar, mentre realitzaven viatges perillosos, que va interpretar com a històries d'injustícia social.[3]
Quan va fer 18 anys, es va mudar a Nova York per estudiar fotografia a la Universitat de la Ciutat de Nova York.[3] Després va tornar a Europa abans de retornar al Marroc el 2008, mentre feia viatges regulars a Beirut i París.[4]
Carrera
Va considerar que la fotografia i l'art podien ser utilitzats per a l'activisme social, optant per centrar el seu treball en les realitats socials, d'identitat nacional i diversitat cultural, la migració i el desplaçament forçat.[5][6] Per a això, va utilitzar imatges de creació, reportatges i vídeos. Una de les seves tècniques d'ús comú va ser la d'establir un estudi portàtil en un lloc públic com una plaça o un mercat, i convidar els transeünts interessats a ser fotografiats.[2] Crítics d'art van descriure el seu treball com «post-Oriental», en referència a la teoria d'Orientalisme proposada per Edward Said.[7]
El seu treball va ser exhibit en la Biennal de Marrakech, al Marroc, els anys 2012 i 2014,[8] Art Dubai, i a Nova York, Berlín, Beirut, Tunísia, Luxemburg, Argentina, Països Baixos, Espanya i Suïssa. Les seves fotos s'han publicat a The New York Times i a la revista Vogue.[2] La seva obra forma part de les col·leccions del Museu de Qatar i de la Société Générale.[8] També va realitzar tasques per al programa de televisió espanyol El Mag.[9] El 2013 va ser comissionada pel Consell Danès per als Refugiats per crear una sèrie de retrats de refugiats en el Líban.[10]
El 2013 va crear una videoinstal·lació titulada Travessies, que descriu els periples dels marroquins que viatgen a Europa.[11] Es va exhibir en el Museu de Fotografia i Arts Visuals de Marrakech el 2015,[12] i en el Festival de Video del Caire el 2015.[13] Les fotografies del projecte es van exposar en la Setmana d'Art de Luxemburg, al novembre de 2015,[14] i en la Casa Europea de la Fotografia (MEP), a París, el 2015-2016, com una exposició titulada Els marroquins.[15] També va formar part de la primera Biennal de Fotografia al Món Àrab contemporani, celebrada a París el 2015.[16]
En 2015, va completar un treball fotogràfic titulat herois diaris de Síria, en el Líban, Jordània i l'Iraq, centrant-se en els sirians que viuen en els assentaments de refugiats.[15] El projecte es va completar per al Consell Danès per als Refugiats, la Comissió Europea per a l'Ajuda Humanitària i el departament de Protecció Civil i ActionAid International.[17]
Mort en un atemptat
Va morir en l'atemptat a Ouagadougou del 15 de gener de 2016. Quan es va produir l'atac Alaoui es trobava en un cotxe davant del restaurant Capuccino, va rebre diversos trets en el pit i les cames, i quedà greument ferida. Es trobava en una missió per a Amnistia Internacional, fent fotografies per a un treball d'investigació sobre els drets de les dones a Burkina Faso, des d'una setmana abans de l'atemptat. Va ser traslladada ràpidament a l'hospital Notre Dame de la Paix de la ciutat, on va morir tres dies més tard per un atac de cor arran de les seves ferides. Tenia 33 anys.[18][19][12][2][20][21][22] També va morir, dins del vehicle on es trobava, el seu conductor, Mahamadi Ouédraogo, arran dels trets rebuts.[23]
Les seves restes van ser traslladades al Marroc a costa del rei Mohammed VI, i va ser enterrada en el cementiri de Marràkeix el 19 de gener.[24][25][26] El director de la Casa Europea de la Fotografia (MEP) i el president de l'Institut del Món Àrab van fer una declaració conjunta lloant el seu treball, que havia donat «veu als sense veu» i dient que era «una de les fotògrafes més prometedores de la seva generació».[15][2]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
