Le Locataire és una pel·lícula francesa dirigida per Roman Polanski, estrenada el 1976. És una adaptació de la novel·la Le Locataire chimérique de Roland Topor, publicada el 1964. Amb Repulsió i La llavor del diable, Le Locataire forma part de la trilogia de Roman Polanski sobre el tema dels apartaments maleïts.
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Roman Polanski  |
| Protagonistes | Isabelle Adjani Melvyn Douglas Jo Van Fleet Bernard Fresson Lila Kedrova Claude Dauphin Shelley Winters Roman Polanski Rufus Jacques Monod Michel Blanc Josiane Balasko Eva Ionesco Claude Piéplu Patrice Alexsandre Gérard Jugnot Héléna Manson Albert Delpy Bernard-Pierre Donnadieu Florence Blot André Penvern Jacques Rosny Jean-Pierre Bagot François Viaur Romain Bouteille Louba Guertchikoff Maïté Nahyr
|
| Producció | Hercules Bellville |
| Dissenyador de producció | Pierre Guffroy |
| Guió | Roman Polanski i Gérard Brach |
| Música | Philippe Sarde |
| Fotografia | Sven Nykvist |
| Muntatge | Françoise Bonnot |
| Distribuïdor | Paramount Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 24 maig 1976 |
| Durada | 120 min |
| Idioma original | francès |
| Rodatge | París |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Le Locataire chimérique |
| Gènere | cinema de terror, comèdia, cinema LGBT, pel·lícula basada en una obra literària i drama |
| Tema | sobrenatural |
           
| |
Trelkovsky, un home tímid i reservat, es muda a una habitació, en què una noia es va intentar suïcidar llançant-se per la finestra. A mesura que passa el temps, el nou inquilí comença a témer que els seus veïns intentin provocar en ell un estat de paranoia que l'indueixi també a saltar per la finestra.[1][2]
- Roman Polanski: Trelkovsky
- Isabelle Adjani: Stella
- Melvyn Douglas: Senyor Zy
- Shelley Winters: la conserge
- Bernard Fresson: Scope
- Claude Dauphin: el marit de l'accident
- Jo Van Fleet: Senyora Dioz
- Rufus: Georges Badar
- Romain Bouteille: Simon
- Jacques Monod: el cafeter
- Josiane Balasko: l'oficinista
- Gérard Jugnot: l'empleat
- Michel Blanc: el veí de Scope
- Florence Blot: Senyora Zy
- Lila Kedrova: Senyora Gaderian
- Héléna Manson: d'infermera
- Patrice Alexsandre: Robert
- Jean-Pierre Bagot: el policia
- Jacques Chevalier: l'amo
- Louise Chevalier
- Albert Delpy: un veí
- Bernard-Pierre Donnadieu: el cambrer
- Alain Frérot: el vagabund
- Louba Guertchikoff: l'esposa de l'accident
- Raoul Guylad: el capellà
- Eva Ionesco: la filla de la senyora Gaderian
- Maïté Nahyr: Lucille
- André Penvern: el servidor de cafè
- Dominique Poulange: Simone Choule
- Jacques Rosny: Jean-Claude
- Serge Spira: Philippe
- Vanessa Vaylord: Martine
- François Viaur: el sergent de policia
- Claude Piéplu: el veí de dalt
Nominacions
- 1976: Palma d'Or
- 1977: César al millor disseny de producció per Pierre Guffroy i For Mado
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
