La Regenta
novel·la de Leopoldo Alas "Clarín" / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Regenta és la primera novel·la de Leopoldo Alas «Clarín», publicada en dos volums el 1884 i 1885, i explica la història d'Ana Ozores i la seva relació amorosa amb el capellà de Vetusta (una al·legoria d'Oviedo) i com topen amb les convencions de l'època. Un altre rival amorós, el típic Don Joan, entra en joc per complicar la trama.[1]
Tipus | obra escrita |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Leopoldo Alas |
Llengua | castellà |
Publicació | Espanya, 1884 1888 |
Dades i xifres | |
Gènere | novel·la realista |
Personatges | Ana Ozores (en) Fermín de Pas (en) Víctor Quintanar (en) Álvaro Mesía (en) Doña Paula (en) Pedro Juan Xavi |
Lloc de la narració | Vetusta |
En paraules de l'autor, «va ser escrita com articles aïllats» que «segons anava escrivint anava enviant a l'editor». Gran part de la crítica l'ha considerat l'obra mestra de Clarín i de la novel·la espanyola de segle xix, la segona de la literatura espanyola[2] i un dels màxims exponents del naturalisme i del realisme progressista. Així mateix, la crítica ha vingut assenyalant, des del moment de la publicació, els vincles entre La Regenta i Madame Bovary (1857), de l'escriptor francès Gustave Flaubert.[3]
L'autor critica la vida de província, que provoca un avorriment mortal en la protagonista i és la causa dels seus problemes sentimentals, en la línia d'altres obres de l'època com Madame Bovary (1857), Effi Briest (1895) o Anna Karènina (1877). L'heroïna busca un amor romàntic, ben allunyat del que li pot oferir el seu marit, un burgès sense passió. Les alternatives entre la seducció i l'enteniment personal però pecaminós acaben amb la pau del poble. Destaquen les descripcions del paisatge i dels sentiments dels personatges. La narració és en tercera persona omniscient i l'estructura avança linealment.
La novel·la només va poder ser publicada a Barcelona (Daniel Cortezo i Cia.), ja que va constituir un veritable escàndol en el seu moment, sobre tot a Oviedo; el bisbe de la ciutat publicar contra ell una pastoral que va merèixer una rèplica de Clarín.[4]
En el seu argument es va basar la versió cinematogràfica homònima de 1974 dirigida per Gonzalo Suárez i protagonitzada per Emma Penella. Posterior és la sèrie per a televisió de Fernando Méndez-Leite amb Aitana Sánchez-Gijón i Carmelo Gómez.