Anna Karènina
novel·la de Lev Tolstoi / From Wikipedia, the free encyclopedia
Anna Karènina (més exactament: Anna Karénina; en rus: А́нна Каре́нина) és una novel·la de l'escriptor rus Lev Tolstoi[1] (1828-1910) publicada per primera vegada l'any 1877.
Per a altres significats, vegeu «Anna Karènina (desambiguació)». |
(ru) Анна Каренина | |
---|---|
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | Lev Tolstoi |
Llengua | rus |
Publicació | Imperi Rus, 1877 |
Creació | 1873 |
Dades i xifres | |
Gènere | novel·la realista |
Parts | 8 parts del total i 239 capítols literaris |
Personatges | |
Lloc de la narració | Imperi Rus |
Moviment | literatura realista |
Sèrie | |
Altres | |
Identificador Library of Congress Classification | PG3365.A6-PG3365.A63 |
La novel·la va aparèixer inicialment com una sèrie al diari Russki Véstnik ("El missatger rus"), en rus "Русский Вестник". Tolstoi, però, va topar amb el seu editor Mikhaïl Katkov sobre temes relacionats amb el final de la novel·la i l'obra no es va poder llegir completa fins que es va publicar en forma de llibre.[2]
Altament respectat com a exemple del realisme, Tolstoi considerava que Anna Karènina era la seva primera autèntica novel·la. Segons sembla, el personatge d'Anna podria estar parcialment inspirat en la filla gran del poeta rus Aleksandr Puixkin (1799-1837), Maria Hartung. Poc després d'haver-la coneguda personalment en un sopar, Tolstoi va començar a llegir l'obra en prosa de Puixkin i a perfilar el personatge d'Anna.
Malgrat que en el moment de la seva publicació alguns crítics van qualificar la novel·la com a "història d'amor de l'alta societat", Fiódor Dostoievski va declarar que era una "obra d'art".[3] Vladímir Nabókov va compartir aquesta opinió, i va admirar especialment "la màgia de l'estil de Tolstoi" i la figura del tren, que s'introdueix des dels primers capítols (els nens jugant amb un tren de joguina), i es desenvolupa als capítols següents, fins que arriba al majestuós final. Inicialment es va publicar en sèries entre 1875 i 1877, tot excepte l'última part apareixent al periòdic The Russian Messenger.[4]
En català existeix una traducció d'Anna Karènina feta per Andreu Nin directament del rus.